Alta tensió al cara a cara entre el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, al Congrés, a causa del processament del Govern per rebel·lió i malversació, així com dels líders d'Òmnium i l'ANC, i l'acusació de terrorisme a membres dels CDR. Campuzano ha denunciat el "terrible cop" de la justícia alemanya, que va deixar lliure Carles Puigdemont, cosa que al seu parer hauria "qüestionat el relat de la violència" al procés sobiranista. Catalá s'ha mostrat indignat amb el llaç groc del polític català, a qui li ha dit que era "profundament ofensiu".

"Té sort de venir amb aquest llaç profundament ofensiu, que vol dir que a Espanya hi ha presos polítics; en tot cas, són polítics presos!", ha exclamat el ministre. Aquest ha assegurat que "Europa no ha dit que no hi hagués violència. Reconeixen el nostre estat de dret", ha indicat en relació amb el tribunal de Slesvig-Holstein. Tanmateix, Catalá ha avalat el relat del "clima de confrontació" quan ha exposat que es feia "escarni", així com "pintades a les portes de les cases" –una referència a la del jutge de l'1-O Pablo Llarena– i no es podia "passejar" a causa dels "plantejaments" independentistes. 

Al seu torn, Campuzano ha exigit "no minimitzar" la sentència d'un tribunal alemany. "Es refugien en l'acció de la justícia. Han optat per la via penal, han mobilitzat fins i tot a la Guàrdia Civil amb informes", ha etzibat. "Han externalitzat en la justícia la resolució d'un problema polític. En nom d'Espanya es vulneren drets fonamentals. A Catalunya hi ha la convicció que no es fa justícia, sinó venjança. Tenen una oportunitat de rectificar", ha afegit. Així mateix, el demòcrata ha avisat que era "extremadament perillós i irresponsable" el relat de la violència.

Catalá no ha tolerat el discurs, i li ha respost. "És que vostè diu que el govern espanyol ha de d'intervenir en la justícia? No pot. És de primer de democràcia!", ha reblat. A més, ha afirmat que, en tot cas, hi havia hagut "discrepàncies jurídiques i de sistema judicial. Per tant, que ho aclareixin els sistemes judicials", ha afirmat. "No els coaccionarem, respectem profundament la separació de poders", ha dit, per bé que el cap de setmana de convenció a Sevilla va estar marcat pel malestar del PP i l'executiu central amb les autoritats alemanyes per la llibertat de Puigdemont.

El ministre també s'ha hagut d'enfrontar a una pregunta similar de la diputada d'En Comú Podem Lucía Martín, qui ha denunciat la "nefasta gestió" i "ridícul internacional" que suposaria "inventar-se delictes" que Alemanya "ha de desmentir". "No estan a l'alçada dels valors de la Unió Europea", ha denunciat Martin. Aquesta, fins i tot, ha dit burlant-se que "quan la justícia no diu el que volen sentir, llavors perd el sentit", i en conseqüència "s'han fet euroscèptics" –en al·lusió al portaveu al Parlament Europeu, Esteban González Pons, qui va dir que el cas de l'euroordre posava en entredit Schengen. 

Arribats a aquest punt, Catalá s'ha defensat amb les paraules del portaveu del Ministeri de Justícia, Piotr Malachowski. Aquest va sortir al pas de la polèmica i va assegurar que "no hi va haver cap entrevista ni cap declaració autoritzada de la ministra", Katarina Barley, sinó que hauria estat un malentès –en referència a les paraules que seria "correcta" la decisió de deixar lliure Puigdemont. A més, el titular governamental ha exposat que Espanya era el tercer país "que menys condemnes té en relació amb els drets dels ciutadans", falsant així la idea dels presos polítics.