El català recula en els estudis de Dret a Catalunya, segons les dades difoses per Plataforma per la Llengua aquest dijous. Unes dades obtingudes després d'analitzar els plans docents de les assignatures dels graus i màsters de Dret, així com les dades publicades als webs de les facultats. La conclusió és clara: la llengua catalana és minoritària en el conjunt dels graus i màsters de Dret de les universitats catalanes. Només s'imparteixen en català el 38% de les hores dels graus i el 28,7% de les del màster. Això representa un descens de 3,2 punts als graus i 2,5 punts als màsters.
És veritat que a les universitats públiques s'ofereix un percentatge superior d'hores en llengua catalana que a les privades. Els graus públics fan de mitjana un 44,7% d'hores en català, mentre que els privats només en fan un 7%. Cal dir que la Universitat Rovira i Virgili (85,8%), la Universitat de Lleida (62,4%) i la Universitat de Girona (47,8%) són les úniques que fan més hores de classe en català que en castellà. A la resta de centres, tant públics com privats, el percentatge de docència en castellà és superior i la presència del català ha empitjorat respecte del curs passat: tan sols incrementen les hores de Dret en català a la UdL (1,4 punts) i la privada Universitat Internacional de Catalunya (10,4 punts). Respecte dels centres públics, les hores en català reculen en conjunt 3,7 punts i la caiguda és generalitzada: "preocupa especialment" el descens de 8,8 punts de la UdG o els 3,2 punts de la Universitat de Barcelona, que representa el 40% de les hores lectives de Dret a Catalunya i que ja era la que impartia menys docència en català.
Cap universitat garanteix el dret a estudiar 100% en català
Plataforma per la Llengua considera que la seva anàlisi "ha permès constatar que és gairebé impossible, si no impossible, estudiar completament el grau de Dret en català". I és que a Catalunya no hi ha cap universitat que garanteixi el dret d'estudiar completament en català, a excepció de la Universitat Oberta de Catalunya (que no ha format part de l'estudi). Només la URV ofereix les assignatures troncals en llengua catalana de manera àmplia. La UB i la Universitat Autònoma de Barcelona són les que ofereixen més grups, com a mínim un d'ells en català en gairebé totes les troncals, però la majoria de grups són de docència en castellà. Si bé la UdL i la UdG són de les que imparteixen més hores en llengua catalana, no tenen un grup en català en més de la meitat de les assignatures troncals.
L'anàlisi també revela que el català és més present en els cursos inicials del grau de Dret que en els cursos superiors i en el màster d'accés a l'advocacia. La presència de la llengua pròpia decau sobretot a partir del tercer curs, cosa que continua al quart i s'accentua en el màster. Tanmateix, en aquest curs ha perdut pes tant a primer (36,4%) com a segon (40,8%) i tercer (33,2%) respecte dels dos anys anteriors, tot i que a quart curs el percentatge d'hores impartides en català (40,6%) creix cada any. Tan sols la UdG (76,1%), la URV (63,1%) i la UAB (51,3%) imparteixen més de la meitat de les hores del màster en català. De fet, la UAB i la UdL (44%) són les úniques que milloren: en el cas de l'Autònoma, s'ha incrementat en 20,3 punts el percentatge d'hores en docència en la llengua pròpia.
El català en els estudis de Dret a les Balears i el País Valencià
Les dades no fan referència exclusivament a Catalunya, sinó que també deixen clar que el català en els estudis de Dret s'estanca a les illes Balears i creix al País Valencià. Així doncs, a les Balears s'imparteixen en la llengua pròpia el 21,7% de les classes del grau: la docència en català s'estanca i només creix 0,6 punts. Al País Valencià, parlem d'un 23,8% de la docència dels graus i el 5,6% de la dels màsters: el percentatge als graus puja 4 punts gràcies al Pla d'increment de la docència en valencià de la Universitat de València. Aquestes i més dades es poden consultar al lloc web de Plataforma per la Llengua.
És ben conegut el problema que pateix el català a la justícia i és per això que Plataforma per la Llengua veu "crucial potenciar la formació en català dels futurs professionals de la justícia per augmentar-ne l'ús en la pràctica professional". Llavors, cal garantir "l'opció de fer els estudis en català i que s'ofereixin grups en català en tots els horaris, en el cas que hi hagi itineraris de matí i de tarda". A més, l'entitat creu que "els estudiants han d'assolir un coneixement ple del llenguatge jurídic català" i proposa la creació "d'una assignatura sobre català jurídic per facilitar-ho". "És important que tot el material didàctic estigui disponible en català i que es busquin mesures perquè l'alt grau de temporalitat i d'internacionalització dels docents no alteri els usos lingüístics de les universitats. Plataforma per la Llengua també aposta per augmentar l'ús de la llengua en els màsters d'advocacia pel seu perfil professionalitzador, i fa una crida a les universitats privades per tal que mostrin la llengua com un plus en els plans de formació i no la considerin una nosa per als estudiants internacionals", conclou Plataforma per la Llengua.