El 65% de les webs oficials de l’Estat tan sols són en castellà i el 75% de les traduïdes al català tenen faltes d’ortografia. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’estudi de Plataforma per la Llengua sobre un total de 254 webs.

Recentment, els usos lingüístics de l’Administració general de l’Estat a les seves pàgines web han estat objecte de polèmica i debat. Quan es va eliminar la versió en castellà de la web de la Casa Blanca, el ministre d’Exteriors espanyol va posar el crit al cel. En aquell moment, diverses veus ja van aprofitar per assenyalar la poca presència del català i de les altres llengües oficials a les pàgines web oficials de l’Estat.  

No obstant això, el Govern espanyol assegura que la situació ha millorat molt i que ara els ciutadans poden fer molts dels tràmits en les llengües “cooficials”. En resposta a aquesta afirmació, Plataforma per la Llengua ha fet un estudi sobre 254 pàgines web oficials de l’Administració general de l’Estat per demostrar quina és la realitat actual.

Dades extretes de l’estudi

Un 65% de les webs només ofereix la informació en castellà i a la resta, el català apareix de manera parcial o residual, i sovint amb faltes d’ortografia importants. De fet, tan sols 4 de les webs analitzades ofereixen tota la informació també en català.

Un 30% de les pàgines oficials estudiades per la Plataforma per la Llengua que tenen versió en català (recordem que només són el 35%) separen el "català" del "valencià". En molts casos s’arriba a l’absurditat de presentar dues versions idèntiques de la mateixa pàgina.

Gairebé un 75% de les pàgines traduïdes al català contenen faltes d’ortografia, oblits i barreges lingüístiques constants, situació inconcebible per a la versió en castellà. De fet, no se n’escapa ni la Casa del Rei.

Finalment, també cal mencionar que tant la no-presència del català, la parcialitat de les traduccions, el secessionisme lingüístic i les faltes i oblits constants, es troben de manera semblant a totes les branques de l’Administració central: al poder legislatiu, al judicial i a l’executiu, i, dins d’aquest darrer, a cadascun dels ministeris.

Incompliment de les disposicions europees

L’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries l’any 2001, que regula els drets lingüístics en el continent i estableix una sèrie d’obligacions envers les llengües minoritàries. Entre altres coses, la Carta estableix que les autoritats estatals amb jurisdicció en territoris amb llengües regionals han d’assegurar-se que els ciutadans puguin fer servir aquestes llengües en els tràmits, les sol·licituds i la interacció amb l’Administració, i això inclou disposar de versions de pàgines web en aquestes llengües regionals o minoritàries. Per consegüent, la Plataforma per la Llengua acusa els organismes de l'Estat d'incomplir aquestes disposicions europees.

Al Congrés hi ha 47 diputats catalans, però la seva web no ofereix cap informació en català. Tampoc la del DNI electrònic, o la de la Direcció General de Trànsit, ni la gran majoria de webs que depenen del Govern espanyol i d'organismes de l'Estat. Sovint apareix el català en els menús estàtics i en el primer nivell de navegació, però després la informació és en castellà, com passa a la web del Banc d'Espanya.

Per altra banda, molt dels tràmits administratius no estan disponibles en les llengües “cooficials”, contràriament al que afirma l’Estat. Consultar els punts del carnet de conduir, comprar bitlles a Renfe o pagar l’IVA, en són només alguns exemples. És per aquest motiu que des de la Plataforma per la Llengua creuen que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona.