Nou perill. El fet inesperat que avui el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, hagin anunciat que també han estat espiats pel programari Pegasus i que ho han denunciat a l’Audiència Nacional, pot provocar que totes les querelles del CatalanGate acabin en aquest tribunal, en lloc del jutjat de Barcelona que ja té oberta una causa contra Pegasus. La jurisdicció que assumeix l’Audiència Nacional és de fets que passin en distints punts del territori nacional i sobre els delictes més greus. Inicialment, advocats que han preparat les querelles de l’independentisme català no veuen “connexitat” dels fets fins que no s’acrediti que l’autor d’aquest espionatge massiu "és el mateix". La unificació de les causes podria ser demanada per la Fiscalia mateixa. S’apunta el delicte contra les institucions de l’Estat, en ser espiats el president espanyol i el català, Pere Aragonès, fet que podria afavorir aquesta unificació de denúncies.
En el cas de l’espionatge al govern espanyol, el titular del jutjat central d’instrucció 4 de l'Audiència Nacional, en funcions de guàrdia, ha resolt que la denúncia de Sánchez i Robles, presentada per l’Advocacia de l’Estat, s’entregui al jutjat central d’instrucció degà per tal que es dugui a repartiment, fet que es fa habitualment quan no hi ha una data clara dels fets delictius denunciats. En aquesta denúncia a l’Audiència Nacional, s’indica que els dispositius mòbils del president Sánchez i de la ministra Robles van rebre distintes infeccions a través del programari Pegasus, entre maig i juny del 2021. No s’han detallat els delictes de la denúncia.
Pel que fa al CatalanGate, les querelles dels afectats d’Òmnium i de la CUP s’han presentat davant el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona perquè ja té una causa oberta contra Pegasus, des d’octubre del 2020, amb les querelles de l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor i exdiputat d’ERC, Ernest Maragall. El primer pas, ara, és que el magistrat de Barcelona Juan Antonio Cruz pregunti al fiscal sobre les proves demanades per les acusacions particulars. Els delictes denunciats són contra la intimitat i contra la producció i ús d'aquest programari espia. En les dues querelles, el penalista Benet Salellas apunta que l’espionatge a l’independentisme català està fet o permès des del govern espanyol i les seves agències governamentals.
Sospites
En les querelles d’Òmnium i la CUP, Salellas exposa que el gran lapse de temps en què s’han produït els atacs, així com la rellevància de les persones atacades “porten a descartar que es tracti d’una operació clandestina d’un tercer país o una tercera persona, ja que hauria estat descobert precisament pel propi CNI o per altres agències de ciberseguretat”. També hi precisa que, davant la reacció del govern espanyol, amb mesures i declaracions, “es confirmaria la hipòtesi que apunta l’informe de Citzen Lab que assenyala el govern espanyol i les estructures que en depenen són els responsables de l’espionatge dels querellants”. Per tot això, demana al jutge que es reclami si han usat Pegasus a la direcció del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de la Policia (CNP).
Tsunami, el precedent
El repartiment de la causa de l’espionatge amb Pegasus al president del govern espanyol podria recaure en el jutge Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció 6, que des del 2017 investiga en una causa secreta l’independentisme català, on s'assegura que s'han investigat moltes persones. Fins i tot, té una peça, també secreta, de Tsunami Democràtic, i de la qual va fer que el jutge de Barcelona del cas Volhov, li derivés aquest cas, on els principals investigats són l’exdirigent de CDC i empresari David Madí, i l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell. En la causa de Tsunami, la sala penal de l'Audiència Nacional hi ha validat el secret, en els darrers mesos, en assegurar que s'està pendent de comissions rogatòries a l'estranger.
Advocats de les causes catalanes, per ara, no veuen connexitat, ja que les "persones afectades són diferents i també l’objectiu de l’espionatge". Si s’acredités un mateix autor, seria més probable. Si el CatalanGate s'eleva a l’Audiència Nacional, però, dubten que s’aclareixi res.