La situació crítica en què es troba el català fa temps que és objecte de debat entre l'opinió pública i la classe política. Tanmateix, el temps passa i el seu estat no millora, sinó tot el contrari. Així ho ha denunciat aquest dimecres Plataforma per la Llengua en la presentació de l'InformeCAT 2021, un recull de 50 dades sobre la situació del català arreu dels Països Catalans i Andorra. Una de les més significatives i que ha volgut destacar l'entitat ha estat la següent: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà.

Així es desprèn d'una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a GESOP en la qual el 43,5% dels preguntats afirma que ho fa "per respecte" o "per educació". La segona causa del canvi, amb un 16,3%, és perquè creu que potser no serà entès si continua parlant en català.

Cal tenir en compte, per això, que els catalanoparlants només representen el 32,4% de la població dels Països Catalans i Andorra, segons dades del primer dia de gener del 2020. Això suposa, doncs, menys d'un terç. Desgranant les grans unitats territorials veiem que cap arriba a tenir el català com a llengua majoritària. Proporcionalment, la Franja és el territori amb més catalanoparlants, amb un 49,6%, seguit d'Andorra, amb el 37,9%, les Illes Balears, amb el 36,8%, Catalunya, amb el 36,1%, el País Valencià, amb el 28,1% a la seva zona catalanoparlant, l'Alguer, amb el 9,1%, i la Catalunya Nord, amb l'1,3%.

Les institucions, retratades

L'entitat també ha assenyalat les institucions i, més concretament, la Generalitat, a qui ha acusat de "relaxar-se" en els darrers anys —tot i el procés— amb l'estat del català. De fet, només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el procés. Concretament, el 41,7% dels preguntats afirma que la llengua estava més protegida per l'administració abans del procés. Per contra, el 30,9% pensa que està més protegida ara i un 15,3% creu que la situació és la mateixa.

Un exemple que s'ha posat ha estat la Llei del cinema, la qual, segons l'entitat, fa deu anys que és incomplida per la Generalitat. També ha indicat que 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català.

Com és obvi, l'entitat també ha blasmat l'estat espanyol, al qual ha acusat de continuar discriminant el català "imposant el castellà per norma". "Només l'1% de les pàgines webs oficials de l'Estat tenen una versió completa en català i tan sols un dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori", han denunciat.

França tampoc s'ha salvat de la denúncia de la plataforma, que ha recordat que tot i que el seu parlament va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que volia garantir l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya Nord, aquesta va ser tombada pel Consell Constitucional.

 

Imatge principal: presentació de l''InformeCAT 2021' de Plataforma per la Llengua / Foto: Marc González