El congrés d’ERC d’aquest dissabte va començar ben plàcidament dissabte matí. Oriol Junqueras semblava que havia aconseguit la pau interna dins la formació després que els crítics retiressin les esmenes que buscaven limitar el seu poder i que la ponència política que ha de guiar l’acció del partit durant els pròxims quatre anys (on es recull l’aposta per mantenir una relació que “combini confrontació i col·laboració” amb el PSC) amb un amplíssim suport, del 90%. Tot semblava una bassa d’oli a Martorell, fins que en tornar de dinar, i després d’avalar la ponència estatutària i ser informats sobre l’estat dels compliments dels pactes amb els socialistes, els militants es van trobar amb el que era el plat fort de la jornada: la presentació de l’informe de la comissió de la veritat, elaborat per Joan Tardà.
Tardà no va pujar sol a l’escenari que hi havia instal·lat a la nau de Ca n’Oliveras a Martorell, sinó que ho va fer acompanyat de la resta de l’equip que conformava la comissió, oficialment anomenada “sobre les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern”: l’advocada Marta Boinches, l’exregidor a l’Ajuntament de Tortosa, Xavier Faura, l’exalcalde de Lleida Miquel Pueyo, Carme Bertral i l’exalcaldessa de Sant Cugat Mireia Ingla. L’encarregat de llegir l’informe, però, va ser Tardà. Cal recordar que aquest no es va sotmetre a l’aval de la militància sinó que es va entregar a la presidenta del congrés nacional, Mar Lleixà un cop acabada la lectura. Es tracta d’un informe purament polític i que no té capacitat de sancionar ningú, ja que d’això se n’encarregarà la comissió de garanties del partit. Al juliol, un cop es va fer públic l’escàndol als mitjans, l’exresponsable de Compliment, cessat per Junqueras quan va recupera la presidència, va elaborar el seu propi informe que després va ser rebutjat per incomplet. En aquell text, es deia que Junqueras havia estat conscient que els cartells sortien de dins del partit abans que sortís publicat a la premsa, cosa que el president d’Esquerra sempre ha negat.
Un relat molt similar: "No diu pràcticament res de nou"
El que va explicar Tardà no és massa diferent de tot el que s’ha anat relatant des de principis de juliol, quan va sortir a la llum que els cartells dels germans Maragall, que van aparèixer arreu de Barcelona vinculant el candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals del 2023 a la malaltia del seu germà Pasqual, havien sortit de dins del mateix partit com un atac de falsa bandera i també que Esquerra tenia una estructura B que es dedicava a fer campanyes sense el logotip del partit. En paraules d’Oriol Junqueras aquest dilluns, l’informe llegit per Tardà “no diu pràcticament res de nou” i ha servit per “constatar que allò publicat estava ben publicat”. Però, què va explicar Tardà a Martorell? No va ser ell qui va sortir a relatar els periodistes que seguien el congrés els resultats de l’informe, sinó el vicesecretari de comunicació del partit, Isaac Albert, que va explicar que la comissió de la veritat havia constatat que havia existit una estructura B dins del partit, nascuda a partir de l’any 2016 que al principi es dedicava a fer simples campanyes de contrast però que amb el temps es va acabar professionalitzant i que amb el temps va perdre el control de la situació i també l'ètica.
Assenyalats i exculpats
Així, Tardà també va assenyalar als responsables d’aquesta estructura, no va dir noms però sí el càrrec: vicesecretari de comunicació i estratègia. Entre el 2019 i el 2023, aquest lloc el van ocupar a la cúpula del partit Sergi Sabrià i Marc Colomer, a banda d’Oriol Lladó. Els dos primers ja van ser assenyalats durant el primer informe. Sabrià va dimitir com a viceconseller del Govern a principis de juliol, quan ja havia anunciat que deixaria la política activa, i ho va fer assegurant que no tenia cap responsabilitat en el cas dels cartells, ja que aquests havien estat iniciativa d’un militant de l’Anoia. També, que quan va saber que els cartells havien sorgit de dins del partit ho va traslladar a la direcció, però no a Junqueras, amb qui les relacions estaven trencades des de les espanyoles del 2023, quan ERC va perdre sis diputats al Congrés. A més, l’informe de Tardà exculpava a Tolo Moya, exdirector de comunicació del partit, a qui es va culpabilitzar en el seu moment de l’afer dels cartells i va ser assenyalat directament per Ernest Maragall com a responsable. Tardà també va demanar disculpes al col·lectiu Free Junqueras, ja que durant la guerra interna es va apuntar que aquest grup havien ideat penjar el ninot del president del partit durant la campanya electoral per les eleccions europees del 2019, en les quals era el cap de llista. Segons l’informe de Tardà, la figura penjada al pont de Sant Vicenç dels Horts també va sortir de dins del partit com un atac de falsa bandera.
Rebuig dels vençuts per Junqueras
La lectura del veredicte final de la comissió de la veritat, que no té cap capacitat sancionadora, era pràcticament l’únic punt de l’ordre del dia que podia tensar el congrés dels republicans. I, efectivament, així ho va fer. Els rivals de Junqueras, especialment els afins a Marta Rovira, és a dir la candidatura de Nova Esquerra Nacional, sempre van manifestar el seu rebuig a la creació d’una comissió ad hoc per resoldre els fets, tot demanant confiar en els òrgans de partit. Pels junqueristes, això era un intent de protegir Sabrià i Colomer, molt propers a Marta Rovira i a Pere Aragonès. Pocs minuts després que s’acabés la intervenció de Tardà van començar a sortir publicats els primers missatges a les xarxes socials de militants, alguns més anònims que d’altres, amb recorregut dins el partit, que es queixaven de com havia anat l’exposició. El que va molestar més a un sector del partit era, en gran part, el to que tenia el text, que han titllat d’”inquisitorial” o “venjatiu”
Noms i llinatges
Un dels altres elements que va generar més discrepància dins les files republicanes va ser el fet que Tardà va esmentar amb noms i llinatges les persones que havien assistit o no a la comissió per donar la seva versió dels fets. Entre aquells que no hi van assistir, hi ha l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que l’endemà va decidir no anar a la cloenda del congrés per mostrar el seu rebuig a com s’havien desenvolupat els fets. També es va contar que l’exsecretària general del partit, Marta Rovira, que no va passar per Martorell, havia donat les explicacions per carta. Durant el mes de setembre i en un dels punts més àlgids de la guerra interna, es va fer públic un missatge de la llavors número 2 del partit en què feia referència directament a l’estructura B del partit i també un altre on Rovira demanava arrancar vots de solidaritat arran de l’afer dels cartells, quan ella encara no sabia que havien sortit de dins de la seva pròpia formació.
Sans, acusada de mentir
En l’informe elaborat per l’equip de Tardà, també s’acusa a qui avui és el principal càrrec institucional que té Esquerra, la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, de mentir, segons expliquen presents a l’acte a ElNacional.cat, en la roda de premsa que va protagonitzar poques hores després que es fes públic l’escàndol. Aquell dia, Sans, que ja havia estat escollida vicepresidenta de la cambra catalana, va posar sobre la taula la versió oficial del partit: el militant que va idear els cartells va actuar sol, sense rebre ordres de la direcció i que el partit se’n va assabentar un cop aquest ho va confessar quan ja havia començat la investigació judicial arran de la denúncia del mateix Ernest Maragall. Sans, però, va afegir que tant Marta Rovira com Oriol Junqueras estaven al corrent dels fets, cosa que contradeia la versió de Junqueras, que en aquell moment ja no era president del partit. Sans formava part de l’equip de Xavier Godàs i si la seva candidatura hagués guanyat el congrés hauria estat vicepresidenta del partit.
Rebombori a l'espera d'una resolució del conflicte
La candidata de Foc Nou a la presidència d'ERC, Helena Solà, pocs minuts després que acabés el parlament de Tardà, parlava d’escarni a través de les xarxes, una tesi a la qual es van sumar altres crítics amb Junqueras com ara l’exdiputat Isaac Peraire o Marta Vilaret, la negociadora de l’amnistia, que han plantejat obertament portar-ho al canal ètic i al comitè de garanties, “com a mínim” en titllar-ho d’un “espectacle i escarni lamentable, imprecís, de part, esbiaixat, incendiari i irresponsable”. Evidentment, però, en ser un afer polaritzador, no tothom ho va veure amb els mateixos ulls i els partidaris de Junqueras parlen d’un informe que ha permès esclarir els fets per tirar endavant, lloant la tasca de Tardà al capdavant de la comissió de la veritat, compartint fotos a les xarxes on apareixen militants dempeus aplaudint el discurs.
Sigui com sigui, el cas dels cartells encara no està tancat perquè falta la part més important, que la comissió de garanties acabi la seva pròpia investigació i que, en aquest cas, sí que pugui imposar les sancions que calgui als militants implicats en el cas dels cartells i de l’estructura B. Veurem si llavors, aquest afer queda enterrat i deixa de ser una pedra a la sabata dins d’ERC, o si encara li queda corda i segueix tensant el partit que ha començat una nova etapa amb Junqueras al capdavant.