Ahir Gabriel Rufián va enviar un primer avís a Pedro Sánchez durant la sessió de control: "Vagi demanant el telèfon al senyor Casero". Avui, abans d'entrar a l'hemicicle, el portaveu republicà ha optat pel sarcasme quan li han preguntat pel sentit del seu vot: "Ho sap el CNI". Al final no ha fet falta el vot del diputat del PP que es va equivocar a la votació de la reforma laboral, però el govern espanyol ha hagut d'aprovar el decret anticrisi per la guerra d'Ucraïna in extremis i per la mínima, gràcies als vots d'EH Bildu, el PDeCAT o el BNG, que han prioritzat la "responsabilitat". En canvi, la resta de formacions independentistes, ERC, Junts i la CUP, hi han votat en contra. Els ponts estan trencats pel CatalanGate, la ministra Margarita Robles i l'immobilisme de La Moncloa. Els republicans han llançat avui un "primer avís" pel que queda de legislatura.
El decret contemplava mesures per a fer front a la pujada de preus, com ara la rebaixa d'almenys vint cèntims per litre de gasolina per a tots els usuaris o les ajudes directes a diversos sectors, com els transportistes, els agricultors o els ramaders. I semblava que s'havia d'aprovar plàcidament, perquè amb matisos la majoria d'aliats parlamentaris, incloent-hi ERC, veien el decret amb bons ulls. Fins que ha escalat l'escàndol d'espionatge massiu a l'independentisme sense una resposta suficient del govern espanyol.
S'ha reflectit en el marcador final: 176 vots a favor, 172 en contra i una abstenció. A favor ho han fet 120 del PSOE, 33 d'Unidas Podemos, sis del PNB, cinc d'EH Bildu, dos de Més País, un de Compromís, un del BNG, un de Nova Canàries, un de Terol Existeix, un del PRC i la diputada Meri Pita, escindida de Podemos. La diputada de Coalició Canària s'ha abstingut. La resta, des del PP fins als independentistes, hi han votat en contra.
El ministre Félix Bolaños no ha ofert res. En la seva defensa del decret, s'ha limitat a advertir que votar en contra del decret és votar contra els ciutadans: "Qui de vostès vol pujar la gasolina als ciutadans? Algú vol que la factura de la llum demà sigui més cara? Que s'apugi el lloguer un 3%? Treure ajudes directes a transportistes o ramaders? Llavors és incomprensible votar que no a aquest reial decret llei". El mateix ha fet la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, que ha assegurat que "qui s'hi oposi ho haurà d'explicar".
L'independentisme no hi ha caigut. En la seva intervenció davant del ple, la diputada republicana Montse Bassa ha recorregut al sarcasme: "Si volen conèixer què pensem o què votarem al decret preguntin al CNI o a la ministra Robles". Míriam Nogueras, de Junts, ha assegurat que "l'independentisme no pot regalar estabilitat a un govern que ens espia" i ha reclamat "que s'acabi ja el diàleg fictici amb aquesta gent que ni ens vol ni ens respecta". I el cupaire Albert Botran ha defensat que La Moncloa "no mereix el vot dels independentistes ni de cap grup que vulgui aclarir l'origen d'aquest atac als drets democràtics".
Negociació infructuosa
El govern espanyol no ha aconseguit els vots necessaris fins que ha començat al ple, quan EH Bildu ha anunciat que ho facilitaven. Durant els últims dies no han parat de sonar als telèfons. Ahir mateix, als despatxos del Congrés, el portaveu republicà Gabriel Rufián va reunir-se durant mitja hora amb el ministre Félix Bolaños, però no hi van veure cap mena d'avenç més enllà de la comissió de secrets oficials i el "control intern" fet pel mateix CNI. Les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, justificant l'espionatge a l'independentisme només va ser la gota que va fer vessar el got dels partits independentistes, incloent-hi la formació presidida per Oriol Junqueras.
Davant d'aquest cop de porta dels republicans, el govern espanyol va intentar buscar l'abstenció del nou PP de Feijóo, obrint-se fins i tot a la tramitació del decret com a projecte de llei. Al final els populars tampoc no s'hi han posat bé, veient com no s'acceptava cap de les seves mesures.
En el comunicat difós aquest dijous al matí per ERC, els republicans asseguren que aquest és només un "primer avís" al govern espanyol pel que queda de legislatura. El mateix Gabriel Rufián ha advertit que "el PSOE torna a jugar a la ruleta russa". I fonts republicanes recorden que importants iniciatives legislatives, com la llei de memòria democràtica o la derogació de la llei mordassa, continuen avui en l'aire. El govern espanyol espera poder "reconduir" aquesta relació.