L'exdirigent de Ciutadans Albert Rivera va dimitir del seu lloc al partit després dels mals resultats de la formació unionista a les eleccions del 10 de novembre del 2019. Es va especular molt sobre quin seria el futur professional del polític, que al final va acabar presidint el despatx d'advocats Martínez-Echevarría & Riera.

Ara, Rivera treballarà pel líder del PP, Pablo Casado, que ha contractat l'expolític de Ciutadans perquè prepari el recurs d'inconstitucionalitat que els populars volen interposar al Tribunal Constitucional contra la llei catalana dels lloguers, segons afirma el diari El Mundo.

El citat mitjà assegura que és el mateix Albert Rivera qui lidera l'equip que redacta el recurs. Aquest gest es podria veure com un intent del PP per apropar-se a Ciutadans i guanyar-se la confiança del seu electorat.

El fitxatge de Villegas

El PP també ha fitxat la mà dreta de Rivera, José Manuel Villegas, perquè formi part de la nova fundació que han creat: Propósito. A més a més, Villegas, que va ser secretari general de Ciutadans, és ara el vicepresident executiu del bufet Martínez-Echevarría & Riera i, per tant, també participa en l'elaboració del recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana. 

Villegas, segons apunta el citat mitjà, va ser l'encarregat de liderar les negociacions dels pactes autonòmics que van resultar en quatre governs de coalició PP+Cs a Castella i Lleó, Múrcia, Madrid i Andalusia. 

La llei catalana dels lloguers

El president del PP català, Alejandro Fernández, ja va anunciar al Parlament que el seu partit recorreria la norma aprovada: "Portarem això al TC en breus, que em temo que és el que esteu desitjant", va indicar. 

Per la seva banda, el govern espanyol va explicar que analitzarà l’articulat de la llei de regulació del lloguer que es va aprovar al Parlament “per veure si hi ha col·lisions amb la Constitució”, i si ho considera així, obrirà un “diàleg” amb la Generalitat a través del Ministeri de Política Territorial per provar de reconduir el text abans de portar-lo al Tribunal Constitucional (TC).

En el cas que la Generalitat i l’executiu espanyol no assoleixin un acord en aquest procés de diàleg, el govern de Sánchez “no tindrà més remei” que presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional perquè sigui aquest organisme qui en limiti els aspectes inconstitucionals.