El juny de 2015 la política catalana va viure un dels divorcis més històrics i sacsejadors de les últimes dècades, el de Convergència i Unió. D'aquella ruptura, motivada pel gir independentista que Artur Mas va imprimir al seu partit i al seu govern, ja en fa més de quatre anys. Els dos integrants de la federació han desaparegut, però existeix la certesa en determinats sectors polítics i demoscòpics que des d'aleshores, uns 300.000 votants orfes vaguen a Catalunya a la recerca d'un espai que els aixoplugui. 

Oferir-los un sostre és precisament l'objectiu que s'han fixat els organitzadors de la reunió que aquest dimecres al migdia celebraran en un restaurant de l'Eixample de Barcelona els integrants de diversos partits sorgits al llarg dels últims anys i que orbiten en el catalanisme moderat: la Lliga Democràtica -amb la politòloga Àstrid Barrio i l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch al capdavant, és el més nou, nascut aquest agost i és també qui promou la trobada-, Lliures -que comanden l'exconvergent Antoni Fernández Teixidó i l'ex d'Unió Roger Montañola- i Convergents -representats per Germà Gordó, Sílvia Requena i Teresa Pitarch-.

Units per Avançar, que actualment té una coalició amb el PSC -amb qui comparteixen grup parlamentari i municipal a diversos ajuntaments catalans- no hi serà com a partit, però sí que podrien assistir-hi alguns dels seus membres a títol individual. Així mateix, entre els convidats s'hi preveu l'assistència de Santi Fisas, antic eurodiputat del PP i representants d'altres col·lectius i entitats. 

Sobre la taula, segons expliquen des de l'organització, hi ha posar les bases per presentar "una candidatura catalanista de centre" a les properes eleccions al Parlament. Això passa, asseguren, per la recerca d'una estratègia unitària que pugui aglutinar al màxim un espai alternatiu al procés independentista. Sobre com organitzar-se, hi ha vàries alternatives a debat, des de formar un nou partit únic -com vol la Lliga- a federar-se -que seria l'aposta de Convergents-. El target: tots aquells catalanistes de centre-dreta desencisats amb l'independentisme. Un punt d'inflexió que alguns dels participants exemplifiquen amb el pas al costat de Mas. 

Per començar a treballar en la unitat, es partirà d'un document base, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, que arrenca assenyalant "la polarització de la política" com la conseqüència "més nefasta del procés sobiranista", alhora que denuncia que "el Govern de Catalunya només governi per una part dels catalans". En contraposició a això, planteja que l'única manera de sortir de "l'actual situació d'atzucac" és "la moderació". I per fer-ho fixen, de partida, cinc objectius: reconeixement de la identitat nacional pròpia i de la singularitat de Catalunya, plenes facultats per exercir les competències reconegudes a l'Estatut, una fiscalitat pròpia per a un finançament just i equitatiu, garantia d'inversió en infraestructures i promoció del benestar, la cohesió i la justícia social. Aquest manifest és l'esborrany sobre el qual debatran aquest dimecres. 

I el dret a decidir?

La idea, tal com apunten a aquest diari diversos dels actors consultats que participaran de la trobada, és tractar de passar pàgina del procés i superar l'agenda sobiranista. En aquest sentit, reivindiquen l'exercici de l'autogovern al qual consideren que han renunciat els independentistes. D'aquí que la celebració d'una consulta no es plantegi, a priori, com un prioritat. 

La intenció és deixar per escrit el respecte a les diferents aspiracions que pugui tenir qualsevol sobre el futur de Catalunya però remarcar, a la vegada, que és indispensable el respecte a l'ordenament jurídic. De fet, aquest és el punt que genera discrepàncies amb la mà dreta de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona, l'ex d'Unió Eva Parera. Tant ella com el sector que representa dins la Lliga aspiraven a presentar-se com un partit obertament contrari no només a la independència sinó també al dret a decidir i per això Parera ha acabat desvinculant-se del projecte. 

Entre els presents a la cimera de l'Eixample, hi ha qui va una mica més enllà i afirma que és evident que qualsevol solució que es plantegi al conflicte català haurà d'acabar sent refrendada pels catalans. Això sí, insisteixen que abans cal que els partits catalans segellin un acord d'àmplia majoria, que superi els dos terços del Parlament, com va passar amb l'Estatut o el pacte fiscal. És, de fet, el mateix remei que recepta el PSC. 

Des de la Lliga deslliguen la trobada d'aquest dimecres del conclave que hi haurà a Poblet aquest dissabte, unes jornades de reflexió que preveuen reunir unes 200 persones també desencantades amb l'independentisme i que promouen Marta Pascal i Carles Campuzano. Molts dels assistents al dinar d'aquest dimecres, repetiran diumenge a Poblet. De fet, la de cita del cap de setmana, a la qual tot i les especulacions no hi assistirà Artur Mas, s'havia previst amb anterioritat a la d'aquest dimecres i alguns hi veuen un intent de contraprogramar. 

Duran i Lleida i altres intents fallits fins ara

Si la xifra de 300.000 vots que especulen els seus impulsors fos real, podria ben bé equivaldre a uns 7 o 8 escons al Parlament; actualment els comuns en tenen 8 amb 326.000 vots. 

Ara bé, val la pena recordar que des de l'extinció de CiU i fins ara, els intents de representar aquest sector han estat diversos i tots han acabat sent fallits. Poc després de la separació de CDC, Unió va caure en l'error de pensar que comptava amb prou suport electoral com per fer un bon paper a les eleccions al Parlament del 27-S. Amb Ramon Espadaler com a cap de cartell, els democristians van recollir 103.293 vots, insuficients per obtenir representació a la cambra catalana. 

Malgrat la revolcada, tres mesos després, Duran i Lleida va creure's amb la força suficient per tornar-se a presentar en solitari, en nom d'Unió a seques, a les eleccions generals de desembre de 2015. Ell també va quedar fora del Congrés, amb un resultat paupèrrim de 65.388 vots, és a dir, empitjorant els números d'Espadaler.

L'última experiència, la més recent, ha estat encara més discreta. El partit que encapçala Germà Gordó, Convergents, va decidir presentar-se a les últimes eleccions espanyoles, les del 28-A. Amb Sílvia Requena com a cap de llista van acumular 2.406 vots.