La protecció i l’impuls de la llengua catalana que el govern socialista de Pedro Sánchez es va comprometre a realitzar en la taula de diàleg amb el govern català de Pere Aragonès, el juliol de 2022, també s’ha incomplert, com la desjudicialització del procés d’Independència de Catalunya. Per ara, res s’ha impulsat per canviar el reglament del Senat perquè els polítics hi puguin intervenir en català. I recentment, es va descobrir que el govern espanyol mai ha demanat a la Unió Europea que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu, com el govern espanyol assegurava que ho havia fet el 2004 i que l’impediment era la reforma dels tractats. A més, l’escola catalana continua als tribunals perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) —que excedint-se de les seves atribucions va imposar el 25% de castellà a tots els centres catalans— considera que les noves normes per saltar-se la seva sentència són inconstitucionals i ho ha consultat al Tribunal Constitucional (TC).
També ha quedat en paper mullat l’acord d’ERC amb el PSOE, a canvi de donar suport als pressupostos general de l’Estat, per blindar el català a la Llei General de Comunicació Audiovisual, aprovada el juliol de 2022. Inicialment, es va acordar obligar totes les plataformes a oferir almenys un 6% del contingut en català. Res de res. Amb tot, ERC va celebrar al Parlament "el creixement exponencial dels títols en català a les grans plataformes digitals, i es destacava la feina feta pel departament de Cultura, encapçalat per Natàlia Garriga. I es precisava que els títols doblats al català han passat de: 15 a 34 a Netflix, i de 39 a 72 a Disney Plus. Amazon Prime ha sumat 221 títols més, Filmin ha arribat als 962, i Rakuten als 279.
L’Estat contra l’escola catalana
Pel que fa a l’escola catalana, la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va plantejar, el juliol de 2022, al Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat respecte al decret llei 6/22, que fixa els criteris aplicables a l’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius aprovat pel Govern, i també de la llei 8/22, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, aprovat pel Parlament, en concloure que la llengua castellana no hi està representada com a oficial.
El TSJC va prendre aquesta decisió després de suspendre l’execució de la seva sentència perquè tots els centres educatius de Catalunya imparteixin el 25% de classes en castellà, en admetre que la nova normativa superava la resolució. En la sentència, l’alt tribunal català acusava el Govern i el Parlament de "bloquejar" l'execució de la seva sentència, amb les dues normes, que ja considera inconstitucionals. Amb tot, almenys una trentena de centres catalans han mantingut el 25% de castellà en l'actualitat segons dades de Plataforma per la Llengua.
Per la seva part, el Parlament va presentar al TC, el novembre passat, un seguit d'al·legacions que pretenen blindar la llei i el decret del català aprovats per la cambra amb la intenció d'aconseguir que el tribunal declari la "plena constitucionalitat" de tots els seus articles. El PP i Ciutadans es van alinear amb el TSJC per portar les normatives al TC, al·legant que es vulnera la constitució en ometre qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, oposant-se així a la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles.
El castellà, vehicular
En aquest sentit, el TSJC recorda que va ser el govern espanyol, a través de l’Advocacia de l’Estat, qui va portar als tribunals les normes catalanes, com l’Estatut, i que ara novament les duen al TC. Així, el tribunal de garanties ha de resoldre ara si aquestes dues normes aprovades per una majoria parlamentària (inclús el PSC i els comuns) infringeixen l’article 3 de la Constitució, en relació amb l’article 27, i dels articles 6 i 35.1 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya, “quant al —indica el tribunal— caràcter oficial del castellà i el seu ús com a llengua d’ensenyament”. El TSJC insisteix que “el nou marc normatiu no apareix com a compatible amb la Constitució, ja que tal com s’expressa en la STC 31/2010, és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials siguin reconegudes pels poders públics competents com a vehiculars”. El Parlament reitera, per contra, que les dues normes respecten que el castellà sigui vehicular, però sense posar-hi quotes.
Llei audiovisual i català
Quant a la llei de l’audiovisual, la normativa d'Europa obliga que el 30% de tota la producció sigui feta a la Unió Europea. I la meitat d'aquests continguts (és a dir, un 15%) han de ser en la llengua oficial o cooficials de cada estat membre. I es va precisar que un 6% d'aquest 15% haurà de ser en català, gallec o basc. La qual cosa significa que la presència del català no serà del 6%, sinó menys, ja que aquest tant per cent el comparteix amb dues llengües més.
La gerra d’aigua freda va arribar el desembre de 2021 quan el Ministeri d’Economia va avisar que el percentatge d’un 6% per a contingut, doblatge i subtitulació en llengües cooficials no afecta el servei televisiu a demanda de plataformes internacionals com Netflix o HBO. I, novament, els grups independentistes van expressar la seva queixa. Res s'ha rectificat.
L’ús del català, reclamat
El menyspreu a les llengües cooficials per part d’organismes de l’Estat espanyol ha estat constant, amb el PSOE i el PP al govern. Ara les Illes Balears i el País Valencià pateixen un nou retrocés amb els pactes de la dreta i la ultradreta de Vox. Els polítics no respecten el parer de la ciutadania. Segons un darrer informe de Plataforma per la Llengua, el 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea, mentre que en el cas dels castellanoparlants, s’hi mostren d’acord o molt d’acord el 52,6 %. A més, una àmplia majoria considera que el català és útil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià i el 77,8 % dels residents a les illes Balears.
A la foto principal, una manifestació de ciutadans després de l'aprovació del 25% de castellà en una classe d'una escola de Canet de Mar, el desembre de 2021. / Foto: Sergi Alcàzar