Les portades impreses dels diaris de Madrid certifiquen aquest dijous que Espanya es trenca o, com titula El Mundo, que “la crispació parteix el Congrés en dos”, que representa que és el mateix per a un bon patriota constitucional. La cosa va anar així:
—“És vostè partícip i responsable del cop d'Estat que s'està perpetrant a Espanya”, va etzibar Pablo Casado a Pedro Sánchez des del faristol del Congrés aquest dimecres a la tarda.
—“Les relacions amb el president del PP, Pablo Casado, estan trencades”, va replicar La Moncloa, ja prop de la mitjanit.
En aquest punt, qualsevol ciutadà es preguntaria què els passa a aquests dos, per què es barallen, quina és la causa d’un enfrontament tan bèstia, mai vist.
La resposta de les portades és un silenci espès i singular.
Perquè s’han barallat per Catalunya i els costa de dir, de reconèixer, d’acceptar. Esclar, vinga setmanes i setmanes fabricant el relat que la crisi catalana és, abans que res i sobretot, “una crisi entre catalans”, i ara resulta que esclata com un polvorí enmig d’una sessió de control al Congrés, entre els líders dels dos principals partits espanyols.
Pitjor encara, la quaestio disputata no tenia res a veure amb el procés, sinó amb la venda d’armes a l’Aràbia Saudita. Han començat discutint-se per això però mira, una cosa ha menat a una altra cosa, s’han posat a barallar-se pel procés i, patapam, tot d’una, la fractura, la divisió, la crispació i tot plegat s’han traslladat de Catalunya –amb el seu #Parlamentcerrado i la seva “fractura social”, etcètera– al cor institucional de la democràcia espanyola del 78.
“Y todo por Catalunya”, diu la crònica d’El País en una postil·la més que reveladora.
S’ha punxat el globus. Això és el que està absent en totes quatre portades –especialment la de l’ABC, que és, tota sencera, un anunci de loteria (cap problema: la real, que ve a dins, és un pòster de Casado).
Tornant a les armes (sense segones eh) i a l’Aràbia Saudita, cal estar pendents de la investigació de l’Audiència Nacional sobre 16 operacions de venda de material bèl·lic tancades amb aquell país entre el 1992 i el 2014 per Defex, empresa participada per l’Estat espanyol (51%) i fabricants d’armes (49%). Es tracta de contractes irregulars per valor de més de 70 milions d'euros, aconseguits pels directius de Defex pagant suborns milionaris. És una exclusiva d’El País de dimecres a la que aquest dijous ja s’hi ha afegit El Mundo.
Tot això, de moment, només apareix en dues columnetes a la primera pàgina dels esmentats diaris. A La Razón i a l’ABC no se’n canta ni gall ni gallina.
A la vista d’aquesta nova claveguera de l'Estat descoberta per l’Audiència, quina cara se li queda a Sánchez, que defensava al Congrés mantenir la venda d’armes a Riad “per responsabilitat”. O a Dolors Montserrat, la portaveu del PP, que ha parlat de mantenir el comerç bèl·lic “pel bé d’Espanya”. De moment, sembla que “el bé d’Espanya” hauria anat a parar a les butxaques dels directius irresponsables de Defex i a les dels seus clients.
Entretant, a casa nostra…
…els dos diaris grans de Barcelona es preocupen amb tanta gentilesa dels presos polítics. Se’n cuiden a la seva manera, esclar: fent d’aparador dels “gestos” de Pedro Sánchez, i d’estendards del diàleg i la moderació amb què caldria correspondre a la generositat aclaparadora del president del govern espanyol:
