La salut del català en el sistema educatiu ha estat al centre del debat els darrers mesos. Diversos informes i estudis exposen com cada vegada es fa servir menys la llengua, especialment entre els joves, tant en la seva vida privada com en les aules, ja sigui en l'educació obligatòria com en els estudis superiors. Respecte a aquests darrers el Departament de Recerca i Universitats ha presentat una anàlisi dels usos del català en el marc de la Jornada sobre la llengua català al sistema d’universitats i recerca. Les dades exposades mostren una gran diferència dels usos del català entre màsters i graus, però sobretot entre els centres públics o els privats. Tanmateix, a grans trets, en tot el sistema universitari de Catalunya el 70% de les assignatures dels graus són en català, una xifra que cau estrepitosament en el cas dels màsters: només un 39,8% de les classes són en català.
Davant d'aquesta situació la Conselleria posarà en marxa un Pla d'enfortiment del català en el sistema universitari, anomenat Pla #enFORTimelCATALÀ. La consellera Gemma Geis, titular de Recerca i Universitats, ha assegurat que aquest Pla és "la nostra contribució a aquesta reacció de país per enfortir el català", ja que "el sistema universitari i de recerca ha de ser una pota més d’aquest renaixement de la llengua". La consellera ha reconegut que el català "viu un moment delicat", especialment entre la població més jove. "La nostra llengua necessita un nou impuls i aquest impuls requereix la implicació de tot el sistema. Per això és tan important aquest procés que hem obert amb tota la comunitat universitària i de recerca per elaborar el Pla", ha declarat.
La debilitació de la llengua
El sistema universitari català pateix una desigualtat en els usos de la llengua catalana. L'espai en què el català és més present és en els estudis de grau. La fotografia general de l'ús de la llengua en aquest context exposa que el 70,5% dels grups que conformen les assignatures utilitzen el català, el 26,8% el castellà i un 22,1% una tercera llengua. La situació general és molt similar a la que es pot trobar en els graus de les universitats públiques, on fins i tot, el català té més presència. Concretament, als centres públics el 73,6% de les classes són en català, el 23,1% en castellà i el 21,2% en una tercera llengua. Ara bé, en el cas de les universitats privades el percentatge de classes en català cau en picat: 41,7% en llengua catalana, 32,/% en llengua castellana i 34,2% en altres idiomes.
Les diferències entre centres universitaris públics i privats són marcats en els graus, però també en els màsters. Un fet que s'agreuja en el mateix context d'aquests estudis superiors, on la presència del català ja és molt minsa. En general el català en els màsters al sistema universitari de Catalunya és del 39,8%, el castellà concentra un 37% de les classes i les terceres llengües un 2,9%. Són percentatges pràcticament idèntics als que surten si només s'analitzen les universitats públiques. De nou els grans canvis venen de les universitats privades d'iniciativa social, on el 15% de les assignatures són en català, el 35% en castellà i el 52% en altres idiomes. Part d'aquesta situació s'explica perquè els màsters acostumen a cridar a molt més alumnat internacional que els graus, malgrat això la presencial del català segueix sent extremadament reduïda.
La llosa de la investigació
De la mateixa manera que la internacionalitat dels màsters afecta la presència del català en aquests, a mesura que segueix avançat la carrera universitària, menys català hi podem trobar. Després d'un màster els alumnes que vulguin continuar en la recerca acadèmica molt probablement apostaran per fer la seva tesi en altres llengües. Un 54% opta per llengües estrangeres, majoritàriament l'anglès, i només el 10% de les tesis són en català. Aquesta situació es veu forçada pel mateix sistema acadèmic que premia les publicacions en revistes científiques. Les quals per tenir més abast aposten sovint per l'anglès, més que per les seves pròpies llengües. Des del mateix Departament es reconeix que "l’anglès ha esdevingut la llengua franca acadèmica".
La resposta del Govern
Analitzades les dades, el Departament d'Universitat vol posar en marxa el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca. Aquesta estratègia s'organitza en quatre eixos principals. Per una banda, l'execució del compromís adquirit amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) per l’impuls en l’ús de la llengua catalana que fixa l’objectiu d’un 80% de docència en català als graus, garantir que tots els graus tinguin un itinerari en català, i equilibrar l’ús del català als màsters i altres estudis de postgrau, on actualment és molt desigual.
La gran desigualtat, però, arriba en el context de la recerca acadèmica. Tesis, articles i investigacions s'obren camí sota el condicionant d'estar en anglès. En aquest àmbit, el Departament, d’una banda, vol incrementar l’ús del català a la recerca i, d’altra banda, incentivar la transferència i divulgació de la recerca en català. Per tal d'assolir una fita així de complicada des d'Universitat planegen mesures com incentivar l'ús del català a les tesis o elaborar plans d'acollida lingüística per als investigadors. En relació amb el context internacional en què s'emmarquen tots els centres universitaris, la Conselleria defensa la millora de l'acollida lingüística dels estudiants internacionals, com per exemple en el marc del programa Erasmus.
Finalment, el darrer eix que prioritzen des de la Conselleria en aquest àmbit és el que pretén situar el català al centre de la vida universitària. El Pla proposa desenvolupar el concepte de llengua vehicular en l’ensenyament universitari, mitjançant un protocol consensuat i extensiu a tot el sistema universitari de Catalunya. També es preveu la realització d’un programa d’intercanvi d’estudiants dins les universitats de la Xarxa Vives.