El cas de Marcel Vivet, el manifestant condemnat a cinc anys de presó per haver colpejat un agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, ha arribat al Parlament de Catalunya. Aquesta tarda a la comissió d’Interior del Parlament, i a proposta de la CUP, el conseller Joan Ignasi Elena, el secretari general Oriol Amorós i el director general de la Policia, Pere Ferrer -que no participa de les acusacions, que recau directament en el departament-, han hagut d’explicar l’actuació del departament d’Interior i els serveis jurídics en aquest cas. L'activista condemnat ha seguit la compareixença des de la darrera fila de la sala de comissions.
Cal recordar que la Generalitat es va personar contra Vivet demanant una pena de presó de sis anys de presó, però quan va sortir la sentència, tot i que els hi donava la raó, va presentar recurs per rebaixar la pena. L’agent dels Mossos agredit va decidir no seguir sent representant per la Generalitat de Catalunya i el jutge que porta el cas va expulsar els serveis jurídics de Govern de la causa, generant un moviment rocambolesc. Ara per ara, la causa segueix oberta a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicti una sentència ferma, que caldrà veure si manté la condemna de cinc anys de presó tal com va es va dictar el passat 11 de juny de 2021, aviat farà un any.
Elena defensa el canvi de criteris arran del cas Vivet
El conseller Elena i el secretari general Amorós han explicat que quan van arribar a la conselleria van veure que calia canviar els criteris per presentar-se com acusació particular i van decidir presentar el recurs contra la sentència que els hi donava la raó per evitar la “injustícia” de la pena contra Marcel Vivet. El secretari general no ha amagat carregar les culpes de les acusacions de sis anys de presó contra Vivet a l’anterior govern, el que liderava el president Quim Torra, que és quan es van produir els incidents i quan els serveis jurídics d’Interior van fer la petició de pena, de la mà de la Fiscalia.
Arran del cas de Marcel Vivet, el conseller Joan Ignasi Elena ha detallat que va demanar canviar els criteris d’acusació per part de la Generalitat en casos d’atemptat contra els agents de l’autoritat, en la línia del que fan altres governs com l’espanyol que segueix la mateixa línia en personar-se en similars condicions a la Policia Nacional, que evita personar-se per altres delictes -com desordres públics- i assegurant sempre que l’agent policial hagi patit lesions. “És el que toca fer a la Generalitat, defensar a tots els funcionaris per igual. Altres tipus de delictes ja els persegueix la Fiscalia”, ha assegurat el conseller Elena.
La CUP creu que els Mossos “afinen” els atestats
El diputat Xavier Pellicer, de la CUP, el grup que ha proposat la compareixença d’aquest dimecres, ha felicitat el departament per haver dissolt els serveis jurídics del departament d’Interior, sumat als canvis de criteri, per portar totes les acusacions des d’un gabinet centralitzat, sota la batuta de Presidència.
Tot i això, Pellicer ha acusat els Mossos d’Esquadra d'“afinar políticament” els atestats per aconseguir que la Fiscalia “remati” amb acusacions “desproporcionades” per “perseguir la ideologia”. El diputat ha assegurat que aquesta “cuina” potser no és ni coneguda per part dels caps polítics del departament, però ha demanat actuar per evitar nous casos, que, segons ells, s’han demostrat que els atestats dels Mossos són falsos i han acabat amb els acusats absolts.
El PSC i la dreta espanyola, contra el canvi de criteri
En el torn de rèplica el PSC i els tres partits de la dreta espanyola, VOX, PP i Ciutadans, han carregat contra els canvis de criteris ordenats pel departament d’Interior en les acusacions dels manifestants en accions violentes i han insinuat un pacte entre els antisistema de la CUP amb el Govern, qui asseguren té la legislatura segrestada. El conseller Elena ha contestat les acusacions assegurant que els criteris que ha activat Interior són els mateixos que aplica el govern espanyol amb les acusacions contra persones que ataquen la policia espanyola.