Toni Castellà (Barcelona, 1970) és el líder de Demòcrates i portaveu del Consell de la República. El passat mes de juny va assumir l'acta de diputat al Parlament per substituir Laura Borràs, inhabilitada pel TSJC. Des d'una sala de l'edifici del parc de la Ciutadella, Castellà analitza les negociacions obertes entre les forces independentistes i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, però també aborda les dues consultes obertes al Consell de la República. La primera, que es posarà en marxa aquest dimarts fins al 16 de setembre, sobre la proposta de Carles Puigdemont de substituir l'Assemblea de Representants, que actua com a parlament del Consell de la República, per dues cambres -una de representació dels consells locals i una altra per elaborar la legislació republicana-. Aquesta proposta ha provocat protestes d'un grup de membres i exmembres de l'Assemblea. La segona consulta, que es farà entre el 17 i el 23 d'octubre a petició d'un registrat que ha aconseguir els preceptius avals, planteja si s'han de bloquejar les converses per a la investidura de Pedro Sánchez.
El Consell de la República es va dissenyar malament, atès que volen prescindir de l'Assemblea de Representants?
No. El Consell de la República està en construcció des de la seva fundació. S'ha anat repensant. La primera assemblea era de diputats, i es va dissoldre i es va constituir una assemblea mixta entre electes i representants dels consells locals. I arribats a aquest punt, hem fet la reflexió de consultar les bases si fem una segona reforma.
Però la forma com s'ha decidit, de manera abrupta, ha provocat malestar..
No estic d'acord que fos de manera abrupta. L'Assemblea de Representants s'ha dissolt perquè ha acabat el mandat. Un parlament acaba el mandat i automàticament es dissol.
Quan un parlament acaba el mandat, es fan eleccions i es torna a constituir. L’Assemblea no està clar que es torni a constituir.
O sí. L'Assemblea es dissol perquè ha acabat el mandat. I, abans de convocar noves eleccions, fem una consulta als registrats sobre si estan d'acord a fer una segona evolució en què proposem, en comptes d'una assemblea, dues.
Els números del Consell s'han debatut a l'Assemblea sense cap crítica. Ens reservem accions legals davant acusacions d'irregularitats
Aquesta proposta no ha agradat a una trentena de membres que argumenten que el Consell de Govern busca seguidismes acrítics. Apunten directament i amb contundència contra el vicepresident del Consell, Toni Comín, i contra la forma com s'han gestionat els fons del Consell.
Jo separaria les dues coses. La primera és crítica a la proposta que s'impulsa des del Govern. Benvinguda. Legítima. Són 30 representants d'una assemblea de cent trenta i pico. Doncs això és molt legítim. La segona part no l'accepto en absolut. És irresponsable i arriscat, l'acusació directa que fan el vicepresident Comín respecte a despeses. Quan algú fa una acusació d'aquest tipus, la demostra i, a més, se’n va a fiscalia. I, si no, està fent fals testimoni. I, per tant, aquí ens podem reservar accions legals. Jo no he vist cap irregularitat. Els números del Consell han estat debatuts a l'Assemblea i, curiosament, quan es van presentar, no va haver-hi cap comentari crític per part de ningú, inclosos aquests trenta. I, de cop, surt aquesta carta.
He trobat a faltar a l'Assemblea de Representants més impuls i fiscalització del Consell de Govern
S'ha atribuït la reforma de l'Assemblea a què marca massa al Consell de Govern i al seu president, Carles Puigdemont; que ha actuat com una mena de corcó obrint debats que no interessava obrir...
Jo discrepo. Al revés. Jo he trobat a faltar que l'assemblea fes més impuls i fiscalització de l'acció del govern. I és lògic, és una assemblea de gent que ho fa voluntàriament. Per tant, encara gràcies. Però l'instrument més important de fiscalització d'un parlament són les interpel·lacions al govern i les mocions corresponents. Amb dos anys hi ha hagut zero interpel·lacions al govern. Ho critico? No. Torno a dir, era una iniciativa per intentar formar gent, i encara gràcies, són voluntaris. Però el que no puc acceptar és la crítica de què el govern tenia por a ser massa fiscalitzat.
Aquesta no és l’única consulta oberta al Consell de la República. A petició d’un membre, es consultarà els registrats sobre si promoure el bloqueig a la investidura de Sánchez. Com ho veu?
Legítim i correcte. Una cosa que deien els crítics és que el Consell és poc democràtic a l'hora de prendre decisions. Miri si és poc democràtic que qualsevol registrat en el moment que vulgui pot fer una consulta, si té els avals, sobre el tema que vulgui. I ara ens ha caigut al mig de les negociacions una consulta que demana l'opinió sobre bloquejar qualsevol tipus d'investidura. Això demostra que el Consell és plural, transversal i profundament democràtic.
Ells ens han desestabilitzat les institucions catalanes, doncs és legítim que nosaltres desestabilitzem les seves
Què n’opina que es faci ara aquesta consulta?
Crec que no té gaire sentit fer-ho abans de qualsevol tipus de negociació. És molt important que l'independentisme colli. I així vam fer el plantejament des del Consell que les institucions espanyoles eren un bon instrument per utilitzar-les en funció de l’objectiu de la independència. Ells ens han desestabilitzat les institucions catalanes, doncs és legítim que nosaltres desestabilitzem les seves. Altra cosa és obrir el debat sobre si participem o no en una investidura en funció de què traiem o no traiem. I sobre això, és interessant fer la consulta. I hi hauran formacions que la decisió final és probable que la consultin a les bases.
Li pregunto perquè qui lidera les negociacions en nom de Junts és el president Carles Puigdemont i sembla contradictori que es plantegi aquesta consulta des del Consell que ell presideix...
No és el Consell qui està negociant a Madrid. És evident que en la posició del president Puigdemont, una situació en què el Consell faci una reflexió determinada pot portar certa contradicció amb la que ha de fer ell conjuntament amb el seu partit. Però no barregem les coses i ell ho ha separat sempre molt.
Què farà el Consell si surt que s'ha de bloquejar la negociació?
Veurem què opina la majoria dels registrats. Vull recordar que el passat mes de juliol, en plena campanya electoral, hi va haver una iniciativa d’un grup de gent del Consell per defensar que el vot a les eleccions generals fos abstenció. I la majoria van dir que no. Per tant, estic convençut que la majoria de registrats el que voldran fiscalitzar és què fan els partits, quin resultat aconsegueixen en benefici del procés d'alliberament nacional de Catalunya. El bloqueig pel bloqueig no sé si té gaire sentit.
L'únic sentit d'anar a unes eleccions a Madrid és usar les institucions espanyoles per avançar en la independència
La posició del Consell davant les negociacions quina és?
Abans de les eleccions vam dir que l'únic sentit per presentar-se a unes eleccions a Madrid és si utilitzem les institucions espanyoles per prendre decisions que comportin un avanç en l'objectiu de la independència. Qualsevol altre objectiu, des del Consell, considerem que no té sentit. Per tant, no els estem dient els partits com han de fer les negociacions. Ens importa el resultat. No ens importa el com. Ens importa és el què, què treus d'això.
I l'amnistia és avançar en el procés d'independència?
L'amnistia en sí mateixa és fer justícia respecte a tota una part de ciutadania que l'Estat espanyol els reprimeix pel que vam fer l'1 d'Octubre. Nosaltres considerem que l'1-O no és un delicte. Per tant, l'amnistia és un avenç, en el sentit que l'Estat espanyol demani perdó i reconegui que l'1-O no és un delicte, però no és suficient. És a dir, amnistia situa el debat en la política. I fa rectificar el govern espanyol. Però l'amnistia ha de venir acompanyada del reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Si l'amnistia és el punt i final, no ens val. L'amnistia és el mínim d'inici de condicions per començar a negociar amb l'Estat espanyol un procés d'alliberament nacional.
Indult vol dir que et perdonen; Amnistia vol dir que l'Estat demana perdó
Ara hi ha una mena de cursa entre els partits, a veure qui és el que exigeix més i qui aconsegueix més de Pedro Sánchez. Puigdemont en una conferència va assenyalar els mínims, les condicions prèvies per començar a negociar, però no va parlar específicament de referèndum com a condició imprescindibles...
La condició prèvia és, primer, desencalli, reconegui que la via no és la judicial i, per tant, demani perdó. Ho dic per algunes coses que he sentit de l’ANC. Indult vol dir que et perdonen; Amnistia vol dir que l'Estat demana perdó. Dos, demano un verificador, perquè no me'n refio que una de les parts compleixi. I, tres, el mínim per començar a negociar és que vostè, l'Estat espanyol, em reconegui a mi com a subjecte polític. Això és la mare dels ous. En el moment que un estat et reconeix que ets subjecte polític, nació, reconeix la teva sobirania i, per tant, tens dret a exercir-la. I és aquí on pots començar a negociar de quina manera fer-ho. El conflicte és que l’Estat no reconeix que Catalunya sigui un subjecte polític on la sobirania rau en els seus ciutadans.
I si hi hagués aquest reconeixement, però no es parlés de referèndum?
La Constitució espanyola diu clarament que la sobirania de l'Estat espanyol rau en els ciutadans de l'Estat espanyol. Punt, s'ha acabat. Obrir aquest meló seria tant com fer una segona Transició de l'Estat espanyol. És acceptar que la sobirania del Reino de España no rau en tots els ciutadans espanyols, sinó que hi ha una part en la qual allò que es va dir nacionalitats es reconeix que és una altra nació i que la sobirania rau en els seus ciutadans. Això no ha existit, evidentment, ni a la Constitució ni ningú mai ha acceptat un plantejament d'aquest tipus. I això com s'exerceix? La traducció és referèndum.
Si la seva cotilla és la Constitució espanyola, la meva cotilla és el resultat de l'1-O
Però precisament, que això no és el que diu la Constitució és el gran argument que esgrimeix el PSOE per no acceptar-ho...
Però la Constitució és interpretable com els doni la gana. I si no, que m'expliquin com el sistema judicial ha pogut posar a la presó electes -primer país que empresona electes a l'Europa democràtica- forçant i reinterpretant quelcom que no està ni al seu Codi Penal. El Codi Penal no diu que un referèndum sigui delicte. Doncs miri, no és el nostre problema, és el seu problema. Nosaltres no ens presentem a presidir Espanya. Ells sí. Si la seva cotilla és la Constitució espanyola, la meva cotilla és el resultat de l'1-O. Reinterpreti, si vol ser president i, si no, l'alternativa és donar-li una segona oportunitat a Vox i PP.
Puigdemont és el lideratge de Junts. En política no és rellevant el càrrec sinó el lideratge. Altres líders polítics de primera línia no han renunciat a la seva posició
Puigdemont va abandonar la direcció de Junts per ser el president del Consell de la República, però ara lidera les negociacions en nom de Junts. Això dóna la raó a ERC quan considera el Consell com un apèndix de Junts?
Carles Puigdemont no és un militant més de Junts, és el lideratge de Junts. En política no és rellevant el càrrec sinó el lideratge que exerceixes. Altres líders polítics d'altres formacions de primera línia no han renunciat a la seva posició.
Si el PSOE és capaç de fer un plantejament que sacsegi fins i tot el concepte d'Espanya, hi haurà alguna opció i, si no, no la veig
De l'1 al 10. Quines possibilitats veu que tiri endavant la investidura?
Li diré 50/50. No soc molt optimista. La gran decisió en aquest cas serà molt més de Pedro Sánchez. Si Sánchez es pren aquesta negociació com una negociació molt complicada, però com una més de les que hi pot haver en una legislatura, això no arribarà a bon port. Si s'atreveix a assumir el risc que aquesta és una negociació igual o més rellevant que la de Transició espanyola, hi pot haver una oportunitat. Una cosa que el PSOE ha d'entendre és que no vam convocar un referèndum, ni van sortir dos milions de persones que van rebre cops i van protegir les urnes amb el seu cos, ni va anar gent a la presó, ni encara hi ha gent a l'exili, per veure finalment si negociem una mica més o millor un concert econòmic, una Renfe o un no sé què. No té cap sentit. Si el PSOE és capaç de fer un plantejament que de veritat que sacseja fins i tot el concepte d'Espanya en si mateix, hi haurà alguna opció i, si no, no la veig.
Jordi Pujol advertia aquesta setmana Puigdemont que vigili amb la candidesa en la negociació per evitar que l'estat espanyol enganyi Catalunya. Creu que hi ha el risc d'aquesta candidesa?
Espero que no. Però és molt important el que diu Jordi Pujol perquè ha estat un home d'estat català. Pujol és capaç a la Transició de construir una Generalitat de Catalunya que acaba consolidant unes estructures d'estat, amb totes les complicacions, amb un postfranquisme, amb un PSOE que avala els GAL, amb un Aznar agressiu... Per tant, és important quan ell diu que no hi hagi candidesa, el que està dient en el fons és: el que no fareu és intentar fer una mica menys del que hem fet abans. Heu de fer una mica més. Heu fet un pols molt dur. Aquest és un conflicte de sobiranies i això és un territori en litigi. Això és fer geopolítica. Sigueu conscients que l'adversari és molt dur. Esteu posant en dubte l'essència de l'estructura nacional de l'Estat espanyol.
El reconeixement que la sobirania rau en el poble de Catalunya trenca, és un model diferent al de la Transició espanyola, la Constitució
Qui resultat preveu? Amnistia, un reconeixement de Catalunya com a entitat política, que s’eviti parlar d'un referèndum o d'independència?
Jo només veig dos resultats possibles. O bé hi ha una amnistia i un reconeixement que la sobirania rau en el poble de Catalunya. I, després, l'habilitat de cadascú de desenvolupar això. Per tant, això trenca, és un model diferent al de la Transició espanyola, la Constitució. I si no passa això, jo veig un procés electoral. No veig un entremig. I sé que és dur.
En cas que els registrats del Consell de la República votin a favor de bloquejar la investidura de Pedro Sánchez, de quina manera determinaria el que farà Carles Puigdemont en la negociació?
Això ho decidirà Carles Puigdemont. Però jo li puc contestar que jo formo part d’una formació que es diu Demòcrates i sóc portaveu del Consell. Si el Consell decidís això, doncs serà una recomanació que fa el Consell a Demòcrates i decidirien les bases de Demòcrates, que són qui ens han posat i ens han votat. I ho tindrem en compte, clar que sí, exactament igual que tenim en compte els procediments de l'ANC, Òmnium o de qualsevol entitat del país.
De moment, Dolors Feliu i l'ANC ja han deixat clar què pensen.
Si? A mi em costa a vegades, exactament, entendre quina és la seva proposta.
Em refereixo a l'amnistia, ha deixat clar que per a l'ANC, no és un objectiu.
Ja, però una setmana abans de l'acte en commemoració de l'1-O vam pactar un lema que deia amnistia. Vam estar reunides totes les entitats, vam proposar un lema, vam discutir. No faré públic és el contingut de les discussions, però el resultat és evident: vam sortir tots i vam convocar un acte amb el lema amnistia, independència, autodeterminació. És una mica estrany convocar la ciutadania amb un lema i al míting dir que estàs en contra del propi lema que tu defenses.
Entenc González i Guerra. Amnistia vol dir que Espanya demana perdó. Als nacionalistes espanyols això els destrossa
El de Feliu no és l'únic posicionament que hi ha en contra de l'amnistia. Amb arguments ben diferents també han carregat en contra líders socialistes com Felipe González i Alfonso Guerra.
Els entenc perfectament. Són coherents. Amnistia vol dir que l'Estat espanyol demana perdó als catalans, M'he equivocat. I per tant, faig marxa enrere en qualsevol imputació, amb conseqüències jurídiques o penals. Als nacionalistes espanyols això els destrossa, no en volen ni sentir a parlar. El que no té gaire lògica és que ho diguin un independentista. En canvi, sí que entenc que la ultradreta, els nacionalistes espanyols, la gent que va liderar els GAL, el franquisme de caspa espanyol, estigui molt en contra. És lògic, són coherents.