Les Illes Balears estan a punt d'aprovar una nova legislació que situa el català com la principal llengua en els estudis que s'imparteixin en aquest territori. En aquest sentit, la nova normativa retira la paraula vehicular del text i defineix el català com a "llengua d’ensenyament i aprenentatge", una categoria que també tenen el castellà o altres idiomes estrangers.
Ara bé, respecte a aquestes llengües i el català hi ha una gran diferència, segons informa el diari El Mundo, ja que la legislació estableix "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears". Per això, determina que sigui "la llengua vertebradora de l'ensenyament" en els centres educatius, és a dir, l'idioma amb el qual s'imparteixin les classes.
El castellà
En el cas del castellà i els idiomes estrangers són definits com a "llengua d'ensenyament i aprenentatge", per la qual cosa hi haurà assignatures al respecte, però com que no són "vertebradores" no serà l'idioma amb el qual es donaran les lliçons. Així doncs, són continguts curriculars, però no lingüístics.
Des del 1997, en aquesta autonomia regeix el que es coneix com una "llei de mínims", aprovada amb el govern popular de Jaume Matas, que obliga que el 50% dels estudis s'imparteixin en català. Ara bé, aquesta nova legislació preveu que aquest idioma s'utilitzi en el 100% de l'ensenyament, cosa que ja passa de facto en moltes escoles públiques. Això seria una immersió lingüística semblant a la que ja existeix a Catalunya.
L'actual llei s'aprovarà amb el suport del govern de coalició entre el PSOE, Podemos i Més Balears. En el cas concret d'aquesta normativa, s'ha confeccionat des de la conselleria d'Educació i Formació Professional, que està en mans del socialista Martí Xavier March.
Aquesta legislació, que es preveu aprovar en els pròxims dies, ve precedida per la Llei Celaá, que es va aprovar el 23 de desembre del 2020 en el Senat. Aquesta normativa, que va pactar el PSOE amb ERC, també retirava la referència al castellà com a llengua vehicular. A més, manifesta que les administracions educatives establiran la proporció de l'ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular. De la mateixa manera, també van pactar que la llei impedís que les escoles concertades poguessin segregar els alumnes per sexe si volien conservar els concerts públics.
Imatge principal: La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol / Europa Press