La Mesa del Congrés ha desestimat aquest dimecres l’informe dels lletrats i ha acordat que el català, l’aranès, el basc i el gallec es puguin començar a utilitzar ja de forma oral a partir de la setmana que ve, en el ple del 19 de setembre. Així, s'ha imposat la proposta de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, d'afanyar-se en el compliment d'un dels seus compromisos per aconseguir la seva presidència. Es tracta, tot plegat, d'un simple acord que comportarà la contractació dels mateixos traductors que actualment treballen al Senat expressament pels plens de la setmana que ve al Congrés. Els traductors hauran de traduir simultàniament a través de l'orellera dels parlamentaris les llengües que siguin cooficials als diversos estatuts autonòmics; i els diputats també podran fer ús de llengües com l'asturià, que no són oficials, però sí que es consideren part del patrimoni de l'Estat. Però, en aquests casos, el diputat haurà de fer una "autotraducció al castellà", tal com informen fonts de la presidència de la cambra baixa.

Serà precisament en el ple de dimarts, el dia 19 de setembre, quan la cambra votarà en tràmit d'urgència la reforma del reglament del Congrés que permet l'ús de les llengües cooficials. Es tracta, precisament, d'una data que coincideix amb la celebració del Consell Europeu que decidirà sobre l'oficialitat del català a les institucions europees. Llavors, informen fonts de la presidència del Congrés, s'iniciarà un procés lent per crear tota la infraestructura a la institució per normalitzar l'ús d'aquestes llengües de la mateixa manera que es fa ús del castellà. Serà, un cop reformat el reglament, quan els grups podran començar a presentar escrits en aquestes llengües, per exemple. 

Davant la Mesa hi havia aquest dimecres un informe dels lletrats no gaire favorable a fer una reforma exprés del reglament del Congrés. Els serveis jurídics de la cambra van considerar “molt difícil, si no impossible”, aplicar “de forma immediata o a curt termini” una reforma ràpida de la normativa d’aquesta institució per tal que el català, l’aranès, el basc i el gallec s’hi puguin utilitzar amb la mateixa normalitat que el castellà; tant de manera oral com en la presentació d’escrits.

En aquest informe, els lletrats van avisar que la implementació de la nova normativa faria “replantejar els procediments” tal com estan concebuts actualment. En altres paraules: els serveis jurídics de la cambra van refredar les aspiracions de Francina Armengol de complir com més aviat millor l’exigència de Junts per Catalunya per fer-la presidenta del Congrés dels Diputats i de la insistència d'Esquerra Republicana perquè hi hagués un acord en aquesta direcció. Això no vol dir que s’hi hagin oposat fermament: van admetre a tràmit la proposta de reforma, sense oposar-se tampoc a debatre-ho en tramitació directa i en lectura única. Però la seva aplicació, opinen els lletrats, podria tardar més temps del previst.

Què deia exactament l’informe dels lletrats?

Els lletrats van presentar un informe en el qual reconeixen “als diputats un dret general a fer servir sense limitacions i en tots els àmbits de l’activitat parlamentària” les llengües cooficials amb el castellà dels diversos territoris de l’estat espanyol. Però assenyalaven que “l’aplicació dels seus termes, de forma immediata o a curt termini resulta molt difícil, si no impossible”. 

“I això perquè la reforma plantejada afecta de manera integral tots els procediments, així com tots els terminis reglamentaris i, a més a més, tot el funcionament del Congrés”, deien els lletrats, que arribaven a dir que, “en garantia de la seguretat jurídica i del ‘ius in officim’, seria necessari replantejar tots els procediments parlamentaris, tal com els mateixos estan actualment configurats”.

Els lletrats apuntaven que el reconeixement de l’ús exclusiu de les llengües cooficials diferents al castellà “precisa inexcusablement” de mecanismes de traducció i interpretació en aquesta llengua. “Des del mateix moment que es permeti fer servir les altres llengües serà necessari assegurar, per un costat, la comprensió del debat i l’objecte d'aquest, i per un altre, dotar de validesa jurídica plena i ‘erga omnes’ les iniciatives sobre les quals es discuteix i que, eventualment, resultin aprovades i, més àmpliament, tots els documents, sigui quina sigui la seva naturalesa, que hagin de ser tramitats a la cambra”, especificava la nota dels serveis jurídics.