Tot i el debat que hi ha sobre l'ús social, la llengua catalana està escalant posicions des del 2010 en el rànquing dels 20 idiomes més importants del món, segons el baròmetre que elabora el ministeri de Cultura francès, referit al 2022. L'informe no valora únicament al nombre de parlants de cada idioma, sinó que incorpora més criteris, com el rol que té cada llengua en la societat i la presència a Internet. D'acord amb aquestes valoracions, el 2010 el català estava en la posició número 20 del món, just per darrere del grec. El 2012 va guanyar una posició i va quedar en el número 19, per davant del txec i darrere del romanès. El 2017 va desaparèixer del rànquing dels 20 idiomes més importants, coincidint amb la politització que va suposar el clímax del procés, i el 2022 ha saltat a la posició número 12, just per darrere del neerlandès. El català ha quedat per davant, en influència, d'idiomes com el xinès mandarí, el japonès i les llengües escandinaves.
El català obté una nota de 6,729 punts, i amb això se situa com la dotzena llengua amb més pes del món. Tot i que si s'agafa simplement la xifra de parlants el català destaca com la llengua amb un índex més baix de les quinze amb més influència, i també com la que té un estatus més baix, altres factors la fan pujar com un idioma influent. Això passa perquè el català té un índex més alt que l'anglès, el francès, l'espanyol i el rus pel que fa a la penetració a Internet, basat en la proporció de parlants d’una llengua que l’empren habitualment a la xarxa. La llengua catalana també té una bona situació en l’índex de desenvolupament humà, que mesura el grau de desenvolupament econòmic, polític i social en l’àmbit lingüístic d’una llengua a partir de les dades de l’ONU. I finalment també cita el cas de la Wikipedia, i els autors del baròmetre donen a conèixer que el català té un índex més alt que llengües que són més parlades, pel que fa al nombre d'articles.
Els idiomes més importants del món són l'anglès, el francès, l'espanyol, l'alemany, el rus i l'italià, tot i que aquest darrer té molts menys parlants. Això queda compensat pel pes de la cultura italiana, i perquè l'idioma s'usa a Itàlia i al Vaticà. En el cas de l'espanyol s'ha produït un retrocés perquè el 2012 es va situar en segona posició per davant del francès, però el 2022 ha tornat al tercer lloc. En el baròmetre s'han produït canvis importants des de l'edició del 2010, perquè llavors el neerlandès estava molt fort en 5 posició i ara ha quedat just per davant del català. L'àrab (8) i l'hebreu (14) estaven llavors entre els idiomes més importants, però van desaparèixer del rànquing a partir d'aquell any. El ministeri de Cultura francès ha elaborat aquests baròmetres sobre un total de 6.102 llengües.
El baròmetre assenyala que en totes les edicions hi ha un clar domini dels idiomes que utilitzen l'alfabet llatí. El 2010 sis llengües utilitzaven un altre sistema de transcripció gràfica (japonès, àrab, rus, mandarí, hebreu, grec), i van passar a tres el 2012 (rus, japonès, mandarí) i a quatre el 2017 (rus, japonès, mandarí, coreà). En la darrera versió, que introdueix el sistema gràfic com a nou factor a tenir en compte, el coreà ha desaparegut de la classificació i mentre el rus resta en cinquè lloc, el mandarí i sobretot el japonès retrocedeixen de forma sensible. El baròmetre ha estat elaborat per Alain Calvet, doctor en ciències i Louis-Jean Calvet, doctor en lletres i ciències humanes, i professor de lingüística.