L’impuls del català s’ha convertit en el pal de paller del primer tram de negociacions entre el PSOE i el bloc independentista format per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. És una de les grans reivindicacions del catalanisme polític des de 1977. El resultat més immediat dels acords signats aquest dijous és que la nova presidenta del Congrés dels Diputats, la balear Francina Armengol, s’hi ha compromès des del minut 0, tal com va expressar en el discurs d’obertura de la quinzena legislatura espanyola. Ara falta executar la promesa i buscar-ne els mecanismes. De fet, Armengol i els serveis tècnics de la cambra ja treballen en trobar la fórmula tècnica per aconseguir que, per primer cop des de la recuperació democràtica, es normalitzi l’ús il·limitat del català al Congrés dels Diputats. Armengol demana temps, vol negociar-ho amb els grups parlamentaris i aspira que sigui possible en un hipotètic debat d’investidura. I l'experiència al Senat, tot i que raquítica, pot donar idees amb relació al desafiament logístic.

Tres solucions per regular l’ús del català

Fins al dia d'avui entre les presidències del Congrés (UCD, PSOE i PP) s’ha estès la idea que s’ha d’utilitzar el castellà a les sessions plenàries del Congrés dels Diputats. Ara bé, en cap punt del reglament de la cambra -que en regula el funcionament- s’especifica que el castellà hagi de ser per força la llengua d’ús a les Corts. Com que no hi ha cap menció ni cap prohibició expressa de fer servir una llengua cooficial, el criteri l’han establert sempre els presidents, que s'han mostrat poc partidaris del plurilingüisme en més de 40 anys de democràcia.

“Com que no està contemplat al reglament del Congrés, les presidències sempre han interpretat que no estava permès [parlar en català]”. Així de simple es mostra en declaracions per ElNacional.cat el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Marcel Mateu, que afegeix que "és una qüestió de voluntat política” tenint en compte que “no hi ha cap impediment exprés”. “No és que no es pogués, és que no volien”, remata.

A parer de Mateu, hi ha tres vies per normalitzar l’ús de les tres llengües cooficials, al mateix nivell que el castellà. La primera és la més ràpida i consisteix en aplicar un canvi d’interpretació del reglament, d'acord amb l’article 32.2 quan diu que “correspon al president complir i fer complir el reglament, interpretant-lo en els casos de dubte”. Mateu creu que Armengol es podria aferrar a aquest punt perquè, com que no està contemplat que es xerri en català, s’estableix “un dubte”. “Fins ara la presidència entenia que no es podia, ara ha quedat clar que sí i que Meritxell Batet mentia”.

 

La segona opció que proposa Mateu és incorporar una norma supletòria al reglament perquè s’hi ha detectat una mancança. Per suplir l’absència de regulació i “s’observa una llacuna”, la presidència té la prerrogativa de fer una norma provisional -que pot ser indeterminada en el temps- que autoritzi els diputats parlar en català. La proposta l’hauria d’aprovar la Mesa i la Junta de Portaveus, on el bloc progressista té majoria.

Per acabar, la fórmula més lenta a la vegada que més sòlida és reformar el reglament, que requeriria la majoria absoluta del ple, demostrada aquest dijous. “Tan senzill”, recalca el professor Mateu, "com reformar l’article 6 del reglament", que regula els drets dels diputats. Al seu entendre, s’hi podria incorporar un apartat que preveiés la necessitat de tenir uns serveis de traducció i posar-hi els mitjans materials i econòmics que fessin falta. Segons Mateu, que defensa que s'hauria de desplegar una llei de llengües a tot l'Estat, les tres vies “són complementàries” i “es podrien fer des d'ara mateix”.

Els impediments històrics del PSOE i PP amb l’ús del català

La celeritat amb què Armengol vol anar per feina en qüestions lingüístiques contrasta amb els fets constatats en l’anterior legislatura, quan la ja expresidenta Meritxell Batet va tallar en més d'una ocasió les intervencions de diputats independentistes que feien els seus discursos en català. La predecessora d’Armengol els permetia fer cites breus en català, però els interrompia quan s’allargaven massa al·legant que el reglament de la cambra “obliga” els legisladors a “expressar-se en la llengua de tots, que és la castellana”. A la tercera advertència, Batet els retirava la paraula contundentment.

El cas més paradigmàtic el vam veure el juny de 2022 durant el debat per impulsar una reforma del reglament, que tenia l’objectiu d’estendre l’ús del català al ple del Congrés. Aquell dia Batet va expulsar de la tribuna els portaveus d’ERC, Junts, la CUP per parlar en català en la defensa del text. Per a més inri, el PSOE es va aliar amb el bloc de la dreta, va vetar les llengües cooficials i va rebutjar tramitar la reforma motivada per partits independentistes, sobiranistes i Unides Podem. Els socialistes van argumentar que el català ja es podia utilitzar al Senat.

En la seva forma d’actuar de permetre una breu cita en català, Batet s’inspirava en l’expresident socialista Manuel Marín, que el 2005 va autoritzar que es parlés català en intervencions breus i sempre que hi hagués traducció oral immediata al castellà. “Pot semblar exòtic i ridícul avui en dia, però en aquell moment ens va semblar un progrés perquè fins al moment el manual d’instruccions [del PP i del PSOE] era retirar automàticament la paraula al diputat que parlés un altre idioma”. En fa memòria en conversa amb ElNacional.cat Jordi Xuclà, exdiputat per Convergència i Unió i el PDeCAT entre el 2004 i el 2019:

“Era un pacte tàcit de 3 o 4 línies. Havies de fer la cita en català, dir-la tot seguit en castellà i, en baixar de la tribuna, havies de lliurar el paper del que havies dit en català a les taquígrafes, que ho incorporaven al diari de sessions”, afirma Xuclà, que recorda que el pacte es va mantenir en les següents legislatures. "Veure un president amb els auriculars posats és una imatge molt potent", diu Xuclà sobre la proposta d'Armengol.

L’experiència al Senat: limitada i amb traducció simultània

La prohibició històrica del Congrés té el contrapunt del Senat, que permet l’ús de les llengües cooficials, tot i que en comptades ocasions i gràcies a la traducció simultània a través d'auriculars. Se'n permet l'ús des del 2005 en les comissions de les comunitats autònomes i, en l’última reforma del reglament del 2011, se'n van ampliar els supòsits tímidament: també es poden expressar en català a les mocions i a les mocions conseqüència d'interpel·lació. Ara bé, el castellà s'ha de fer servir per al gruix de l’activitat al Senat, que és la que té un pes legislatiu més important. No es pot utilitzar en els debats de lleis que arriben a la cambra alta ni per interpel·lar al govern a les sessions de control ni en les compareixences del president de l’executiu.

Per revertir-ho, Junts per Catalunya mantenia viva una proposta per reformar el reglament i equiparar el castellà a les llengües cooficials a la vida diària al Senat. La defensava l’exsenador Josep Lluís Cleries, però la dissolució abrupta de les Corts l’ha feta descarrilar. Els juntaires s’havien queixat del “filibusterisme parlamentari” del PSOE, que havia sol·licitat ampliar el termini d’esmenes 51 vegades i això, deien, n’estava eternitzant la tramitació. Amb la majoria absoluta del PP al Senat es fa difícil pensar que aquesta proposta pugui ressuscitar.

L'exsenador de Junts Josep Lluís Cleries en una intervenció al ple / Foto: Europa Press

Tot i que el PSOE -que controlava el Senat en la passada legislatura- s’havia compromès a ampliar-ne la utilització, la portaveu socialista, la catalana Eva Granados, va rebutjar normalitzar el català en les sessions de control al·legant que “la immediatesa del debat en el parlamentarisme és essencial”. Quan hi ha una interpel·lació, un debat viu, tenim una llengua que ens uneix i que ens permet aquesta immediatesa que hi ha en el parlamentarisme”, va assegurar el novembre de 2022 en una entrevista a Europa Press.

D'acord amb el marge del reglament del Senat, tpts els senadors tenen a la disposició uns auriculars per escoltar la traducció automàtica. Per això la cambra alta s'ha dotat d'una bossa de 25 intèrprets que són requerits en funció de l'activitat legislativa i que té un cost aproximat de 350.000 euros anuals. En cada ple hi treballen set intèrprets treballant (dos de català, dos d'euskera, dos de gallec i un de valencià). De fet, la distinció entre català i valencià s'ensuma com un dels conflictes per a l'aplicació de les llengües al Congrés. Armengol ha defensat la unitat lingüística i el govern del PP i Vox de la Generalitat valenciana ja ha avançat que es plantegen demanar també l'oficialitat del valencià a la Unió Europea. A la pràctica, els senadors catalans expliquen que fan servir el seu idioma "a pràcticament tots els plens”. Ho explica a ElNacional.cat la senadora d’ERC Sara Bailac, encara que reconeix que per “qüestions de menys pes polític i institucional”, com les mocions. Bailac assegura que, tot i la traducció instantània dels intèrprets, “és habitual veure que no tots els senadors es posen els auriculars”.