Reaccions. Més d’una trentena d’entitats en defensa dels drets humans de l'àmbit internacional han signat un manifest, que s’ha presentat aquest matí, en el qual  afirmen que “l’espionatge digital no és legal ni democràtic” i exigeixen “una investigació independent, ràpida, efectiva i garantista” vers l’espionatge  que han patit almenys 65 persones vinculades a l’independentisme català i basc, inclòs l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, polítics periodistes i advocats. A més, les organitzacions signants han demanat que es prohibeixi l’ús de Pegasus, del grup israelià NSO, i eines similars perquè vulnera el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions.  I també reclamen que es revisi la Llei 11/2002, que regula l’activitat del Centro  Nacional de Inteligencia (CNI) per “desfasada” i poc clara.

 

“Qualsevol ingerència en els drets fonamentals del secret a les comunicacions i a la intimitat de la persona ha d’estar previst en les lleis i ha de ser forma clara i previsible, accessible i proporcional”,  ha afirmat Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, i ha assegurat que actualment “les normes que regulen el CNI, en termes de drets humans, no compleix amb els estàndards internacionals de protecció, ja que no indiquen amb claredat l’abast de la seva actuació”. Franquesa ha llegit el manifest, juntament amb Luca Gervasoli, president de La Fede; Robert Sabata, president de l’Associació Advocats Europeus Democrates (AED), i Cecilia de Armas d’OMCT, a la seu de La Fede.

Drets vulnerats

El 18 d’abril passat, el laboratori Citizen Lab va fer pública una investigació que revelava una àmplia operació d’espionatge contra diferents personalitats de Catalunya i del País Basc amb les eines Pegasus i Candiru.  Aquest programari espia accedeix a tot el contingut dels aparells interceptats, incloent-hi les fotografies i aplicacions, així com el contingut de totes les comunicacions i l’activació remota de la càmera i el micròfon.  Per les entitats, les conseqüències de l’espionatge en el cas català i basc van encara més enllà, en dirigir-se contra activistes, periodistes, personalitats polítiques i advocats. “L’espionatge de persones defensores de drets humans i periodistes suposa una amenaça a la llibertat d’expressió i manifestació”, han afirmat, i han afegit que “el seu ús contra advocats i advocades implica també una vulneració del dret de defensa i un atac al secret professional, parts fonamentals de la tutela judicial efectiva, el judici just i base de qualsevol democràcia subjecta a l’estat de dret”.

CNI

Des de les entitats s’assegura que ara per ara, la llei 11/2002, que regula l’activitat del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) legitima l’execució d’investigacions secretes sense concretar-ne les circumstàncies ni els mecanismes (no estableix una limitació amb relació a l’ús d’eines ni al seu abast). “Això -precisen- obre un camp molt perillós, ja que la llei no garanteix als particulars el grau mínim de protecció al qual tenen dret en un estat democràtic”. A més, sostenen que és “una llei desactualitzada”: en ser de l’any 2002 no pot contemplar els supòsits de l’ús de la tecnologia en les investigacions.  I s’insisteix que “les ingerències publicades per l’estudi de The Citizen Lab no s’han d’entendre de forma aïllada, sinó com a una part d’un conjunt d’eines destinades a la persecució de les veus crítiques, a la dissidència política i a la reducció de l’espai de la societat civil”.

En aquest sentit, recorden que és necessari fixar-se en el seu ús a escala internacional, ja que Pegasus s’ha fet servir per espiar defensores dels drets de les dones com Hala Ahed Deeb a Jordania i Ebtisam al-Saegh a Bahreim, escriptors crítics al govern indi com Rona Wilson (actualment a presó) o defensors de drets humans palestins, com l’advocat Salah Hammouri (també empresonat) o els activistes Ubai Al-Aboudi i Ghassan Halaika.

Les entitats s’afegeixen a les demandes de l’Alta Comissionada de l’ONU, Michelle Bachelet, que demana l’aixecament del vel corporatiu per la prevenció de l’espionatge, que ja ha alertat dels perills que això suposa i ha posat sobre la taula la necessitat de la rendició de comptes.