Els britànics s'escandalitzen pel CatalanGate. Joanna Cherry, diputada del Partit Nacional Escocès per l'Edinburgh South West, va plantejar a la Cambra dels Lords si el govern del premier Boris Johnson pensa posicionar-se tenint en compte que l'advocat anglès de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, també és una de les víctimes d'aquest espionatge.

La pregunta de Cherry que ahir va pronunciar és aquesta: "El govern espanyol està acusat d'utilitzar Pegasus, el controvertit programari espia israelià, per piratejar el telèfon d'un advocat escocès que representava a l'exconsellera d'Educació, la professora Clara Ponsatí, i ara membre del Parlament Europeu. El secretari d'Afers Exteriors està d'acord amb mi que, si això succeís, seria una incompliment vergonyós del privilegi de client de l'advocat i un atac directe a un polític elegit democràticament. Així doncs, la ministra d'Afers Exteriors tractarà aquest assumpte amb l'ambaixador espanyol la propera vegada que es reuneixi amb ells?".

Què farà el govern Johnson?

Sense saber encara el paper que agafarà la ministra britànica, Liz Truss, un diputat del partit de Johnson va obrir la porta a analitzar el cas: "Puc assegurar a l'honorable dama i davant d'aquesta casa que tenim una relació internacional molt sòlida amb Espanya i som capaços de plantejar tot tipus de qüestions. No especularé amb els detalls ni comentaré les accions que s'han plantejat ja que, ara mateix, no tenen manera de corroborar-los, però li puc assegurar que aquest govern sempre defensarà l'estat de dret i la voluntat de donar-hi suport". 

Anwar va haver de comunicar-se amb el mòbil de la seva filla

La diputada Cherry defensa que cal "pressionar el Foreign Office per abordar les relacions del govern espanyol amb el programa Pegasus". I per la seva banda, el perjudicat, també ha dit la seva a twitter. L'advocat Aamer Anwar ha estat molt crític: "No espero ajuda del 10 de Downing Street per defensar l'estat de dret, quan no es pot confiar amb què obeeixin la llei per ells mateixos. Des de Franco, Espanya ha operat amb un estat canalla declarant la guerra a Catalunya i els seus líders". I acompanya la piulada amb el hashtag anglès del cas "Phone Hacking".

El mateix Anwar ja havia declarat anteriorment que no li sorprenia que fos espiat. En declaracions al diari The Herald va assegurar "que ell i l'equip legal que treballava en el cas de Ponsatí" pensaven que estaven "sent piratejats en aquell moment" i per això es van veure "obligats a utilitzar programari xifrat per comunicar-se". Els fets, per la seva banda, es remunten al juliol del 2020. Ja aleshores, Anwar va prendre la iniciativa: "Érem molt conscients del fet perquè algunes trucades es tallaven a mitja frase, el correu electrònic no rutllava, els missatges arribaven 24 hores més tard... En el punt àlgid es va tornar tan frustrant que no podies tenir una conversa. I per això vaig fer servir moltes vegades el telèfon mòbil de la meva filla de 12 anys, per precaució".

Anwar també dona alguns detalls: "Recordo en una ocasió en què li vaig comprar un iPad a la meva filla. El vaig engegar i el vaig restaurar des del meu perfil i al cap d'uns dos minuts es va tornar boig, va fer sorolls estranys. Llavors els vaig portar a Apple i em van dir que mai abans havien vist res similar". Per la seva banda, l'empresa d'Israel NSO ha dit que només ven el programari als governs per fer el seguiment de criminals i terroristes. Mentre que, en paral·lel, diputats de la cambra britànica titllen de "violació de privilegi entre advocat i client" el que se'n deriva de les informacions del CatalanGate i demanen "prendre's molt seriosament el cas".