El català continuarà sent exclòs de la pàgina oficial de la Unió Europea en el futur. Així ho estableixen dues normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l'1 de desembre del 2021, que regulen "normes detallades sobre el funcionament del portal web". Les dues disposicions indiquen que la informació a la web haurà d'estar disponible "en les llengües oficials dels estats membres", així com en "rus, àrab, japonès, xinès, albanès, bosnià, macedoni, hindi i turc".  De la mateixa manera, les informacions addicionals que s'enviaran a través de correu electrònic també estaran disponibles en aquests idiomes. Segons detalla Plataforma per la Llengua, la negativa de les institucions espanyoles de fer que el català sigui oficial internament i de sol·licitar-ne l’oficialitat a la Unió Europea té l’efecte que la normativa europea crea tota mena de situacions de discriminació per als catalanoparlants. 

Nou reglament intern 

El 30 de desembre va aparèixer al BOE un nou reglament intern del Comitè Europeu de les Regions, en el qual estan representats els governs regionals, que establia una sèrie de garanties perquè les delegacions de cada estat poguessin utilitzar la llengua oficial del seu estat en els debats i rebre la informació, les ordres del dia, les propostes de resolució i les sol·licituds d'elaboració de les resolucions. La norma preveia la possibilitat que en els debats es poguessin fer servir “les llengües a què s’hagi reconegut aquesta possibilitat en virtut d’acords administratius celebrats pel Comitè amb els diferents estats membres”, la posició de partida és desfavorable per al català perquè aquesta possibilitat queda en mans de la voluntat dels estats.

Les normes europees que contenen previsions lingüísticament discriminatòries són només una part del total d’aquelles que apareixen al BOE. Les institucions generals de l’Estat espanyol aproven regularment normes que situen el castellà en detriment del català. Això ho podem veure a la Constitució, que dona al castellà, la llengua d’una part de la ciutadania espanyola, la qualitat de llengua oficial de l’Estat i n’imposa el coneixement a tots els ciutadans, mentre que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials en els seus territoris tradicionals i si ho preveuen normes específiques, concretament els estatuts d’autonomia. D'altra banda, el Tribunal Constitucional espanyol ha dit que aquests segons idiomes no poden ser de coneixement obligat per al conjunt de la població. 

Disposicions discriminatòries 

Les autoritats portuàries són organismes públics que depenen del Ministeri de Foment espanyol i que dirigeixen l’activitat d’un o més ports. Durant el mes d’octubre, l’Autoritat Portuària de les Balears, la de València i la d’Alacant van emetre fins a 7 resolucions que blindaven el castellà i relegaven el català als ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa, la Savina, València, Sagunt, Gandia i Alacant. Les resolucions de les autoritats portuàries eren de dues classes. La primera comprenia les resolucions que regulaven els serveis de recepció de detritus i feia dues exigències: els candidats a prestar el servei havien d’enviar la documentació emesa fora de l’Estat espanyol traduïda en castellà i els contenidors de detritus havien de presentar les indicacions "en espanyol i anglès”. La segona classe comprenia les resolucions que regulaven el servei de practicatge i el servei d’amarrament i desamarrament; feia la mateixa exigència de traduir la documentació i hi afegia l’obligació que els treballadors acreditessin el coneixement del castellà. En conjunt, aquestes resolucions implicaven una imposició governativa perquè els serveis dels ports del domini lingüístic català funcionessin en castellà. El darrer tram del 2021 es va tancar amb un rècord de 72 noves normes que discriminen els catalanoparlants als seus territoris tradicionals, algunes de les quals van aprovar directament les institucions generals espanyoles, les europees i les Nacions Unides.