Ningú serà expulsat aquest dimarts del Congrés dels Diputats per parlar-hi català. La cambra baixa celebra aquest dimarts un ple per aprovar de forma exprés una reforma del reglament que permeti utilitzar-hi les llengües cooficials de l’Estat juntament amb el castellà. Es farà per la via ràpida, per examinar la proposició i aprovar-la en 48 hores: dijous, si no hi ha cap sorpresa, el Congrés iniciarà una nova etapa en la qual el català, l’aranès, el basc i el gallec podran ser tractats de la mateixa manera que el castellà. Es podran, fins i tot, presentar escrits en aquestes llengües. Aquest procés de normalització, però, comptarà amb l’oposició del PP, un partit que el cap de setmana es manifestarà contra una possible llei d’amnistia.
La majoria progressista de la Mesa del Congrés va arribar la setmana passada a un acord perquè en aquest mateix ple de dimarts ja es pugui fer ús de qualsevol d’aquestes llengües de forma oral. Si ho volen, a més, els diputats també podran fer ús de llengües com l'asturià, que no són oficials, però sí que es consideren part del patrimoni de l'Estat. Però, en aquests casos, el diputat haurà de fer una "autotraducció al castellà", tal com informen fonts de la presidència de la cambra baixa. Per què es podrà parlar en aquestes llengües si el reglament encara no s’haurà reformat? Perquè el reglament actual, de fet, no prohibeix parlar català. Però, per tradició, les Meses d’aquesta cambra han prohibit el seu ús; també les que han estat presidides pel PSOE.
No és que els socialistes hagin canviat d’opinió de la nit al dia. Ha estat un dels compromisos de Francina Armengol amb l’independentisme perquè Esquerra Republicana i Junts per Catalunya votessin a favor de la seva candidatura per presidir el Congrés. Aquest canvi del reglament ha estat impulsat per ERC, i la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras ho va exigir com a condició sine qua non per investir Armengol com a presidenta de la cambra.
Ofensiva del PP contra el català i l’amnistia
El PP, però, tornarà a fer de les seves aquest dimarts. Tot i reiterar que el partit no té cap problema amb les llengües cooficials dels diversos territoris de l’estat espanyol, ja ha presentat un escrit de reconsideració a la Mesa, que haurà de resoldre aquest mateix dimarts a les deu del matí, una estona abans que se celebri el Ple. Es preveu que, a causa de la majoria progressista d’aquest organisme, l’escrit no tingui cap recorregut i als minuts posteriors el Congrés pugui començar a tramitar la reforma del reglament.
Aquest dilluns, el portaveu del PP, Borja Sémper, ha faltat durament al respecte la normalització lingüística, i en roda de premsa ha assegurat que els populars mantindran la utilització del castellà en el Ple de dimarts. “No farem el paperina ni coses estranyes”, ha manifestat quan ha tractat aquesta qüestió, per assegurar que el seu partit polític vol “parlar als espanyols” i intentar que el Congrés “torni a ser un lloc on els debats siguin edificants i que es parli un altre cop de les coses que interessen els ciutadans”. És més, fonts dels populars reiteren que el partit estudia si pot recórrer a la justícia espanyola tot aquest procés de normalització lingüística a la cambra baixa, amb l'argument que les llengües cooficials només són oficials en aquells territoris en els quals són llengua pròpia; i això a Madrid no és així.
Aquesta persecució al català, el basc i el gallec (i també a l’aranès) tindrà lloc, a més, en una setmana que acabarà amb una manifestació ultra convocada pel PP a Madrid. Serà una concentració per protestar contra la possibilitat que el PSOE arribi a un acord amb Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i tiri d’aquesta manera endavant una llei d’amnistia. El primer a aixecar-se contra aquesta possibilitat va ser l’expresident del govern espanyol José María Aznar. La dreta mediàtica madrilenya va abraçar les crides a la mobilització, i el PP d’Alberto Núñez Feijóo es va veure obligat a convocar la seva pròpia mobilització. Es produirà, a més, quan només quedin 48 hores perquè se celebri el debat d’investidura del líder popular com a president del govern espanyol.
Auriculars, transmissors i traductors
Dit això, com funcionarà el primer debat al Congrés amb normalització de les llengües cooficials? Aquest dimarts s'habilitarà un sistema de traducció simultània que comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats i 650 auriculars que estaran a disposició dels diputats que els demanin. A banda, les dues pantalles gegants que ja es troben a l’hemicicle oferiran subtítols en castellà.
Fonts de la presidència del Congrés indiquen que la despesa total en auriculars ascendirà —IVA inclòs— fins als 7.600 euros. A aquesta xifra se li ha de sumar el cost del lloguer i manteniment dels aparells que reben el senyal de la traducció simultània: uns 45.900 euros fins que acabi l’any. La cambra baixa té la intenció de comprar els seus propis aparells en un futur. Així, els traductors que treballin en aquests plens cobraran al voltant d’uns 90 euros l’hora. Aquests traductors, que són autònoms, treballaran a distància. Com que no es trobaran físicament al Congrés, hi haurà un retard a la traducció que es calcula que no superarà els quatre segons.
El català s’examina a Madrid i Brussel·les
Aquest dimarts, els ulls no han d’estar només fixats a Madrid. També caldrà estar pendent del que passa a Brussel·les. El Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea debatrà l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la UE. Les travesses no auguren un bon pronòstic, sobretot després de les reticències públiques expressades per Suècia i Finlàndia. El govern espanyol necessita —almenys de cara a la galeria— demostrar que lluita de valent l’oficialitat d’aquestes tres llengües, ja que va ser un dels reclams de Junts per Catalunya per votar a favor de col·locar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.