Andorra és membre de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) des del 1993 i gràcies al petit país pirinenc el català se sent al màxim òrgan de diplomàcia mundial. Aquest divendres, en l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, els mandataris de tot el món han tornat a sentir la llengua catalana. Ha estat de la mà del cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, que ja ha intervingut com a representant del seu país en les darreres assemblees generals, i en aquesta 79a edició de la gran cimera internacional ha centrat el seu discurs a reivindicar la necessitat impulsar una nova cultura de la pau basada en "l'abolició de la guerra" i el compromís d'arribar a acords específics que solucionin els conflictes vigents al món.
Espot ha fet una crida "urgent" en favor de la pau i ha denunciat que "res justifica" els atacs a la població civil, hospitals i col·legis, en una clara referència a Israel. El cap de Govern andorrà s'ha referit en concret a "la gravetat" dels conflictes a Ucraïna, Gaza, el Líban, Sudan o a la regió de Sahel i ha afirmat que no poden deixar a la ciutadania indiferent. També ha afirmat que és necessari unir-se i saber trobar solucions als conflictes fora de la violència i els recursos militars, per la qual cosa ha demanat a totes les parts que treballin en horitzons de pau per a "tenir respecte i acatar" el dret internacional humanitari. El mandatari andorrà ha defensat també que no està justificat en cap cas usar la fam com una estratègia de guerra, alhora que ha denunciat "tanta irracionalitat", sobre la qual, ha afegit, els nens i nenes "són les principals víctimes".
D'altra banda, en el seu discurs ha subratllat novament el compromís del Principat amb la lluita contra el canvi climàtic i ha recordat que Andorra ha complert les seves obligacions de comunicació sota els principis de "transparència, coherència, exhaustivitat i precisió". Igualment, ha insistit en la importància de la igualtat de gènere i de les mesures adoptades a Andorra per a aconseguir aquest objectiu, afirmant que el compromís ha de ser transformar la igualtat de gènere en una realitat concreta de la societat per a garantir "un futur millor" a les noves generacions.
El català a les institucions internacionals, un debat obert
La presència del català en els organismes internacionals és un tema vigent en l'agenda política. Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea i aquesta ha estat una reclamació que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han fet arribar al govern espanyol perquè impulsi l'oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees. Si bé és difícil d'aprovar perquè requereix el consens dels estats membres, representats al Consell Europeu, i hi ha qui s'oposa per evitar obrir debats interns als seus respectius països o per evitar la despesa que suposaria. Després d'una nova derrota parlamentària per la manca d'avenç en complir acords previs, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una tercera carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per reclamar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se als plens de l'Eurocambra. El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, veu amb bons ulls aquesta opció com a "pas important" a "curt termini". Amb tot, Junts ho veu "clarament insuficient" i reclama la "plena oficialitat".