El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) ha donat llum verda aquest dimarts a l'ús del català, el basc i el gallec en les seves sessions plenàries, segons ha informat el Ministeri d'Afers exteriors en un comunicat. El CESE és un òrgan consultiu de la UE compost per 329 representants de les organitzacions de treballadors i empresaris i altres grups de la societat civil, que compta amb 27 integrants espanyols. La seva comesa és emetre dictàmens sobre qüestions de la UE per a la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, i actua com a pont entre les institucions de la Unió amb capacitat decisòria, i els ciutadans europeus.
El govern espanyol ha donat "la benvinguda" a la decisió del CESE "d'estendre l'ús de les llengües cooficials les intervencions dels seus membres en les sessions plenàries", un fet que alinea aquesta institució amb la situació que ja existeix en el Consell de la UE o el Comitè Europeu de les Regions. En el seu comunicat, han recordat que "la promoció de l'ús de les llengües cooficials a la Unió Europea és una prioritat del Govern per a aconseguir l'objectiu de portar a Europa la nostra identitat nacional plurilingüe i d'acostar les institucions a la ciutadania".
La Comissió i el Parlament no es mouen
Cal recordar que l'Executiu està immers en un doble procés a la UE en aquesta mateixa línia. Així, d'una banda, l'agost de 2023 es va sol·licitar al Consell de la UE la inclusió del català, el basc i el gallec en el reglament lingüístic europeu, en el qual actualment hi ha 24 llengües, en virtut d'un compromís aconseguit amb Junts per al seu suport en la nova legislatura. Perquè això sigui possible fa falta la unanimitat dels Vint-i-set, alguna cosa que encara no s'ha aconseguit donades els dubtes d'alguns membres, que temen que pugui establir un precedent. Per a convèncer els seus socis, el Govern s'ha ofert a cobrir les despeses que la inclusió d'aquestes tres noves llengües pugui ocasionar. Segons les estimacions de Brussel·les, el muntant podria ascendir a 132 milions d'euros.
D'altra banda, l'Executiu també ha sol·licitat al Parlament Europeu que s'autoritzi l'ús de català, basc i gallec en els seus plens, adoptant un acord administratiu com els que ja existeixen amb altres institucions de la UE. Aquesta decisió correspon a la Mesa de l'Eurocambra, que tampoc ha fet el pas, si bé la presidenta d'aquesta institució, Roberta Metsola, ha encarregat un informe sobre la implicació que tindria l'ús de les tres llengües cooficials espanyoles en els seus plens.