Quatre anys després de l'1-O, lluny de resoldre's el conflicte entre Catalunya i Espanya i de culminar el procés independentista, encara hi ha vius als jutjats els casos derivats del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, les protestes posteriors i les investigacions de la policia espanyola contra membres del Govern, alts càrrecs de la Generalitat i activistes.
Entre casos i derivades, gairebé s'arriba ja als 50 processos judicials i totes les seves derivades, amb 3.500 represaliats. Hi ha 44 condemnats, 6 exiliats, 56 investigats pel Tribunal de Comptes, 32 alts càrrecs de la Generalitat investigats pel referèndum, 18 investigats per la creació i gestió de webs, 24 bombers investigats, 18 mestres investigats amb la causa arxivada i 712 alcaldes sota el punt de mira de la Fiscalia, dels quals només 12 continuen amb les causes obertes i només a un se l'ha condemnat, l'alcalde d'Agramunt i exconseller, Bernat Solé.
Tres causes, però, marquen el pas d'aquest 1-O. La reactivació dels processos que formen el pal de paller de tota la causa independentista han ressorgit a les vigílies del quart aniversari del referèndum del 2017 com un avís per a navegants: indults, exiliats i Tsunami Democràtic. Les tres potes de la repressió es completen amb les desenes de casos que afecten la ciutadania que es va alçar en forma de protesta des del 2017 i que encara ara es manté en peu. Ja hi ha 3.500 represaliats, la gran majoria d'ells pendents de judici i amb dures mesures cautelars i fiances.
Si alguna cosa ha marcat aquest darrer any en l’àmbit judicial han estat els indults. Els presos polítics han sortit amb la mesura de gràcia del govern de Pedro Sánchez, cosa que no ha deixat indiferent ningú. L'indult continua viu i està en vies de recurs. Un fet inusual, com ho és també tot el cas del procés. El curs que han de seguir els indults és llarg. Com més estabilitat política, més probabilitat hi ha que es mantinguin els indults. La sala tercera del Tribunal Suprem, que és qui ha de resoldre els recursos de Ciutadans, Vox i el PP, està formada per 32 magistrats experts en cada una de les matèries del contenciós administratiu. És l'encarregada de jutjar els actes del govern espanyol, com els indults. Tot i basar-se en criteris jurídics, tenen molt en compte el context polític. Una situació sense tensions i encaminada al diàleg reafirmaria els indults i el rebuig als recursos. Però més crispació i sortides de to dels indultats polítics els podria retornar a la presó amb la revocació dels indults.
El curs polític i judicial, a les portes del quart aniversari de l'1-O, ha començat amb la detenció a l'Alguer de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La seva posada en llibertat i la pròrroga de la declaració per al proper 4 d'octubre es va viure com un cop d'efecte i una victòria més contra la justícia espanyola, que no es dona per vençuda. El magistrat Pablo Llarena insisteix en la seva extradició. Pel poder judicial, el final de l'exili ha de passar pel banc dels acusats i per un nou judici al Tribunal Suprem. Però la via política, sense concreció encara, es presenta com un intercanvi d'interessos en mig de la negociació de la taula de diàleg que avança a pas lent i sense un horitzó clar. De moment, la justícia espanyola no es dona per vençuda i reclama Puigdemont, acusat de rebel·lió, a Itàlia.
El cas dels exiliats ha quedat al marge de l'indult. Sense condemna, no hi ha mesura de gràcia, però un nou judici ara contra el que queda del Govern de la Generalitat que va fer possible l'1-O remou encara més les aigües d'una fràgil negociació.
Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí al Parlament Europeu - EFE
L'altre procés que ha fet un pas complex aquests darrers dies és el cas contra els presumptes promotors de Tsunami Democràtic. La investigació, que estava en mans del jutge de l'Audiència de Barcelona Joaquín Aguirre, ha saltat a l'Audiència Nacional. El tribunal especial ha reclamat el sumari i, contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, en seguirà la instrucció. Una complicació més per als principals imputats: l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'exdirigent de CDC David Madí, l'empresari Oriol Soler i el director de l'oficina d'expresident de Carles Puigdemont, Josep Alay.
A més, hi ha 44 causes judicials vinculades a l'1-O. Algunes d'elles estan jutjades i segueixen una via de recursos, algunes s'han arxivat, però n'hi ha moltes encara que estan pendents de resoldre's en diversos jutjats de Catalunya, Espanya i Europa. Els represaliats arriben ja als 3.500 entre polítics, alts càrrecs, funcionaris i activistes en les diferents causes que no han parat d'obrir-se cada any a conseqüència o bé de protestes o bé d'investigacions que es bifurquen en noves peces separades.
Totes les causes
Des del 2017 fins ara s’han obert 44 causes judicials. Hi ha des de la causa especial al Tribunal Suprem, la de la cúpula dels Mossos, la Mesa del Parlament, fins al cas al Tribunal de Comptes, totes les mobilitzacions de protesta, l'operació Judes, l'operació Volhov o les mobilitzacions contra el Consell de Ministres a Barcelona del 2019.
Entre les causes obertes, hi ha la dels ferits i detinguts de l'1-O, els investigats per la clonació de la web, bombers investigats, els investigats per la vaga general del 8 de novembre del 2017, els de la concentració al Parlament el dia de la investidura fallida de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D, les diverses protestes davant el TSJC, els investigats per les mobilitzacions de protesta per la detenció de Puigdemont a Alemanya, pels actes del primer aniversari de l'1-O, per les mobilitzacions de protesta pel trasllat dels presos polítics pel judici a Madrid, per la vaga general del 21 de febrer del 2019, per la visita del Rei a Poblet, per la inhabilitació de Quim Torra, per l'11 de setembre del 2020 i per l'1-O del 2020.
Manifestació pels presos polítics i exiliats - Salvador Foz
Una de les trames judicials més complexes, no pels fets, sinó pel fet que pugui saltar a l'Audiència Nacional, és l'operació Judes. Aquesta setmana s'han reprès les declaracions de part dels acusats, i als 4.500 euros de fiances que ja havien pagat, la Fiscalia n'ha sumat 13.000 més. Les defenses dels investigats en l'operació Judes han presentat escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d'Alerta Solidària asseguren que han detectat incidències, la darrera, l'existència d'una causa secreta de l'operació Judes d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no hi ha tingut accés.
El procés judicial contra el procés escanya amb el Codi Penal i també econòmicament. El Tribunal de Comptes no deixa opció possible als condemnats de l'1-O ni del 9-N. El Tribunal de Comptes reclama un total de 5,4 milions a 34 ex-alts càrrecs, entre els quals els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. El Tribunal els responsabilitza d'haver dedicat la política exterior del Govern a promoure el procés. En un intent de salvar els representants legítims del poble de Catalunya que van actuar segons el mandat democràtic, l'actual Govern va fer un decret per crear un Fons per avalar les fiances que el Tribunal els reclama i evitar així l'embargament dels seus béns mentre no hi hagi una sentència definitiva. Davant la impossibilitat d'aconseguir el suport d'alguna de les grans entitats financeres, en un primer moment ha estat l'Institut Català de Finances (ICF), que depèn de la Generalitat, qui s'ha encarregat de cobrir els avals, la qual cosa va provocar un tens debat dins d'aquest organisme. La pilota està ara sobre l'Advocacia de l'Estat que s'ha de posicionar sobre el fons de contingència.
El cas Volhov i totes les seves ramificacions, entre les quals hi ha la trama dels russos, ha provocat desenes de fulls de sumari aquest any. La investigació policial sobre persones vinculades al procés independentista recull que Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont el 2017 pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats. El sumari de l'operació Volhov fa evident les reticències del ministeri fiscal davant dels seguiments a què la Guàrdia Civil va sotmetre amb autorització del jutge l'exdirigent de CDC David Madí, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i el responsable de la Plataforma Proseleccions Catalanes, Xavier Vinyals, als quals, a més d'intervenir-los els telèfons durant mesos, se'ls va instal·lar micròfons als cotxes i se'ls va sotmetre a seguiments amb balises de geolocalització. La documentació demostra com al llarg de tot un any la Fiscalia Anticorrupció va anar expressant els seus dubtes sobre la solidesa d'una operació que arrencava d'unes converses intervingudes 18 mesos enrere dels acusats amb Víctor Terradellas. En concret, qüestionava que s'hagués demostrat amb prou solidesa el suposat desviament de cabals públics per a la creació de criptomoneda, especialment tenint en compte que cap dels tres investigats tenia ja responsabilitat al Govern català i que la criptomoneda no és il·legal.
Contra el poble
Hi ha desenes de processos contra activistes i la ciutadania en general derivades del procés independentista.
Les protestes contra la sentència del judici del Tribunal Suprem del 2019 van generar detencions a l'aeroport del Prat, Lleida, Mataró, Vic, Amposta, l'Aldea, Barcelona, l'Ametlla del Vallès, Reus, Tarragona, Girona, a banda de l'avinguda Meridiana de Barcelona entre el 14 d'octubre i el 15 de novembre. A més, la vaga general del 18 d'octubre del 2019 va provocar protestes i detencions a la Jonquera, Salt i el Camp Nou.
Tall de Tsunami Democràtic a la Jonquera - Mireia Comas
La protesta contra el sindicat Jusapol que es manifestava a Barcelona en forma de protesta de Holi Fest ha acabat, també, de la pitjor manera. De moment, hi ha Marcel Vivet condemnat a 5 anys de presó. Vivet continua en llibertat a l'espera que es resolgui el seu recurs. Però, en paral·lel, aquesta mateixa setmana la Fiscalia ha demanat 4 anys per a quatre acusats més pels mateixos fets.
Hi ha més de 1.000 investigats per les protestes de tots els casos judicials i per diversos talls de circulació i vies públiques a tot el país, la Jonquera, durant el Consell de Ministres del 2018 a Barcelona, l'operació Judes, el cas Volhov, l'aniversari de l'1-O, les protestes postsentència, a l'aeroport del Prat, en el trasllat dels presos a Madrid i en les vagues i concentracions davant el TSJC. En total, es calcula que el total de represaliats ja arriba als 3.500.
Absolts i casos arxivats
La llista creix, però també creix la llista d'absolts i casos arxivats, la qual cosa deixa al descobert investigacions conduïdes a buscar caps de turc, sentències exemplificadores i diligències sense fonament. Tot, sembla, per desincentivar la mobilització independentista i l'estratègia política de trencament amb l'estat espanyol. L'estratègia judicial de la por. La gran quantitat de casos que no arriben a judici o que el tribunal sentenciador acaba absolent tenen un denominador comú: la manca de proves.
El primer cas d'absolució amb impacte per la seva representativitat i per com deixava en dubte la sentència del Tribunal Suprem contra part del Govern de la Generalitat va ser el del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Però aquesta mateixa setmana, l'Audiència Nacional també ha absolt els escortes de Carles Puigdemont processats pel delicte d'encobriment per acompanyar l'expresident de la Generalitat per diversos països del nord d'Europa fins a la seva detenció a Alemanya el març del 2018.
Josep Lluís Trapero al banc dels acusats de l'Audiència Nacional - EFE
Relacionats amb l'1-O, als cinc membres de la sindicatura electoral, després d'una instrucció de mesos del jutge d'instrucció 15 de Barcelona, els van acabar absolent. Estaven acusats de desobediència i usurpació de funcions públiques. La sentència constata que no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel TC.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absoldre el 2020 l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Boya era una de les processades del cas de l'1-O. El seu cas va anar al Tribunal Suprem i va tornar a Catalunya. I després de 3 anys i un judici, la sentència la va proclamar innocent. La resolució diu que no va ser advertida nominalment pel TC i no ostentava una posició d'intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de la desobediència.
A més, dels 30 alts càrrecs processats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, 15 dels casos s'han acabat arxivant. La jutgessa va decidir no processar-los per manca de proves.
Tamara Carrasco, la veïna de Viladecans acusada de pertànyer als CDR per l'Audiència Nacional, va estar amb arrest al seu municipi durant més d'un any. Després el tribunal la va absoldre. És un dels casos més flagrants de les acusacions d'activistes. Carrasco va estar detinguda per pertànyer als CDR i estava acusada de terrorisme.
El 18 d'octubre del 2019, durant la protesta per la sentència del procés, la policia deté quatre joves que després la Fiscalia acusa de desordres públics. El juny del 2021 van quedar absolts després del judici. Entre ells hi havia en Guillem, el noi de la dessuadora taronja.
Fa només uns dies, durant el judici d'en Pol Serena, acusat de desordres públics per atacar dos mossos d'esquadra el 21 de febrer del 2019 en una vaga independentista a Barcelona, l'altre jove acusat va quedar absolt durant la darrera sessió. Ningú va poder provar que fos al lloc dels fets ni que hagués provocat cap aldarull.
Marc Casadesús, un altre activista acusat per llançar pedres contra el cordó policial el 27 d'octubre del 2019 en un dels talls a la C-17. La Fiscalia li demanava un any de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat, però la jutge va considerar que no hi havia proves prou contundents per atribuir i imputar el delicte contra el jove i el va absoldre.
El novembre del 2020, l'Audiència de Barcelona va arxivar definitivament la causa contra nou persones acusades de desordres públics i coaccions per haver ocupat les vies del TGV de l'Estació de Sants. El darrer arxivament ha estat per a bona part dels acusats del tall a la Jonquera de Tsunami Democràtic. Segons els advocats d'Alerta Solidària, hi ha més de 300 persones investigades per les concentracions de la Jonquera, el Pertús i Tortosa.
I es compten 18 docents investigats, les causes dels quals van ser totes arxivades. Es tracta de nou mestres de Sant Andreu de la Barca denunciats l'abril del 2018 per la Fiscalia, vuit de la Seu d'Urgell investigats des del novembre del 2017 i un mestre de Tremp.
Els alcaldes
El setembre del 2017, just abans de l'1-O es comença la investigació de la Fiscalia General de l'Estat que acaba amb 712 alcaldes investigats. José Manuel Maza va demanar que s'investiguessin pels “presumptes actes de cooperació en l'organització del referèndum il·legal”.
La Fiscalia emprèn la investigació a partir del llistat de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els 712 alcaldes que van signar “un decret per visualitzar la seva col·laboració amb la convocatòria del Govern per a l'1 d'octubre”. Segons dades de l'AMI, només s'estaven investigant 78 alcaldes i en 62 casos s'ha arxivat el cas.
L'exconseller Bernat Solé - Raul Moreno
L'únic exalcalde condemnat per desobediència vinculada a l'1 d'octubre és l'alcalde d'Agramunt, i exconseller, Bernat Solé. El desembre del 2020 l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, va ser absolta i l’octubre del 2019 el TSJC va arxivar una querella contra l'exalcalde de Premià de Mar i exconseller d'Interior, Miquel Buch, pels mateixos fets.
Els ferits
La xifra ha anat creixent a mesura que han anat creixent les protestes i les actuacions policials. Des del 20-S del 2017, hi ha hagut 1.510 persones ferides per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, en el marc del procés independentista català.
Referèndum 1-O 2017 - Sergi Alcàzar
La xifra surt de desglossar totes les dades de les quals es tenen constància. La immensa majoria de ferits, 1.083, van produir-se entre el referèndum de l'1-O i els tres dies posteriors, de l'1 al 4 d'octubre. La resta de víctimes, 332, són conseqüència de les actuacions policials en les protestes postsentència del 2019, concretament entre el dia de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i el dia de la batalla campal a Urquinaona. Consten 25 ferits del dia de la convocatòria de Tsunami Democràtic durant el partit Barça-Madrid. A més de 70 periodistes ferits en diverses actuacions policials en les protestes.