El delicte de malversació és damunt de la taula després que el Congrés hagi tramitat la reforma de la sedició, un delicte que destacava a la Unió Europea perquè cap altre estat membre el contempla en el seu. En canvi, el delicte de malversació de cabals públics, pel qual també foren condemnats alguns líders independentistes en el judici al procés, sí que està penat a la gran majoria dels estats membres. Sovint-- i és aquí on hi ha polèmica amb la llei espanyola-- s'entén que la malversació implica no només que algú amb un càrrec públic s'apropiï dels diners de l'Estat, sinó que ho ha de fer amb la intenció de lucrar-se personalment o a un tercer. Aquesta és la línia general que segueixen els sistemes judicials, com ara França, i que poden incloure agreujants segons la gravetat del delicte. Aquells que no contemplen un delicte específic per lucrar-se de cabals públics, com ara el Regne Unit, solen incloure com a agreujant tenir una posició de poder i abusar de la confiança.
La malversació al Codi Penal espanyol
El PP va reformar el Codi Penal el 2015 per agrupar l'apropiació indeguda i l'administració deslleial (gastar diners d'una manera inapropiada) en el mateix concepte de malversació i, presumptament, perseguir i castigar l'independentisme amb més severitat després del 9-N. En aquella situació, no es va poder jutjar el president Artur Mas per aquest delicte, perquè s'entenia que no volia quedar-se els diners per a ell mateix, sinó per fer la consulta. Amb la reforma del PP, el Codi Penal estipula a partir de l'article 432 del capítol VII que la malversació és un delicte contra l'administració pública que només poden cometre els funcionaris o aquells que tenen poder sobre el patrimoni públic. D'una banda, hi ha la malversació apropiativa: quan una persona es queda els diners/béns que ha robat per a si mateix; i, d'altra banda, la malversació d'ús: quan algú desvia els fons per una altra cosa que no sigui allò per al qual estaven designats, tot i que no se'n lucri directament. Aquest darrer seria el que aplicaria a Mas si se'l jutgés avui. D'aquesta manera, s'agrupen dos escenaris diferents en un mateix delicte, que en cap dels casos contemplen la intenció de lucrar-se. El grau de gravetat en cada cas, segons la quantia de l'apropiació o la magnitud dels danys causats a l'administració, dictarà la pena del condemnat. La forquilla és àmplia: les penes oscil·len entre un i vuit anys de presó, a més de la inhabilitació de fins a vint anys.
França i Bèlgica
La República francesa té un mecanisme jurídic molt similar al de l'Estat espanyol pel que fa a la malversació, en el sentit que té una llei específica per als treballadors públics, però tampoc té en compte l'ànim de lucre, i només parla de "destruir, desviar o sostreure" fons o béns. I és que els articles 432-15 del Codi Penal gal no exigeix la intenció d'apropiar-se dels fons malversats ni que, efectivament, s'hagi obtingut un benefici personal. D'aquesta manera, repliquen també els conceptes d'apropiació indeguda i administració deslleial en un mateix delicte. La diferència amb Espanya, però, la trobem en les penes, que ascendeixen als deu anys de presó i una multa d'1.000.000 d'euros, que pot sumar el doble que els diners apropiats, a més de la inhabilitació. De la mateixa manera, el Codi Penal belga contempla, com en el cas de l'Estat espanyol, una llei específica per castigar els delictes comesos pels funcionaris, penada amb condemnes de cinc a deu anys de presó. En aquest sistema judicial, també s'uneixen en un mateix delicte els conceptes d'apropiació il·legal i administració deslleial, i exclouen l'ànim de lucre.
Regne Unit
En el singular sistema judicial common law d'Anglaterra i Gal·les, l'embezzlement es produeix quan algú abusa de la seva posició com a administrador de fons (en un context tant públic com privat) i se n'apropia per al seu propi benefici. Aquest delicte es pot trobar, segons les circumstàncies de la situació, en el Fraud Act 2006 o el Theft Act 1968, i contempla quan algú s'aprofita de la confiança que se li ha atorgat en la seva posició de poder. Les penes, per tant, varien en cada cas, segons el delicte de fons.
Alemanya
De manera similar al Regne Unit, Alemanya pena els abusos de poder quan una persona gaudeix de confiança per administrar fons. Anomenen a aquest delicte 'infidelitat', i es produeix quan la víctima pateix danys econòmics. Segons la gravetat aquests, les penes de presó van d'un a deu anys. Amb tot, els alemanys també tenen una llei separada per l'apropiació indeguda, al contrari que Espanya. Per aquest segon delicte, l'autor ha de cometre el robatori amb la intenció de lucrar-se i, si ho fa sota la confiança de la víctima, s'agreuja la pena de presó fins a cinc anys.