El Consell de la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell de la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.
És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez
Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?
No. La resposta de Pedro Sánchez al conflicte ha estat senzillament avalar la repressió. Fins i tot, la suposada taula de diàleg no ha avançat en res. Ni tan sols la reuneix. Quin indicador hi ha perquè pugui dir que ha acabat res? És una provocació. Potser pensava que estava en un moment en què no hi hauria mobilitzacions o que senzillament ningú reaccionaria. Ha estat un error per part d’ell. Perquè és una obvietat que no ha acabat el procés d’independència.
Segurament ho sustenta en fets com que el 52% de diputats independentistes no s’ha traduït en un govern independentista sòlid, o la mateixa tensió entre entitats i partits que es va fer evident l’1-O, o les diferències davant dels indults, la mesa de diàleg, la reforma del Codi Penal...
Si és així és un desconeixement absolut -com sempre- de què és i què vol dir el procés d’independència. El procés d’independència està lligat a la ciutadania, és un moviment de base, transversal, intergeneracional i interclassista, els partits en són representants, però és un moviment molt de base. Socialment el moviment independentista està més viu que mai. Altra cosa és que hi hagi discrepàncies estratègiques entre partits polítics, fins i tot entre entitats. Aquí sí hi ha un debat viu. Sánchez el que ve a dir és no hi ha una majoria social per a l’independentisme. Però, des de l’1-O a totes les conteses electorals la majoria és independentista. No té cap indicador que pugui avalar aquesta tesi.
Però el Govern espanyol pensa que la tensió i la mobilització al carrer s’ha acabat. Què farà l’independentisme per demostrar que no és així?
El procés d’independència avança i contundentment. Aquest dijous tindrem un exemple. Aquest dijous hi haurà una mobilització. Estic segur que hi haurà una reacció important. Estem parlant d’un dijous a les 9 del matí, de dia laborable. La lògica en una protesta seria que hi hagi molt poca gent. Estic convençut que no serà així. I per tant haurà de prendre nota Pedro Sánchez que a les 9 del matí tingui una reacció no normal.
Se suposa que Sánchez pretén enviar un missatge al món sobre la fi del procés. Aconseguirà evitar-ho l’independentisme?
Aquest és l’objectiu. Estic convençut que Pedro Sánchez ha intentat sistemàticament blanquejar la situació de repressió a l’Estat espanyol i crec que no li sortirà bé. Ha errat. Convocar una cimera amb el president francès hauria de ser una cosa normal. Però, això no és una situació normal.
El tret per la culata li ha sortit a Sánchez. No farà una reunió amb normalitat. Estarà gairebé militaritzat tot el Palau Nacional
Finalment el perímetre de seguretat ha desplaçat la capçalera, que van anunciar a les Columnes de Puig i Cadafalch, i els situen a la Font Màgica..
L'última comunicació és que hi haurà la capçalera a l'alçada de la Font Màgica. Són pocs metres, però han agafat una mica més de perímetre. Això vol dir que estan calculant que hi haurà una mobilització important. El tret per la culata li ha sortit a Pedro Sánchez. No farà una reunió amb normalitat. Estarà gairebé militaritzat tot el Palau Nacional. Era quelcom que ja intuïa la part francesa, que no volia fer la reunió a Barcelona, la volia fer a Màlaga. Pedro Sánchez ha volgut fer un pols i jo crec que li sortirà molt malament.
Això no obstant, la delegada del govern va treure importància a la concentració...
La delegada del govern què ha de dir? Si no li preocupa, perquè estableixen un perímetre tan gran de seguretat? És contradictori.
Hi ha el risc que Pedro Sanchez veient que hi ha una mobilització faci servir Aragonès per donar normalitat
El president de la Generalitat serà dins de la cimera. Això afectarà l’objectiu de l’independentisme de demostrar que la tensió es manté i que no ha mort el procés?
No sé. Aquesta és una decisió del president que, com totes, respectem. Personalment opino que, malgrat respectar-la, és un error. No acabo d’entendre quin és l’objectiu del president de la Generalitat assistint de convidat de pedra a una cimera entre França i Espanya, però aquesta és la seva decisió. De fet, hi ha un alt risc que Pedro Sanchez veient que hi ha una mobilització i que, per tant, no pot fer res amb normalitat, vulgui fer servir la figura del president per donar normalitat. Aquest és un risc, que crec que deu haver calibrat el president. Però en tot cas és la seva decisió.
I, per tant, que hauria de fer, un cop ha acceptat ser dins?
Això se li ha de preguntar a ell. Si em demana opinió, jo diria que no hagués anat. I no sóc dels que dic que hauria d’anar a la concentració. Opino que un president no va a concentracions ni manifestacions. El president de la Generalitat es podia haver quedat perfectament a Palau. Fins i tot podia haver fet el dia abans una convocatòria a la comunitat francesa per explicar la situació a Catalunya.
L’argument del Govern és que ha d’ocupar tots els espais que li corresponen...
És una tesi prima aquesta. L’objectiu no és ocupar espais, és representar bé a la majoria social que t’ha donat la capacitat de presidir la Generalitat i gestionar bé totes les responsabilitats que tens. I una i molt important és la de representació i per tant has de calibrar pros i contres. La tesi d’estar a tot arreu no té gaire sentit, perquè a més no és veritat.
Aragonès va exposar en una carta a Sánchez els temes que el Govern reclama que es vegi a la cimera. Creu que havia d’haver incorporat algun tema més polític?
Sí probablement, però en qualsevol dels casos, enviar una comunicació al president espanyol explicant la situació i considerant què és el que afecta a Catalunya ho trobo molt correcte. Està molt bé. Però en política les coses mai no són com són, són com sembla que són. I la representació i la representativitat és molt important institucionalment. No és el mateix enviar una carta amb totes les reivindicacions catalanes, que em sembla correcte, que assistir-hi de convidat de pedra, perquè no sé quin paper es reserva al president...
És impossible que Aragonès senzillament vagi allà i es deixi fer servir
El Govern ja ha confirmat que només serà present a la salutació de l’inici. De fet, la delegada del govern espanyol ja va dir que seria com qualsevol president autonòmic.
Probablement. Aquesta és la resposta. Aquest és un primer exemple que la part espanyola ja l’està utilitzant. El president de la Generalitat ha expressat que vol assistir-hi per posar de manifest els greuges respecte a Catalunya i la resposta que té de la part espanyola és que actuarà com a qualsevol altre president autonòmic. Això és menystenir el president de la Generalitat. Estic segur que això ho ha calibrat el president. Estic convençut que el president això ho ha reflexionat i per tant és probable que faci alguna acció. És impossible que senzillament vagi allà i es deixi fer servir. Estic convençut que no. Alguna cosa deu portar de cap. Estic convençut que la lògica és que ho faci i es posi en línia de la situació de reivindicació de tot el procés.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va dir en una entrevista a aquest diari que havia de treure una estelada a la fotografia oficial de la cimera...
Aquesta és l’opinió de la presidenta de l’ANC. Jo he expressat la meva. Tots tenim dret a fer propostes. Però al final qui ha de decidir és el president de la Generalitat.
Aquesta mobilització ja ha estat un èxit, quan les tres entitats ens van posar d'acord vam tenir un allau d'adhesions
Consell de la República, ANC i Òmnium han convocat un acte unitari al qual s’hi ha afegit els partits. Algun va posar algun problema per afegir-s’hi...
No. Ningú. De fet, es van afegir tots els partits, grans, petits, amb representació, sense... Aquesta mobilització serà un èxit, situant-nos en els paràmetre d’una mobilització un dijous a les nou del matí. Però a la vegada, qualitativament ha estat un èxit que feia molt temps que no passava, quan ens vam posar d’acord per prendre la iniciativa que des de l’inici volíem molt transversal, hem tingut una allau d’adhesions. Devem estar a la vora de les 50 entitats, i de les formacions polítiques, totes. Sense ni tan sols fer consultes. Hi ha hagut adhesions directes de totes les organitzacions polítiques, la qual cosa avala que aquí no s’ha acabat res.
Respecto les xiulades però en un procés d’independència hem de tenir molt clar quan toca enfrontar-se a l’adversari. No hi ha d’haver ni mitja escletxa
L’última convocatòria unitària, amb motiu de l'1-O, va acabar amb xiulades. Aquest és segurament un dels elements que va propiciar a Madrid la imatge que el procés ha acabat. Què faran per evitar es torni a repetir?
Jo vaig viure en directe algunes d’aquelles xiulades. Hi va haver-hi unes xiulades localitzades a primera fila d’uns quants ciutadans, que tenen tot el dret, tothom té el dret a expressar, faltaria més. Dit això, prou complicat és tot perquè no ens tirem trets al peu. Jo respecto les xiulades, no les comparteixo. Les entenc des del punt de vista que des de l’1-O han passat cinc anys i probablement les formacions polítiques, totes, cadascuna en el seu grau, no han estat a l’alçada; les organitzacions socials, tampoc ho hem estat; depèn dels moments, ha costat molt, molt posar-nos d’acord... Això és evident que genera un malestar. Ara bé, en un procés d’independència hem de tenir molt clar quan toca fer autocrítica, mirar-nos al melic i exigir responsabilitats, i quan toca enfrontar-se a l’adversari. I l’adversari en aquest cas és un president espanyol que li diu als ciutadans de Catalunya s’ha acabat, està mort el procés. La resposta aquí no hi ha d’haver ni mitja escletxa. Un altre dia podem discutir les responsabilitats internes, però aquí l’objectiu és molt clar, i espero que per responsabilitat que la majoria de ciutadania així ho comparteixi.
Aquell dia una de les que va rebre més xiulets va ser la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Va parlar amb ella?
Sí. Em va saber molt greu aquella xiulada. Es pot discrepar -i s’ha de discrepar- de quines estratègies se segueixen, però sense la Carme Forcadell no hi hauria hagut llei de referèndum, ni referèndum. I amb moltes més institucions, i moltes més persones, però sense una presidenta del Parlament jugant-se-la no hauríem tingut ni llei ni referèndum i va acabar a la presó, senzillament per impulsar una llei i deixar-nos votar. A vegades els humans oblidem de seguida. Cadascú que faci la crítica, mirant exactament en aquest procés d’independència quin ha estat el sacrifici i l’aportació. No tot és blanc o negre. A mi em va saber greu. L’únic resultat d’aquells xiulets va ser que la part espanyola el va fer servir en benefici seus. Aquesta és una guerra molt, molt, molt dura amb un estat molt potent i tot el que fem serà utilitzat en contra nostra i, per tant, s’ha de calibrar molt bé què fem i que no.
I com ho podran evitar que torni a passar?
Aquestes coses no s’eviten. Jo espero que no torni a passar i si passa estic convençut que serà una part petita. Tothom està molt conscienciat i tinc la sensació per tota la mobilització i pels autocars que s’estan muntant que hi ha moltes ganes de plantar-li cara a Pedro Sánchez i la resta de coses són irrellevants.
Hi haurà gent. Això no serà la típica protesta de mil o dos mil persones. No. Això tindrà moltíssima més dimensió
Què hauria d’aconseguir per considerar que la concentració ha estat un èxit?
No vull posar números, perquè la veritat és que no tenim precedents. Mai encara hem fet una concentració d’aquest tipus a aquesta hora del matí. El que més se li assemblaria és el Consell de Ministres que es va convocar a Barcelona, que va ser cap al migdia. Una mobilització començant a les 9 (que demano que la gent es mobilitzi cap a quarts de nou, per tenir lloc allà) no l’hem fet, en aquests termes. No soc capaç de fer una predicció però crec que hi haurà gent. Això no serà la típica protesta de mil o dos mil persones. No. Això tindrà moltíssima més dimensió. Per tant és important que ho calibrem en funció de dia laborable i l’hora en què es convoca.
Quina raó li diria a la gent per a les 9 del matí anar a aquesta concentració?
És molt simple i m’agafo al lema. Les concentracions hem après massa vegades que no funcionen si no tenen objectiu. I aquí sí hi ha un objectiu: Pedro Sánchez versus ciutadania de Catalunya. Pedro Sánchez no ens vol dir res a nosaltres; Pedro Sánchez li vol dir al món que el procés d’independència s’ha acabat. I el nostre objectiu és molt clar, poder-li dir dijous t’has equivocat, aquí no s’ha acabat res. I dir-li al món que Catalunya vol ser un país independent i aquell vot que van emetre els ciutadans l’1-O està viu, més viu que mai.