La recent decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el condemnat per terrorisme Xabier Atristain podria servir de doctrina a la resta dels presos d'ETA. Es tracta d'una sentència, ja ferma, on el tribunal europeu reconeix que negar-li assistència legal durant el règim d'incomunicació viola el dret fonamental a la defensa i a un procés judicial just, i que les confessions que el pres va fer durant aquest temps van acabar sent fonamentals en la seva condemna a Espanya. Després de desestimar el recurs de l'Advocacia de l'Estat sobre la sentència unànime d'Estrasburg que ha condemnat Espanya a indemnitzar-lo amb 20.000 euros, entre danys morals i despeses, el lletrat d'Atristain, Zigor Reizabal, creu que la decisió "posa en qüestió" el règim d'incomunicació dels presos, i que el judici fos "just" i "equitatiu". És per això que l'advocat considera que la jurisprudència d'aquest cas es podria aplicar a "desenes" de presos d'ETA més, amb qui les autoritats espanyoles haurien seguit el mateix modus operandi a l'hora de prendre declaració. Malgrat tot, el ministeri de Justícia va assegurar a l'Associació de Víctimes del Terrorisme (ATV) que la sentència no seria aplicable a altres condemnats d'ETA. El primer test per saber si el cas Atristain serà doctrina vindrà de la mà d'una de les líders d'ETA, Iratxe Sorzabal, que ja ha demanat al Tribunal Suprem que es revoqui la seva condemna de 24 anys i mig de presó perquè també va passar cinc dies d'incomunicació on diu que va declarar sota "pressió, coacció i tortures".

El TEDH condemna Espanya

El lletrat Reizabal creu que la privació al dret a la defensa, tal com l'ha identificat el TEDH per unanimitat en el cas Atristain, "és quelcom comú a tots els [presos d'ETA] que compleixen condemna actualment", ha explicat al mitjà basc Naiz. De fet, creu que hi ha "milers i milers" de presos que han passat la mateixa situació d'incomunicació que el seu client: "Per això aquesta decisió transcendeix el cas concret i ha de ser aplicable a tots els presos i preses basques que estan una situació equiparable, la pràctica totalitat dels quals compleixen condemna avui dia", ha opinat. Segons Reizabal, la via que han de seguir els presos afectats per la mateixa situació per revertir-ho és "un recurs de revisió al Tribunal Suprem". A partir d'aquí, l'advocat creu que el Suprem ha de declarar nula la sentència i alliberar-los. Aquesta és la línia que seguirà Atristain, i de la qual intentarà beneficiar-se Sorzabal. Reizabal ha volgut destacar com els fets examinats pel TEDH ​"són els mateixos que es van analitzar a [...] l'Audiència Nacional, el Suprem i el Constitucional. La diferència radica en les lents amb què es miren: on les lents d'Espanya no van veure res, les lents del TEDH ho han vist tot, i en una sola vegada".

Doctrina Atristain?

De moment, Sorzabal ha argumentat que, com en el cas d'Atristain, no es van respectar les garanties que estableix el TEDH en haver estat també en la mateixa situació d'incomunicació i no haver tingut l'oportunitat de triar advocat, segons precisen les fonts consultades per EuropaPress. Indica que la sentència de l'Audiència Nacional ha violat diversos dels seus drets, com el de la tutela judicial efectiva en haver declarat "sota pressions, coaccions i tortures" durant el període de cinc dies d'incomunicació, i vulnera així mateix el seu dret a la presumpció d'innocència. Arguments que no comparteix l'Associació de Víctimes del Terrorisme, acusació en la causa, que subratlla en el seu escrit d'oposició que les declaracions de Sorzabal en seu policial no van ser valorades com a prova, i afegeix que el tribunal va concloure que no havia quedat "plenament acreditada l'existència d'aquestes tortures i pressions".