Pas decisiu. Els drets lingüístics dels catalanoparlants a la justícia fan un salt endavant amb l’entrada en vigor la Llei de Dret a Defensa, que es va aprovar al Congrés dels Diputats fa uns mesos i es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat a mitjan novembre. La norma incorpora dues novetats primordials: blinda el dret a fer servir el català en els “processos davant d’òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat” (com l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem) i estableix que si l’ús del català “contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa”, es podrà utilitzar en qualsevol tribunal de l’estat i caldrà posar a disposició dels intervinents mecanismes d’interpretació o traducció. Són dos articles que es van afegir durant la tramitació parlamentària de la llei gràcies a la intervenció de Plataforma per la Llengua, amb la signatura de Junts, ERC i el BNG i amb la complicitat de la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez.
Una de les conseqüències directes de l’entrada en vigor de la llei és esmenar, cinc anys després, els impediments es van fer palesos durant el judici del procés. “Ni la Constitució Espanyola, ni l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni la legislació orgànica de desenvolupament atorguen un dret incondicional a l’ús de la llengua pròpia d’una comunitat autònoma en actuacions processals que es desenvolupin fora del territori que li és propi”, esgrimia la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019, que va dedicar dotze pàgines a l’ús del català. I ara això canvia de dalt a baix amb la nova llei.
A partir d’ara, els implicats en un procés judicial podran relacionar-s’hi i expressar-s’hi en català. És un dret que s’aplicarà a les persones que resideixen a Catalunya, al País Valencià o a les Illes Balears o als procediments legals que s’hagin iniciat en algun d’aquests territoris. A més, les parts que ho desitgin podran rebre la documentació i les comunicacions en català. El mateix s'aplicarà a l'euskera pels residents al País Basc i Navarra i al gallec pels habitants de Galícia. Tot plegat tindrà efectes al Tribunal Suprem, a l’Audiència Nacional, als Jutjats Centrals d’Instrucció, als Jutjats Centrals Penals i a altres òrgans judicials centrals.
“En els processos davant d’òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat, els titulars del dret de defensa ostenten el dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on resideixin o on s’hagin iniciat les actuacions judicials, així com rebre en qualsevol d’aquestes llengües les comunicacions produïdes” (article 10.d)
La nova llei té una segona contribució important: tots els jutjats d’arreu de l’Estat espanyol (no només els que són a Madrid) hauran de facilitar traductors o intèrprets si l’ús del català “contribueix al dret de defensa”. En concret, l’article al·ludeix a una “llengua específica, sobretot la materna o l’oficial d’una comunitat autònoma”. Així doncs, la norma preveu que qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) pugui expressar-se en la llengua que prefereixi. A més, el tribunal haurà de posar a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes necessaris d’interpretació i/o traducció. Per tant, per exemple, una persona de Camprodon que vagi a declarar al Jutjat d’Instrucció Número 2 de Jaén podrà fer-ho en català.
“Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal posarà a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents de interpretació i/o traducció” (article 11)
Què va passar exactament durant el judici del procés?
Si aquesta llei hagués estat en vigor el 2019, durant el judici del procés, les coses haurien estat molt diferents. A la Sala Penal del Suprem, davant de Manuel Marchena, ningú va parlar en català. Els líders del procés van demanar que s’establís un sistema de traducció simultània al·legant que els fets havien passat a Catalunya i que ells eren catalans: “No hi ha cap dubte jurídic sobre el dret a utilitzar el català”, van esgrimir les seves defenses. Van demanar la “tramitació íntegra” del procediment en català i van assenyalar que, davant de la negativa del Suprem, “l’única manera de garantir els drets lingüístics” era celebrar el judici a Catalunya.
Tanmateix, Manuel Marchena hi va tancar la porta. El Suprem es va limitar a posar a disposició dels acusats una traducció consecutiva, cosa que ells van rebutjar perquè, a causa de la intervenció de l’intèrpret, no garantia el dret d’expressar-se de manera directa i sense interrompre la declaració. I per què el Suprem no va accedir a la traducció simultània? Perquè “hauria exigit als membres del tribunal la utilització d’auriculars”. A parer del tribunal, hauria implicat el “sacrifici del principi de publicitat”, hauria “exclòs de forma injustificada totes aquelles persones que no tinguessin al seu abast aquests dispositius” i hauria suposat “erosionar, sense raó aparent que ho justifiqui, els avantatges de la publicitat com a principi del procediment”.
D’altra banda, el Suprem també va tancar la porta que els advocats intervinguessin en català. “No existeix el dret a la utilització d’un mecanisme de traducció simultània que obligui el Tribunal Suprem a presenciar el desenvolupament de la pràctica de la prova i les al·legacions de les parts en un idioma diferent de l’idioma oficial”, va argüir. Els testimonis tampoc van poder expressar-se en català: van sol·licitar-ho Joan Tardà (diputat d’ERC al Congrés), Albert Donaire (agent dels Mossos d’Esquadra) i l’advocat Lluís Matamala. “Vostè contestarà en castellà. Si no vol contestar en castellà, això és molt senzill. Vostè s’aixeca, assumeix les conseqüències legals de la seva negativa a contestar i hem acabat”, va etzibar Manuel Marchena a Lluís Matamala. Ara, això ja és història.
Junts i ERC celebren el reconeixement de l’ús del català als tribunals espanyols
Durant el ple al Congrés dels Diputats que va donar llum verda a la llei, l’independentisme va posar en relleu el redactat de la nova norma. “El català fa un pas endavant”, va reivindicar el diputat de Junts Josep Maria Cervera. “Defensar el català és legislar a favor del català, però, sobretot, és utilitzar-lo sempre, sent un altaveu de prestigi de la nostra llengua. Aquesta és l’actitud davant dels que els preocupa més que es pugui arribar a parlar català al Tribunal Suprem que no l’arbitrarietat del jutge Llarena o la parcialitat del jutge Marchena”, va argüir.
Per la seva banda, la diputada d’ERC Pilar Vallugera va defensar que els avenços que introduïa la llei eren “suficients, especialment en matèria lingüística”. Això sí, va recordar al PSOE que el següent horitzó hauria de ser reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per incloure-hi les llengües oficials “com a requisit i no com a mèrit per a l’accés als llocs de Catalunya, Euskadi i Galícia”.
Les sentències judicials, disponibles en català gràcies a la intel·ligència artificial
L’entrada en vigor de la Llei del Dret a Defensa arriba tres mesos després que Félix Bolaños erigís l’ús de la intel·ligència artificial en la solució per tal que totes les sentències judicials que s’emetin a l’estat espanyol estiguin disponibles en les tres llengües cooficials. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va defensar que la IA permetrà superar el “hàndicap” de tenir jutges i fiscals sense coneixements en les llengües oficials als territoris on actuen, donat que les eines que farà servir el Ministeri per digitalitzar la justícia espanyola “facilitaran per complet aquesta traducció”, fins al punt que “no serà necessari saber ni en quina llengua s’ha dictat la sentència”. “Estarà accessible en català, en euskera, en gallec, en castellà i en la llengua que es vulgui”, va concloure.