El català es troba en una situació d’amenaça judicial, també a la Catalunya Nord. Avui quatre ajuntaments nord-catalans, els d’Elna, Portvendres, Tarerac i els Banys s’han assegut al “banc dels acusats”. Ho han fet després d’haver permès que als seus plens municipals s’hi pogués parlar català, amb la deguda traducció al francès. Una reforma del reglament intern que no s’ha pogut elevar a la Cort Constitucional, però que sí que s’ha deliberat aquest dimarts al tribunal administratiu de Montpeller, on va elevar el cas el prefecte dels Pirineus Orientals, l’home del president Emmanuel Macron. Després d’una vista oral més aviat curta, la decisió es farà pública en menys d’un mes, en lectura pública el pròxim 9 de maig, però la magistrada instructora ja ha assenyalat el camí: l’article 2 de la Constitució francesa. Que l'única "llengua de la República és el francès". Els alcaldes ja pensen en Europa per trobar la justícia que no els dona França.

 

Les apel·lacions a la Constitució francesa han estat els arguments a una banda i altra. Per la banda de la magistrada instructora i de la prefectura, és a dir de l’estat francès, s’han aferrat a l’article 2 de la Carta Magna, que és el que estableix exclusivament que “la llengua de la República és el francès”, i res més que això. Per això, i emparant-se en diversos precedents de la Cort Constitucional, han demanat anul·lar els articles dels reglaments interns. Han rebatut que el fet de traduir al francès degrada aquesta llengua.

En canvi, els quatre ajuntaments denunciats se’n van fins a l’article 75.1 del mateix text constitucional, que estableix que “les llengües regionals formen part del patrimoni de França”, i defensen que això és el que fan, incorporar altres llengües com la catalana sense afectar el francès, la “llengua de la República”. L'advocat dels consistoris, Mateu Pons, ha considerat absurd l'argumentari de l'Estat: "És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer".

En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet i ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que són molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?". Considera que, obrint aquesta porta, "ja hem guanyat".

 

Judicialització del cas

Elna va ser el municipi pioner, el que va posar la primera pedra. Tot va començar allà, un dia que el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català i els regidors de l’oposició van marxar del ple. Després d’aquest incident, i d’haver consultat juristes, van decidir regular-ho. D’aquesta manera, el 21 d’abril la localitat rossellonesa va canviar el seu reglament i va convertir-se en “el primer municipi” a reconèixer l’ús del català “de manera oficial”, malgrat el vot en contra de cinc regidors. Simplement, es permetia que els regidors poguessin fer les seves intervencions en català, amb la condició que fossin traduïdes al francès. La resposta de l’estat francès no es va fer esperar.

El passat setembre, el flamant nou prefecte de Pirineus Orientals —i excap de gabinet adjunt del president Emmanuel Macron—, Rodrigue Furcy, va decidir portar-ho als tribunals. L'argument del prefecte (figura equiparable a un delegat del govern espanyol) es troba a l'article 2 de la Constitució: "El Consell Constitucional i els tribunals administratius han considerat, en diverses ocasions, il·legals les deliberacions de les assemblees deliberatives celebrades en una llengua diferent del francès. Correspon al jutge administratiu pronunciar-se sobre la legalitat de la deliberació del municipi d’Elna”. El català és considerat un “element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals”.

Finançament d’Òmnium i suport des del sud

Segons ha avançat l'entitat a ElNacional.cat en primícia, Òmnium Cultural inicia una campanya per "garantir la defensa jurídica dels ajuntaments de la Catalunya Nord sotmesos a procés judicial per fer servir el català". Segons expliquen des de l'entitat a aquest diari, sota el lideratge de la delegació nord-catalana d'Òmnium Cultural, es dona el tret de sortida a una campanya de donatius "per pagar les despeses del procés judicial i poder garantir l'ús del català dels ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac". Des de l'organització recorden que són jutjats "pel simple fet de fer servir el català" i per això col·laboraran activament amb recursos econòmics.

Més enllà de la campanya de donatius, els ajuntaments de la Catalunya Nord també han rebut el suport del conjunt de l’independentisme, que s’ha desplaçat fins al tribunal administratiu de Montpeller. En nom d’ERC ho han fet el seu president Oriol Junqueras i el secretari d’organització Pau Morales. Per part de Junts per Catalunya s’hi han acostat la seva presidenta Laura Borràs i l’eurodiputat Lluís Puig. I en representació de la CUP hi han assistit la seva cap de files al Parlament, Dolors Sabater, i el diputat Dani Cornellà.