Pau Juvillà, diputat de la CUP i membre de la Mesa del Parlament, s'asseu aquest dilluns al banc dels acusats per tenir penjats al seu despatx de l'ajuntament de Lleida llaços grocs. El cas va esclatar durant la campanya electoral de les municipals del 2019 i dos anys després arriba al TSJC. El màxim tribunal català jutjarà Juvillà, ara aforat, perquè és diputat al Parlament de Catalunya. Ciutadans el va denunciar durant la campanya electoral i la Fiscalia li demana 8 mesos d'inhabilitació i 4 mesos de multa. 

Juvillà va intentar la nul·litat del cas, però el TSJC va declarar que era competent per jutjar-lo. El jutjat d'instrucció número 3 de Lleida li va remetre la causa en convertir-se en aforat. El TSJC va agafar el cas només uns dies després que arxivés el cas d'una altra diputada de la CUP, Laia Estrada. El judici hauria de quedar vist per a sentència aquest mateix dilluns. S'ha programat una sessió de matí i tarda. 

Si el TSJC condemna Juvillà, perdrà l’acta de diputat. La CUP denuncia sobre aquesta possibilitat que "passaria a ser un tribunal, i no la ciutadania catalana, qui decideix qui pot ser escollit com a legítim representant". El judici comença a les 10 h i a les 9 h hi ha convocada una concentració i un acte de suport a les portes del TSJC. A les 9.30 hores hi haurà l'acte polític amb Pau Juvillà, Gabriela Serra, Eva Pous, Jordi Cuixart i l'actuació de Ginestà.

La instrucció

El regidor cupaire va comparèixer el maig del 2019 als jutjats de Lleida després de ser citat a declarar per un suposat delicte de desobediència. Juvillà va entrar amb la intenció de respondre a tot el que se li preguntés, perquè remarcava que no s'havia "d'amagar de res" i no es faria "enrere''. La jutge va concloure que hi havia indicis que podrien ser constitutius d'un delicte de "desobediència greu a l'autoritat" o un delicte de "desobediència per autoritat o funcionari públic". 

Juvillà ha dit que sempre ha reconegut els fets, perquè els llaços grocs simbolitzen que a l'estat espanyol hi ha "presos polítics". En aquest sentit, ha assegurat que seguiran defensant la seva posició a l'espera de si això ha de passar o no a judici. L'exregidor cupaire també ha volgut remarcar que la jutge no va obrir el cas d'ofici, sinó que ho va fer arran d'una denúncia d'un partit, que és Ciutadans, que "no té res més a fer que això, perquè no té acció política".

La seva defensa sempre ha recordat que es tracta d'una causa ideològica. Cal recordar que en comptes de requerir a l'administració treure els llaços grocs, ho van requerir a un partit i és per això que van fer prevaldre el ''dret fonamental de la llibertat ideològica''. Juvillà va rebre el suport de Junts per Catalunya, Esquerra i el Comú de Lleida, així com entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.

El qui va ser cap de llista de la CUP per Lleida durant els últims comicis, Pau Juvillà, és biòleg de formació i un dels membres de l'equip que va negociar amb ERC. En el seu dia ja va defensar que la decisió de mantenir els llaços grocs a les finestres del despatx del partit a la Paeria es va prendre de manera ''col·lectiva''. Segons Juvillà, com a partit polític, tenen el ''dret i deure d'expressar la ideologia'' i, per tant, ''denunciar que l'estat espanyol està intentant invisibilitzar l'existència de presos polítics i exiliats''.

El suport de la institució

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, han signat un manifest amb un centenar de persones per demanar l'absolució del diputat de la CUP i membre de la Mesa, Pau Juvillà. El manifest, sota el títol "Prou repressió. Deixeu-nos en pau", defensa que el judici suposa un "atemptat contra el dret a la llibertat d’expressió". I, per aquest motiu, exigeix l’aturada del procés judicial, l’absolució de Juvillà i la fi de la repressió contra la "dissidència política".

El text també afirma que l’estat espanyol busca "eliminar la dissidència a qui no pot guanyar per vies democràtiques" i recorda que les formacions independentistes conformen la majoria absoluta al Parlament. Assenyala que els llaços grocs fan referència a la "repressió exercida pel govern espanyol i la judicatura espanyola" i, en aquest sentit, conclou que "no permetre exhibir-los forma part de l'onada repressiva contra la Generalitat, el moviment independentista i qualsevol moviment de protesta que hagi defensat el legítim dret a l'autodeterminació del poble català".

El manifest defensa que el "gest" de Juvillà de no retirar els llaços grocs "no es pot considerar un símbol partidista", sinó que representa "el clam contra la repressió". I afirma que la Junta Electoral Central (JEC) sí que es podria considerar un "òrgan partidista", atès que els seus membres són escollits pels partits majoritaris espanyols, sigui directament mitjançant el Congrés de Diputats, sigui indirectament a través del Consell General del Poder Judicial.