El Partit Popular està culminant en les darreres hores l’ofensiva contra la llei d’amnistia en tota la geografia espanyola. Amb una estratègia poc coordinada, els governs autonòmics del PP, al costat d’alguns parlaments autonòmics, han confirmat al llarg del dia d’avui el registre dels corresponents recursos d’inconstitucionalitat contra la norma de l’oblit penal. Continuen així l’estela de Gènova, que va anticipar-se a tots ells i va fer-ho el dijous passat. Ara bé, no ho han fet tots i no ho han explicat de la mateixa manera. De moment, aquest dilluns ho han confirmat cinc governs autonòmics del PP (Madrid, Andalusia, l’Aragó, Múrcia i Galícia), tres parlaments autonòmics on el PP i Vox tenen majoria absoluta (el Parlament de Cantàbria, l’Assemblea Regional de Múrcia i les Corts d’Aragó) i el govern de Castella-la Manxa, del PSOE i presidit per Emiliano García-Page (el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez). Des de primera hora, les notícies s’han anat confirmant succesivament i amb comptagotes seguint la filosofia del minut i resultat propi dels programes esportius que fan les ràdios els cap de setmana.

Govern de la Comunitat de Madrid: “Una reforma encoberta de la Constitució”

Qui ha obert la veda, com era d’esperar, ha sigut Isabel Díaz Ayuso, la líder territorial del PP amb més força. Ho ha anunciat quan passaven pocs minuts d’un quart de deu del matí, en un esmorzar al Nueva Economía Fórum: ha argumentat que la tramitació parlamentària de la norma de l’oblit penal “ha infringit” preceptes de la Constitució i del reglament del Congrés i “ha donat com a resultat una reforma encoberta de la Constitució, cosa que no passa ni en les dictadures”. Ayuso ha sostingut que la llei d’amnistia és “arbitrària i obscenament inconstitucional”, va ser escrita “al dictat dels que van intentar fer un cop d’estat a Catalunya” i suposa “un altre pas més en l’operació de destrucció de l’estat de dret”. “No ens quedarem de braços plegats davant l’acte més gran de corrupció política que s’ha perpetrat en la història de la democràcia i farem tot el que estigui al nostre abast perquè no puguin abusar de la Constitució i enfonsar Espanya”, ha afegit. La ponent del recurs serà la progressista María Luisa Segoviano.

A més, la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia, igual que el PP, han demanat la recusació del president del TC, Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa), i dels vocals Juan Carlos Campo (exministre de Justícia) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). Ayuso ha al·legat que estan “inhabilitats” per prendre una decisió a causa de la seva “vinculació pública i notòria amb el PSOE”. I... la presidenta madrilenya confia en el TC? “No es tracta de confiar-hi o no, es tracta de fer el correcte davant una ruptura de la separació de poders i un abús contra l’estat de dret”, ha sostingut. “Si algú vol fer l’incorrecte, que siguin altres”, ha reblat.

 

Govern de Castella-la Manxa: “Hauria requerit una reforma de la Constitució”

Més enllà dels barons del PP, el gran nom d’aquest dilluns és el d’Emiliano García-Page, que ha consumat el desafiament a Pedro Sánchez i també ha recorregut l’amnistia. L’executiu de Castella-la Manxa, del PSOE, ha presentat el recurs de manera telemàtica a primera hora argumentant que la llei “vulnera el principi d’igualtat” i que, per aprovar la norma, “hauria requerit una reforma de la Constitució Espanyola”. La portaveu de l’executiu castellanomanxec, Esther Padilla, ha esgrimit que el Consell Consultiu de l’autonomia va lliurar a Page un informe “molt contundent pel que fa a la legitimitat de la comunitat per poder presentar aquest recurs”. La ponent del recurs serà la conservadora Concepción Espejel.

Junta d’Andalusia: “El deure moral d’actuar per defensar l’interès general”

Tornem al PP. L’argument de la Junta d’Andalusia és el “deure moral d’actuar per defensar l’interès general” davant d’un “atropellament al dret fonamental” de la igualtat, segons ha expressat el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, després d’inaugurar la nova seu judicial de Lucena (Córdoba). “Andalusia no pot mirar cap a un altre costat i utilitzarem tots els recursos al nostre abast perquè cap ciutadà sigui més que un altre”, ha afirmat. El govern andalús esgrimeix que la potestat legislativa de les Corts Generals “està subjecta a límits” i “s’ha d’exercir de manera que no vulneri la Constitució ni suposi una reforma encoberta d’aquesta”. El ponent del recurs serà el conservador Ricardo Enríquez.

 

Govern de l’Aragó: “Una impunitat que no està emparada en la Constitució”

Des de l’Aragó, els dos motius principals que esgrimeix l’executiu presidit per Jorge Azcón són la “vulneració del principi d’exclusivitat i independència del poder judicial i de la separació de poders” i la “vulneració dels principis d’igualtat, legalitat, seguretat jurídica, seguretat i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics”. El text presentat pel govern aragonès sosté que l’amnistia suposa una “fallida total de l’estat de dret” i la “substitució del poder judicial pel poder legislatiu” i atorga una “impunitat que no està emparada en la Constitució”. I què legitima el govern de l’Aragó per interposar un recurs d’inconstitucionalitat? Segons l’executiu, l’amnistia “afecta els interessos aragonesos derivats de les relacions històriques, econòmiques, socials i culturals que l’Aragó manté amb Catalunya” i “incideix en la unitat de la nació espanyola, de la qual formen part Catalunya i Aragó”. El ponent del recurs serà el conservador César Tolosa.

Govern de la Regió de Múrcia: “Permet que es puguin cometre delictes en funció d’on es visqui i a qui es voti”

També fa el pas Múrcia. Fernando López Miras ha confirmat en una entrevista a Herrera en COPE que el govern de Múrcia ha registrat avui el recurs al Constitucional. Els seus arguments són que “genera desigualtat entre espanyols”, “vulnera la separació de poders” i “permet que es puguin cometre delictes en funció d’on es visqui i a qui es voti”. El ponent serà el progressista Ramón Sáez.

Govern de Galícia: l’ha presentat sense informar-ne

El govern de Galícia també ha fet el pas, però no ho ha explicat públicament, sinó que n’ha informat el gabinet de comunicació del TC. El ponent del recurs serà el conservador Enrique Arnaldo. Just fa una setmana, el president gallec, Alfonso Rueda, va celebrar el dictamen favorable del Consello Consultivo de Galicia per recórrer una norma que, a parer seu, “contradiu” l’article 9 de la Constitució, que estableix que “tots els ciutadans i poders públics estan sotmesos a la Carta Magna”. “Sempre vam dir que Galícia actuarà amb tota la contundència quan pensem que hi ha normes que atempten contra els seus interessos, com és el cas”, va subratllar Rueda.

Parlament de Cantàbria: “Obre la porta que les penes s’imposin en funció del carnet del partit del reu”

Més enllà dels governs autonòmics, hi ha tres cambres autonòmiques que van aprovar presentar recursos al Constitucional. La primera a registrar-lo ha estat el Parlament de Cantàbria, que ho va fer el divendres passat després que el juny ho aprovés el ple amb el suport del PP i Vox i l’abstenció del Partit Regionalista de Cantàbria. El recurs demana que s’anul·li tot el text argumentant que vulnera el principi d’igualtat: “S’allibera de responsabilitat jurídica uns delinqüents només a causa de la seva ideologia política, cosa que és una manifesta desigualtat”, ha sostingut la presidenta del parlament càntabre. María José González Revuelta ha esgrimit que la norma de l’oblit penal “no tanca ferides, no deixa enrere una etapa i no supera cap conflicte, sinó que el perpetua” i “obre la porta que a Espanya les penes s’imposin en funció del carnet del partit del reu”. Com a ponent s’ha designat el progressista Juan Carlos Campo, tot i que ell mateix va decidir apartar-se de la deliberació sobre la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Penal del Suprem perquè era el ministre de Justícia quan es van aprovar els indults als presos polítics. 

 

Assemblea Regional de Múrcia i Corts d’Aragó: fan el pas sense donar-ne més detalls

D’altra banda, fonts de l’Assemblea Regional de Múrcia han confirmat a ElNacional.cat que també han registrat el recurs al TC, però no n’han donat més informació. La ponent serà la progressista María Luisa Balaguer. “Suposa un atemptat contra principis fonamentals de la Constitució i hem d’utilitzar tots els mitjans que l’ordenament jurídic posa a l’abast de la nostra mà per aturar-lo, no podem tractar aquesta llei com si fos un fet aïllat”, va argumentar el juliol el portaveu del PP al parlament murcià, Joaquín Segado. Hi van donar llum verda el PP i Vox.

També l’han presentat les Corts d’Aragó, que ho van aprovar a finals de juny amb el vot a favor del PP, de Vox, del Partit Aragonès i d’Aragó-Teruel Existe. El parlament aragonès no ho ha comunicat, però així figura a la informació remesa pel gabinet de comunicació del TC. La ponent serà la progressista Laura Díez.

A l’espera que la resta de governs autonòmics facin el pas: sis del PP i el de les Canàries

I qui falta per rubricar el recurs d’inconstitucionalitat? D’entrada, hi ha sis executius autonòmics del PP que encara no han acudit al TC. Són el de les Illes Balears, el de Cantàbria, el de Castella i Lleó, el d’Extremadura, el de La Rioja i el del País Valencià. Just aquesta tarda, la Generalitat Valenciana s’ha reunit de manera extraordinària per aprovar la presentació del recurs contra una “aberració legislativa” que “trenca la garantia de seguretat jurídica i la protecció dels drets de tots els espanyols”, segons ha manifestat Carlos Mazón després de la reunió. D’altra banda, encara hi ha la incògnita de si el govern de les Illes Canàries, format per l’aliança entre Coalició Canària (que el presideix amb Fernando Clavijo) i el PP, seguirà el mateix camí. El 30 de maig, el mateix dia que l’amnistia es va aprovar definitivament al Congrés, l’executiu canari va sol·licitar als seus serveis jurídics que valoressin la possibilitat d’interposar un recurs. No hi ha hagut més notícies des d’aleshores. Tots els interessats tenen temps fins al dimecres.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!