El lideratge de Yolanda Díaz és ara mateix tan fràgil que aquest dilluns, als passadissos del Congrés, es va produir un enfrontament entre càmeres de televisió i l’equip de la vicepresidenta espanyola per evitar l’enregistrament d’una imatge que l’hagués mostrat en situació de debilitat. Havien passat 100 hores des de l’esclat de la “bomba nuclear” —terme que utilitzen ja obertament a Sumar— d’Íñigo Errejón. I el grup parlamentari celebrava a la cambra baixa una reunió per abordar el cas. En acabat, els diversos diputats que formen part d’aquest conglomerat de formacions situades a l’esquerra del PSOE van anar sortint de la sala on se celebrava el conclave. Dins s’hi va quedar Yolanda Díaz, redactant el contingut de la roda de premsa que oferiria a continuació. Això va provocar que s’hi quedés sola. Els fotògrafs i les càmeres esperaven fora i els assessors de la líder de Sumar van pressionar-los perquè marxessin d’allà i no captessin la imatge d’ella sortint sola, no-acompanyada pels seus companys de coalició. “No sortirem fins que no marxeu; a nosaltres no ens importa arribar a casa de matinada, i a vosaltres?”, amenaçava l’equip als periodistes.
Les càmeres, però, ja havien captat una imatge devastadora de Díaz: la d’ella i el seu entorn de confiança entrant al Congrés en forma de processó, amb cares llargues i amargues. A les seves espatlles carregava un fotimer de preguntes sense resposta que periodistes, polítics, tertulians i ciutadans s’havien fet en les darreres hores: què en sabia ella de l’historial de presumptes agressions sexuals d’Errejón? Ho van encobrir? En sabien res de la seva addicció a les drogues? Va respondre a aquestes qüestions en aquella roda de premsa posterior a la trobada: sí, el seu equip l’havia informat que una noia denunciava a Twitter el juny de 2023 haver patit tocaments per part del portaveu parlamentari de Sumar. Per tant, ho sabia. Però se’n va desentendre. Va excusar-se passant el mort a Más Madrid i també, en part, a la víctima: “Ho van arxivar i ella va esborrar el tuit”.
El cas és que el mort se l’estan passant els uns als altres. També als passadissos de la cambra baixa i també aquesta setmana, un assessor de Más Madrid intoxicava la premsa intentant fer creure que Íñigo Errejón, de sobte, no tenia res a veure amb aquesta formació. “Ja feia temps que no ens relacionàvem amb ell; ja no recordo l’última vegada que vam entrar junts al Congrés”, assenyalava en un dels habituals corrillos que es formen en aquesta institució. Fins i tot explicava que Errejón havia maniobrat per intentar que la líder de Más Madrid, Mónica García, no entrés al govern espanyol (és l’actual ministra de Sanitat). Tot i això, i amb poc convenciment, assegurava que la relació amb Sumar és ara mateix bona i que la gestió que ha fet Yolanda Díaz del cas ha estat “elegant”.
Sumar, en caiguda lliure
La desafecció amb Yolanda Díaz dins d’aquest espai incrementa de mica en mica, sobretot perquè no ha aconseguit consolidar Sumar com una coalició forta a l’esquerra del PSOE. Ha patit sotracs des del seu naixement. No ha aconseguit mai ‘matar’ Podemos, els resultats del 23-J van ser pitjors del que s’esperava, va fer aigües a les eleccions gallegues i basques, i va patir una patacada estrepitosa als comicis europeus, cosa que va dur la vicepresidenta segona a mantenir-se al govern espanyol però dimitir com a líder orgànica de Sumar. A més, les enquestes pronostiquen que, en cas de produir-se una repetició electoral ara mateix, l’invent de Yolanda Díaz passaria a estar en perill d’extinció.
Podemos ensuma sang i està disposat a tombar els pressupostos espanyols i fer caure el govern de Pedro Sánchez si això li permet guanyar la lluita caïnita en aquest espai polític. I qui també ensuma sang és Izquierda Unida, que encara es manté dins de Sumar però percep que la seva marca ha perdut rellevància en els darrers anys. Després de la reunió de dilluns, fonts d’IU no amagaven gens el seu descontentament amb Díaz.
El cas Errejón, a més, accelera la guerra intestina a Sumar: queda vacant la plaça de portaveu parlamentari, una important quota de poder que tothom desitja. Fins i tot Compromís demana ara una reorganització “horitzontal” del grup parlamentari. En els darrers dies, el màxim líder d’Izquierda Unida, Antonio Maíllo, ha demanat reconfigurar amb profunditat la coalició i “prendre mesures de cirurgia radical de caràcter organitzatiu i polític”. El diputat Enrique Santiago, per la seva banda, va arribar a expressar que “Sumar li deu al país una reparació ètica i política”.
Errejón, un cop moral per l’esquerra espanyola
L’escàndol d’Íñigo Errejón és, a més, un cop moral per a l’esquerra espanyola alternativa al socialisme, que té el feminisme com una de les seves principals banderes. L’espai ha vist com ha caigut un dels seus referents en l’última dècada. Es tracta d’algú que hagués pogut liderar Podemos si hagués aconseguit vèncer Pablo Iglesias en aquell congrés de la formació morada l’any 2017.
La carrera política d’Errejón va iniciar-se l’any 2014. Amb Iglesias va fundar Podemos, el partit que va autodenominar-se successor del 15-M. Aquell any va ser el director de campanya que va aconseguir introduir la formació morada al Parlament Europeu. I un any més tard va entrar al Congrés dels Diputats. Va convertir-se en el portaveu del grup parlamentari en aquesta cambra. Però la relació del ‘duo galàctic’ va començar a deteriorar-se per diferències en l'estratègia política. Errejón apostava per una formació amb uns plantejaments més light als del seu company; una concepció més pactista de la política i de convertir el partit en una crossa del PSOE.
Errejón va fracassar el 2017 en l’intent de prendre-li a Iglesias la secretaria general del partit, i la formació el va castigar cessant-lo com a portaveu al Congrés. Va ser llavors quan Errejón va implicar-se amb Manuela Carmena en el projecte de Más Madrid i Más País. Amb aquesta formació va aconseguir mantenir-se al Congrés dels Diputats una legislatura més. I el 2023 Yolanda Díaz va apostar per ell: va formar part de les llistes electorals de Sumar i va convertir-se en el portaveu parlamentari de la formació. Ho va fer sabent que sobre Errejón pesava una denúncia a les xarxes socials per agressió sexual.