Fumata blanca al Consell General del Poder Judicial. Finalment, i després de quatre intents frustrats, els vint vocals del CGPJ han sigut capaços d’acordar un nom per presidir l’òrgan de govern dels jutges i el Tribunal Suprem: María Isabel Perelló Doménech. És catalana, està associada a Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (l’associació progressista) i es converteix en la primera dona de la història a presidir el Poder Judicial. La seva candidatura ha comptat amb setze vots a favor, cosa que li ha permès arribar a les tres cinquenes parts necessàries. Així, ha superat l’altre nom que estava sobre la taula, Ana Ferrer, la magistrada del Suprem que va emetre un vot particular discrepant amb la decisió de no aplicar l’amnistia a la malversació, que aixecava els recels del bloc conservador.
❓ Qui és Isabel Perelló, la nova presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem
Isabel Perelló és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (del Contenciós Administratiu) des del 2009. Va ingressar a la Carrera Judicial el 1985 i el seu primer destí va ser el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó. Posteriorment, ha passat per l’Audiència Provincial de Barcelona, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i per l’Audiència Nacional. A més, entre el 1993 i el 2003 va ser lletrada al Tribunal Constitucional.
Els vocals del CGPJ tenien pressa perquè el pròxim dijous, 5 de setembre, se celebra l’Obertura de l’Any Judicial, amb la presència de Felip VI. Tornar a arribar-hi, igual que els darrers cinc anys, sense una presidència del CGPJ amb plenes facultats hauria estat un fracàs. I per aquest motiu s’han hagut d’afanyar per posar-se d’acord. Ahir ho van tornar a intentar sense èxit amb una reunió que es va allargar fins més enllà de les nou de la nit i avui, finalment, han sigut capaços de trobar el desllorigador.
Una elecció després de quatre intents frustrats
I és que el desenllaç del bloqueig ha arribat després de quatre setmanes en les quals els vocals conservadors i progressistes havien estat incapaços de posar-se d’acord. El darrer naufragi va ser ahir mateix. La decisió final, després de tres hores i mitja de reunió “fluida i cordial”, va ser tornar a obrir la llista de candidatures amb la finalitat d’assolir un “resultat de consens” de “manera imminent”. Els vint vocals es van tornar a citar aquest dimarts al matí per reprendre les converses amb noves propostes sobre la taula. Fins aquell moment, els dos noms que més havien sonat eren els de Pilar Teso i Pablo Lucas, que havien empatat a deu vots en la votació anterior. Malgrat que tots dos són magistrats progressistes, Teso tenia el suport dels vocals progressistes i Lucas, que va ser el jutge que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme, tenia el vistiplau dels conservadors.
Prèviament, el 5 d’agost, el CGPJ havia informat que el ple havia acordat continuar la recerca d’un nom per presidir el CGPJ sense fixar data per a la seva represa “fins que s’assoleixi aquest consens” i havia assenyalat que, durant el mes d’agost, els vocals mantindrien “oberts els canals de comunicació”. La primera votació s’havia celebrat el 30 de juliol: es va allargar més de tres hores, però va acabar sense acord després de set rondes de votació en les quals es van anar eliminant els noms amb menys suports fins que només van sobreviure les candidatures de Pilar Teso i Pablo Lucas. El segon intent va ser el 31 de juliol: es van sotmetre a votació dues opcions (Teso i Lucas), però la votació va acabar amb empat a deu vots. A conseqüència del bloqueig, els vocals van decidir reiniciar el procés i tornar a sotmetre a votació les set candidatures inicials. I això va tenir lloc el 5 d’agost, en una cita que va acabar sense que es trobés el desllorigador i va obligar els vocals a posposar l’elecció fins després de les vacances.