La Casa Reial va frenar en sec els intents de l'empresària i examiga de Joan Carles I Corinna Larsen d'involucrar Felip VI en tota la trama dels 65 milions d'euros que hauria rebut l'Emèrit per part de l'Aràbia Saudita.
Així ho revela una carta publicada aquest divendres per El Mundo en què el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, respon una petició de l'empresària d'aquesta manera tan taxativa.
"Ni Sa Majestat el Rei, ni aquesta Casa, tenen coneixement, participació o cap responsabilitat en els presumptes fets que esmenta, per la qual cosa manca de tota justificació lícita la seva involucració en els mateixos. Aquesta Casa es reserva l'exercici de les accions judicials que consideri procedents davant insinuacions i advertències a Sa Majestat el Rei", adverteix la missiva.
La Fundació Lucum i un Ferrari
La carta, que data del 21 de març del 2019, respon una altra de Corinna del 5 de març del mateix any, on l'empresària afirmava que Felip VI era el segon beneficiari de la Fundació Lucum, la qual està sent investigada per ser sospitosa d'haver servit com a entitat pantalla per amagar els 65 milions d'euros.
A més, a la carta Corinna acusava Felip VI d'haver rebut un dels dos Ferraris que l'any 2011 el príncep d'Abu Dhabi, Mohammed bin Zayed Al-Nahyan, va entregar a la monarquia espanyola.
Corinna Larsen va fer aquestes acusacions a la mateixa carta, publicada aquest divendres pel rotatiu espanyol, en la qual assegurava davant de la Casa Reial que Joan Carles havia intentat recuperar els citats 65 milions d'euros.
Aquests diners havien estat transferits a l'empresària alemanya el 2012, però segons la seva versió, el Rei emèrit va voler que l'hi tornés el 2014, l'any en el que va abdicar del tro. Corinna afirma que va rebutjar reintegrar els diners per evitar "possibles acusacions per delictes financers".
Obrir una negociació
La finalitat d'aquell escrit de Corinna era aconseguir que el cap de la Casa Reial o algun representant legal de Felip VI iniciés un procés de negociació amb ella, en un moment en el que la justícia suïssa ja la investigava per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en considerar-la sospitosa de ser una testaferro del Rei Emèrit.
Aquestes peticions i afirmacions van ser interpretades per la Zarzuela com a amenaces de l'empresària alemanya. D'aquesta manera, des de la Casa Reial es va negar rotundament aquesta possibilitat: "Ni Sa Majestat el Rei ni aquesta Casa designaran cap representant legal per obrir un canal de comunicació o per iniciar un procés de discussió o negociació amb els fets que descriu".