El ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha defensat aquest dimecres la LOMLOE, la reforma educativa que es troba en tràmit parlamentari també coneguda com a Llei Celaá, i que suposarà la derogació de la LOMCE, la llei coneguda com a Llei Wert. En concret, ha defensat que se suprimeixi el caràcter vehicular del castellà en l'ensenyament (com el de les llengües cooficials), en recordar que abans que s'aprovés la 'Llei Wert' el 2013, "no hi havia una indicació legal en cap lloc que el castellà hagués de ser llengua vehicular".
"I mai no hi va haver cap problema a Catalunya, això sí ho puc dir per la meva pròpia experiència", ha assenyalat el ministre, que va estudiar a la Universitat de Barcelona (UB) i és catedràtic de Sociologia en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons ha dit, amb la LOMLOE "el que es fa és tornar a la situació que existia" abans de 2013, situació que, segons el seu parer, "va ser alterada per una sèrie d'iniciatives (la 'Llei Wert') de diferent tipus que, en el fons, van enverinar el clima de convivència en una situació en què no hi havia tots aquests problemes".
El ministre no només ha defensat aquest punt de la LOMLOE, que ha suscitat la polèmica i les dures crítiques per part de la dreta, sinó que el ministre afirma estar "totalment d'acord" amb "tot el contingut de la Llei sense cap excepció".
"Cada projecte de llei de cada ministeri és un projecte del Govern, aquí sí, com a ministre, vull deixar clar la meva total solidaritat i suport amb tot el contingut de la llei sense cap excepció, perquè es va aprovar en Consell de Ministres i, per tant, tots els ministres donem suport al que aprovem", ha asseverat.
Segueix en directe l'actualitat i l'última hora del coronavirus.
La veritat de la llei Celaá
El principal canvi de l'esmena d'ERC, aprovada amb el PSOE i Unides Podemos, és que s'elimina la referència a les llengües vehiculars, però això no significa que el català s'imposarà per sobre del castellà a les escoles. El cert és que en el redactat queda reconegut el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials a parts iguals.
Isabel Celaá en el Congrés / Moncloa
Segons l'article 18 del projecte de llei, el castellà i el català, el gallec o el basc són al mateix nivell des de primer de primària fins a segon de batxillerat i, a més, els centres hauran de posar a disposició dels alumnes "mesures necessàries per compensar la falta que pugui existir en la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, en cas que hi hagi, en les llengües cooficials".