"El català es troba en una fase absolutament recessiva", "estem en situació d'emergència lingüística" o "estem tan avall que difícilment remuntarem" són algunes de les respostes dels experts quan els pregunten sobre el futur del català. Les dades són clares: hi ha una disminució generalitzada de l'ús de la llengua catalana i està reculant quantitativament i qualitativament en la nostra societat. Arribats en aquest punt, els experts no confien a poder revertir la situació ni tan sols si es gaudís d'un govern amb plenes competències.
Aquest retrocés es produeix especialment entre les generacions més joves —que tot i haver-lo après, no el fan servir— i, en conseqüència, en els àmbits d'ús més nous i de futur, com ara internet i les noves tecnologies. Que als instituts de zones urbanes només el 14,6 % de les converses del pati siguin en català —tal com demostra l'estudi de Plataforma per la Llengua—, vol dir que la base i l'educació trontollen i així difícilment el català podrà sortir de la dinàmica accelerada de substitució en què es troba.
La veritat de la llei Celaá
Ara, el govern espanyol vol fugir de la llei Wert (LOMCE) del PP i pretén recuperar la LOE de Zapatero amb la coneguda popularment com a llei Celaá. El principal canvi de l'esmena d'ERC, aprovada amb el PSOE i Unidas Podemos, és que s'elimina la referència a les llengües vehiculars, però això no significa que el català s'imposarà per sobre del castellà a les escoles. El cert és que en el redactat queda reconegut el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials a parts iguals.
Isabel Celaá, durant un debat al Congrés dels Diputats / Moncloa
Segons l'article 18 del projecte de llei, el castellà i el català, el gallec o el basc estan al mateix nivell des de primer de primària fins a segon de batxillerat i, a més, els centres hauran de posar a disposició dels alumnes "mesures necessàries per compensar la mancança que pugui existir en la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, en cas que n'hi hagi, en les llengües cooficials".
Arran d'anys de governs espanyols que volien "espanyolitzar els alumnes catalans", tal com assegurava directament l'exministre José Ignacio Wert, i d'homogeneïtzació i substitució lingüística al nostre país, la comunitat educativa es mostra cada cop més preocupada pel retrocés d'aquesta llengua a les aules i als patis, cosa que, en definitiva, no deixa de ser el mirall de la disminució generalitzada de l'ús del català a la societat.
Més enllà de la nova i controvertida llei Celaá, que ha dividit fins i tot els grups independentistes, quin és el futur de la nostra llengua, si és que en té? Quin paper hi juguen els governs i nosaltres?
Les dades parlen
Segons dades de la Plataforma per la Llengua d'aquest 2020, el català està en situació d'"emergència lingüística" i preocupa especialment el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana. A Barcelona i la seva àrea metropolitana només el 35% de la població parla el català habitualment, un percentatge similar al de la regió metropolitana de València (34,8%), tot i que si tenim en compte només la ciutat, les dades són dramàtiques: menys del 15% dels habitants. A Palma els parlants habituals de català són el 41,3% de la població.
Això, pel president de la Plataforma, Òscar Escuder, posa en evidència que "ens hem de preocupar, i molt" i destaca que cal posar la mirada més enllà del Principat, perquè tots els indrets de parla catalana, com les Balears, el País Valencià, la Franja, l'Alguer o la Catalunya Nord, també es troben en màxima alerta.
Classe de català per a adults / CPNL
Un futur ben fosc
Per Josep Murgades, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, el català es troba en una fase "absolutament recessiva" i no celebra en absolut els "gestos simbòlics" de l'actual govern espanyol amb la llengua. "La llei Celaá és una concessió de cara a la galeria per obtenir el vot d'ERC als pressupostos. Juguen amb la llengua per fer política. Però la realitat és que, del franquisme ençà, l'Estat només ha deixat despenalitzat l'ús del català, però la nostra llengua no està ni esmentada a la Constitució", explica.
Tot i això, Murgades afirma que el decreixement del català va més enllà de polítiques de governs i s'atreveix a augurar que ni tan sols la independència o un govern català amb plenes competències podrien arribar a assegurar la supervivència del català: "Només cal mirar què passa a Andorra o a Irlanda amb el gaèlic. La llengua està en la societat i aquí només cal parar l'orella per veure l'hegemonia del castellà".
En aquesta mateixa línia, no més optimista, es posiciona la professora de Lingüística de la UB Carme Junyent, que assegura que qualsevol llei en l'àmbit educatiu arriba tard i critica la "inacció i poca voluntat del Govern", que, al seu entendre, ha portat a aquesta situació. Tanmateix, destaca que si els parlants no prenem consciència, "ja pot aplicar-se qualsevol política lingüística, que desapareixerà igualment" i tampoc veu la independència com una salvació.
"Ja es poden pactar les lleis que vulguin, que ja estem tan avall que difícilment remuntarem. A l'inici de la Transició, el percentatge de catalanoparlants estava entorn del 50% i ara estem al 36%. Podem seguir picant la mateixa pedra i seguir modificant les mateixes lleis que ja hem vist que no funcionen, però després de tants anys hem de buscar altres alternatives", lamenta.
Estem avisats: queda poc temps
Els auguris queden lluny de l'optimisme. Ara, institucions i experts remen a contracorrent per tornar a posicionar el català a l'entorn, un fet que, segons Junyent, només s'aconseguirà creant més referents en català, especialment en l'àmbit audiovisual i del lleure. L'objectiu, doncs, passa per fomentar la llengua catalana en espais d'ús espontani i que la societat la senti com un mecanisme per conviure i socialitzar.
Les polítiques lingüístiques canvien segons el govern i l'intent d'imposar i homogeneïtzar la llengua no s'aturarà per part de l'Estat, però la clau, per Junyent, és que els catalanoparlants no es comportin com a parlants d'una llengua subordinada i modifiquin l'actitud. La nostra llengua es troba en perill i depèn de nosaltres decidir si el futur parla català.
Imatge principal: Llibres escolars de català en una aula / ACN