Els eurodiputats de PSOE, PP, Cs i Vox han tingut una tarda complicada al debat sobre Pegasus que s'ha celebrat al Parlament Europeu. El PP ha optat per justificar sense embuts l'espionatge a l'independentisme, igual que ha fet Vox, mentre que Cs ha carregat contra les formacions independentistes i el PSOE ha embastat crítiques generals contra l'ús de la tecnologia de Pegasus i ha puntualitzat que no està clar que es vengui només als estats. Per la seva banda, els eurodiputats independentistes, bona part dels quals han estat directament atacats per Pegasus, han denunciat l'espionatge i han reclamat explicacions. En termes similars s'han expressat Bildu, PNB, Podemos i IU. De fet, la denúncia contra l'espionatge s'ha convertit en el fil conductor de les nombroses intervencions que s'han registrat. Amb tot, la Comissió Europea ha deixat clar que és als estats a qui correspon investigar aquests fets.

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha protagonitzat una de les intervencions més clarificadores per als eurodiputats. Zoido ha advertit que una tecnologia no és essencialment bona ni dolenta, sinó que depèn de l'ús que se'n fa, com ho demostra l'energia nuclear, que es pot utilitzar per curar el càncer. "Igual passa amb Pegasus", ha assegurat, ja que, segons ha dit, gràcies a aquest tipus de programari s'han impedit atemptats i s'ha desmantellat xarxes mafioses.

Zoido defensa les escoltes

Zoido ha estat encara més clar i no ha dubtat a defensar el seu ús contra l'independentisme. "A ningú l'hauria de sorprendre que s'hagin pogut fer algunes escoltes a persones condemnades per delictes de sedició, que han repetit en nombroses ocasions que tornarien a fer aquests delictes, o que han arribat a afirmar que una hipotètica independència val vides humanes", ha argumentat.

Amb tot, l'exministre ha rebutjat les actuacions dels estats que es mouen al marge llei, ha assegurat que "a Espanya es manté el màxim compromís amb l'estat de dret" i que l'ús de la tecnologia es fa amb supervisió judicial, per la qual cosa els espanyols tenen motius per estar orgullosos de la seva democràcia, de les seves forces de seguretat i els serveis d'intel·ligència. 

 

No s'ha quedat sol amb aquest discurs. La popular Dolors Montserrat ha denunciat que l'independentisme està fent servir l'escàndol de Pegasus per a la seva "victimització" i ha defensat que "el mínim que cal esperar dels serveis d'intel·ligència d'un país, sempre sota empara judicial, és que defensin l'estat de dret". L'eurodiputada popular, que ha tingut el torn de paraula just després de Carles Puigdemont, ha advertit que no acceptaria "ni una sola lliçó de legalitat" del parlamentari que l'havia precedit "per ser pròfug de la justícia".

 

En un sentit similar s'ha expressat el popular Javier Zarzalejos, que ha acusat l'independentisme de voler usar el debat sobre Pegasus "com a altaveu" i, tot i insistir que les escoltes s'han de fer dins del marge de la llei, ha defensat el dret d'un estat democràtic que legítimament es defensa.

Cañas i el cavall de Troia de Putin

En nom de Ciutadans ha intervingut Jordi Cañas, que ha ironitzat sobre la denúncia dels independentistes després que, segons ha dit, van protagonitzar un cop d'estat i van "perseguir els constitucionalistes". "És paradoxal que delinqüents confessos fugits de la justícia, que amenacen amb tornar a cometre els delictes pels quals seran jutjats, exerceixin de jutges acusant sense proves. Bé, no és paradoxal perquè els separatistes catalans són especialistes en la propaganda i la mentida", ha denunciat després de descriure l'independentisme com el cavall de Troia de Putin a Europa i acusar aquestes formacions de fer servir la polèmica pel cas Pegasus per atacar Espanya i afeblir la UE.

Jorge Buxadé, de Vox, ha ironitzat sobre "l'esperpent de veure separatistes, colpistes, fugits i condemnats per terroristes dient aquí que els han espiat". "Massa poc els han espiat i massa poc els han perseguit", ha sentenciat, a més de reclamar a l'Eurocambra que parli sobre la seguretat que interessa als ciutadans, com és la que afecta l'entrada massiva d'immigrants.

El PSOE i Pegasus

Més moderat ha estat el socialista Juan Fernando López Aguilar, que ha admès que Pegasus és no només una tecnologia agressiva, expansiva i invasiva que amenaça la democràcia europea i els seus drets, sinó també prohibitivament cara. Amb tot, ha intentat descarregar la responsabilitat del govern espanyol, sense citar en cap moment el CatalanGate de manera explícita, puntualitzant que "encara cal contrastar si només és accessible per als estats". Després de concretar que estats com Hongria i Polònia han reconegut que disposen d'aquesta tecnologia, ha advertit que la comissió d'investigació que s'ha constituït a l'Eurocambra podria concloure que Pegasus és incompatible amb la garantia de drets de la UE. 

La referència a Polònia ha provocat la rèplica del polonès Bogdan Rzonca, del grup dels conservadors i reformistes, que ha retret a Aguilar que parlés del seu país, però no digués res d'Espanya, "del que passa al seu propi país".

La intervenció de López Aguilar ha estat gairebé calcada pel també socialista Ibai García del Blanco, que ha advertit que no només s'ha de demanar explicacions als governs, sinó també a la pròpia empresa responsable de Pegasus. "Estem donant per bo que només es ven als estats. Això ho hem de saber també", ha reclamat. 

Els eurodiputats espanyols han concentrat una part important de les intervencions. Això no ha impedit, però, que un rere l'altre, els representants dels diferents grups polítics i dels diferents estats que han intervingut, tret d'alguns eurodiputats polonesos o hongaresos, hagin denunciat Pegasus i l'atac que ha protagonitzat contra institucions europees, en referència als eurodiputats i a membres de la Comissió Europea.

Puigdemont: drets fonamentals, en risc

Això no obstant, les rèpliques més directes al CatalanGate han estat protagonitzades pels eurodiputats independentistes. Carles Puigdemont ha recordat que el sistema d'espionatge Pegasus va ser usat per Aràbia Saudita contra el periodista Jamal Kashoggi poc abans d'assassinar-lo. "Pegasus és usat sense control per part de règims autoritaris", ha advertit abans d'alertar que "els drets fonamentals estan en perill i Europa no pot mirar a una altra banda".

L'eurodiputat de Junts Toni Comín ha explicat que va ser espiat abans de la gran manifestació que l'independentisme va organitzar a Perpinyà el 2020, que l'escoltaven mentre negociava amb les autoritats franceses el dispositiu de seguretat per garantir el bon funcionament de la manifestació. "Per França, era exercir el dret a manifestació, però per l'estat espanyol era un possible delicte", ha reblat Comín, que ha preguntat directament al PP, al PSOE i als diputats de Cs per què al Parlament Europeu diuen que sí a la comissió d'investigació i a Espanya diuen que no.

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha retret al Consell i a la Comissió Europea que observa "amb ull complaent" la violació que ha representat el CatalanGate. "No li demanem que resolgui el nostre problema o simpatitzi amb les nostres esperances. Compleixi el seu deure per defensar-nos davant d'un estat autoritari", ha reclamat.

Solé, contra els qui ho justifiquen

El republicà Jordi Solé, també espiat per Pegasus, ha denunciat que "a la UE hi ha governs que els agrada practicar l'espionatge polític i alguns demòcrates circumstancials s'atreveixen fins i tot a justificar-ho". Després de denunciar que ha estat molt probablement espiat pels serveis d'intel·ligència espanyols, ha reclamat davant l'hemicicle saber qui va donar l'ordre de vulnerar el seu dret a la privacitat i el de la seva família, si hi va haver autorització judicial i com és possible; on són les dades que li han robat o quants diners públics han dilapidat per aquest espionatge. Solé ha retret que el govern espanyol ha anunciat ara que també havien estat espiats el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles, i s'ha preguntat si ho ha fet per "normalitzar o diluir" el CatalanGate. 

En termes similars ha estat la intervenció de la republicana Diana Riba, que ha explicat que a Espanya fins i tot es va arribar a insinuar que mereixien ser espiats i ha advertit que el govern espanyol és "el darrer i únic responsable", tant si està efectivament darrere de les escoltes com si no.

Bildu i Podemos

Pernando Barrena, de Bildu, en nom del grup de l'Esquerra, ha reclamat que les institucions europees investiguin quins estats han investigat oponents polítics. "Ara sabem que els serveis d'intel·ligència de l'estat espanyol també han usat Pegasus", ha denunciat. També Idoia Villanueva, de Podemos, ha denunciat que Pegasus està sent usat contra la democràcia i els drets de tots i ha reclamat que s'ha d'investigar i exigir responsabilitats i la garantia que no es repetirà, mentre que Sira Rego, d'IU, ha assegurat que Pegasus és un escàndol sense precedents. Des del PNB, Izaskum Bilbao ha advertit que les qüestions sobre la integritat de l'Estat s'han de resoldre amb política, i ha retret que quan es recorre a l'empresonament d'idees i es creen brigades polítiques, i quan molt més que la ultradreta ho aplaudeix i no hi ha fiscal que actuï "passen aquestes coses".

Responsabilitat dels estats

En nom de la Comissió Europea ha intervingut el comissari Johannes Hahn, que ha subratllat la necessitat d'aplicar la legislació europea en aquest tema i l'obligació dels estats membres de controlar els seus serveis de seguretat. Això no obstant, ha advertit que la investigació és responsabilitat de cada estat, als quals ha instat a investigar a fons. "La carta de drets fonamentals i la convenció dels drets humans protegeix la llibertat d'expressió i l'ús de Pegasus és una interferència molt greu amb la llibertat d'expressió, només es permet si és de manera justificada i proporcionada", ha reblat.

Hahn ha estat un dels objectius de les crítiques dels eurodiputats que han retret que la Comissió no actua amb prou contundència davant dels escàndols provocats per escoltes, de les quals fins i tot ha estat víctima la Comissió.

El debat l'havia obert Saskia Bricmont, del grup dels Verds, que ha recordat que el tema de Pegasus ja ha portat a la creació d'una comissió d'investigació i ha demanat una condemna enèrgica d'aquesta mena d'espionatge, tot advertint que la persecució de parlamentaris, defensors de drets polítics, periodistes i advocats no és una qüestió de seguretat nacional. "Aquesta mena d'espionatge no pot ser una nova realitat. Hem de legislar al respecte. La reacció ha de ser contundent", ha reclamat. 

En nom del grup popular, Jeroen Lenaers ha reclamat que s'investigui Pegasus amb tots els detalls. "No podem infravalorar la força de l'escàndol. Aquesta mena de programes són una experiència horrible per a la víctima, però una amenaça per a l'estat de dret i a la democràcia a Europa", ha advertit, a més de mostrar-se decebut que els estats afectats s'emparin en la seguretat nacional. 

Des del grup socialista, Hannes Heide ha mostrat la necessitat de defensar els drets fonamentals de la UE i les seves llibertats. "La comissió d'investigació és fonamental", ha assegurat. També Sophia In 'T Veld ha de Renew ha advertit de la importància d'aquest debat i s'ha referit amb especial preocupació als intents d'atac contra la Comissió Europea, que ha comparat amb el Watergate.