Tard, però efectiu. Una setmana després de la difusió de l’espionatge massiu a l’independentisme català,  a través de la investigació Catalan Gate del grup Citizen Lab de la universitat de Toronto, el ple del Consell General de l’Advocacia Espanyola, ha emès avui un comunicat en el qual rebutja “per unanimitat” qualsevol possible intervenció de les comunicacions dels advocats i advocades en  l’exercici de la seva professió. El ple del Consell de l'Advocacia Catalana va reaccionar abans, l’endemà de l’esclat de la denúncia, el Dilluns de Pasqua, en el qual donava suport als advocats afectats, Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Jaume Alonso Cuevillas, Oriol Sagrera i Quim Jubert, infectats pel programari Pegasus, de l’empresa NSO, i del qual el Centre Nacional d’Inteligencia (CNI) i la ministra de Defensa han admès l’autoria de l'espionatge de 18 dels 65 adectats. “Gràcies, companys”, han piulat aquest migdia Boye i Van den Eynde.

En el comunicat, el Consell de l'Abogacía  informa que en la reunió d’avui  ha acordat d’expressar aquest rebuig de les intervencions de les comunicacions dels advocats en el seu exercici, ja que és “la salvaguarda del dret fonamental de defensa” i manifesta “la seva preocupació davant la  informació apareguda en diversos mitjans de comunicació, per si la presumpta utilització dels mitjans tecnològics poguessin haver afectat el dret i deure del secret professional”. 

Per la seva part, l’Advocacia Catalana, en el seu comunicat del 19 d’abril  passat, era més contundent i exigia “immediates explicacions públiques al govern espanyol, pel fet que pot representar una greu invasió de drets fonamentals i una intolerable afectació del dret de defensa i del deure de secret professional dels advocats i advocades afectats”. L'associació Drets també va mostrar el seu suport als companys espiats.

El jutge Garzón

Precisament, dos dels advocats espiats, Boye i Van den Eynde, han participat  aquest migdia  juntament amb els  també penalistes Benet Salellas i Antoni Abat en un debat, en el qual han explicat contra qui dirigiran les querelles dels afectats, en un acte a la Universitat de Barcelona (UB). Salellas, que porta les acusacions d’Òmnium i la CUP,  ha avançat  que la querella anirà dirigida contra  l’empresa israeliana NSO, com a persona jurídica, i que també demanaran al jutge de Barcelona que ja té oberta una causa per Pegasus, que “investigui” “totes les agències governamentals espanyoles”,  referint-se a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola, a més del CNI. El fet que l’empresa NSO  tingui una seu a Luxemburg dona esperances que hi hagi major col·laboració judicial, ja que el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, encara espera una resposta sobre la comissió rogatòria d’Israel des de l’octubre del 2020.  Des de la premsa espanyola s’ha publicat que les investigacions del CNI a independentistes catalans tenien autorització judicial.

En aquest sentit, Salellas ha recordat que el 2012 el Tribunal Suprem va dictar que “determinades autoritzacions judicials poden ser delictives”, fent referència a la condemna del llavors jutge Baltasar Garzón per haver autoritzat espiar advocats dels investigats pel cas Gürtel. Per la seva part, Gonzalo Boye ha explicat que els advocats espiats, com ell i Van den Eynde, tenen immunitat a nivell europeu ja que porten causes dels independentistes catalans. I Andreu Van den Eynde ha conclòs: “La vulneració del dret defensa no es pot justificar.”