Centenars de milers de persones han sortit al carrer a Barcelona i a multitud de poblacions de tot Catalunya per participar en l’aturada de país i la vaga general convocades contra la repressió policial del referèndum d’independència de l’1 d’octubre al matí i a la tarda.
La protesta catalana, arran de la violència desfermada per la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els centres de votació, que va provocar més de 800 ferits per la intervenció policial, ha intensificat la crisi política i institucional fins a un grau desconegut a l'Estat espanyol des de fa dècades.
El rei d'Espanya, Felip VI, compareixerà a les 9 del vespre per adreçar un missatge sobre Catalunya als espanyols. Només hi ha un precedent: el dei seu pare, Joan Carles I, la nit del cop d'Estat del 23 de febrer del 1981.
Els manifestants han respost a la crida de les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, els grans sindicats, CCOO i UGT i les patronals Pimec i Cecot, entre altres organitzacions, i a la vaga general convocada alhora per les centrals dels sindicats minoritàries, entre les quals CGT o la COS. Les manifestacions de la tarda les ha convocades la Taula per la Democràcia, que agrupa unes 60 entitats. El Govern de la Generalitat ha donat suport a tots els actes.
Des de primera hora del matí s’han produït talls de circulació a les autopistes i carreteres; el metro de Barcelona i els Ferrocarrils de la Generalitat han suspès la circulació i Rodalies Renfe ha funcionat amb serveis mínims; els ports de Barcelona i Tarragona han paralitzat la seva activitat i hi ha hagut aturades en grans centres de treball com Mercabarna i també al petit comerç.
Però, sobretot, hi ha hagut gent al carrer, des de molt abans del migdia, quan s’han celebrat concentracions davant tots els ajuntaments del país, i en espera de la manifestació convocada a les 6 de la tarda a Barcelona. 300.000 persones s'han mobilitzat al matí als diferents actes de protesta a la capital catalana, segons fonts de la Guàrdia Urbana. La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha parlat també de seguiment massiu de la convocatòria a les empreses i l'administració pública.
A Barcelona, columnes amb desenes de milers de manifestants, entre els quals molts estudiants, s'han desplegat per grans artèries urbanes com la Diagonal, la Gran Via o la Via Laietana per arribar a participar en les concentracions a la plaça Sant Jaume o plaça Universitat. Els pagesos, que han tallat amb els seus tractors diverses carreteres, i bombers, que han actuat com a improvisat servei d'ordre reforçant els Mossos en moltes concentracions, han tingut un fort protagonisme a les mobilitzacions.
Molts dels manifestants s'han concentrat davant la prefectura superior de policia de la Via Laietana de Barcelona, on ja dilluns hi va haver fortes protestes per la repressió del referèndum, i a la Delegació del Govern central. Tot i la indignació i els crits contra els cossos policials i els responsables del govern espanyol, el civisme ha estat la tònica generalitzada als actes de protesta.
No hi ha hagut cap incident tot i el nombre de gent mobilitzada. No obstant això, les concentracions contra els cossos policials espanyols allotjats en poblacions catalanes com Calella o Pineda de Mar, al Maresme, una part dels quals han estat expulsats dels hotels després d'haver protagonitzat actes violents, ha donat munició al govern de Madrid per apuntar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident, Oriol Junqueras, com a responsables del "setge" a la policia espanyola. Així ho ha indicat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que s'ha reunit amb el president Mariano Rajoy per avaluar la situació. Són paraules greus, molt greus, les que ha pronunciat després el ministre: "La Generalitat empeny el poble català dia rere dia cap a l'abisme i atia la rebel·lió als carrers".
El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha rebut una forta escridassada a Pineda de Mar, on s'ha desplaçat aquest migdia per expressar el seu suport a les forces de seguretat espanyoles. Des de primeres hores del matí se succeeixen les crides a la calma a les xarxes socials. La consigna és evitar de caure en les provocacions. Al Govern hi ha el convenciment que es poden produir intents de rebentar les concentracions o provocar incidents per part d'infiltrats.
Hi ha a hores d'ara molts nervis a la Moncloa i a la cúpula del PP. El portaveu parlamentari dels populars, Rafael Hernando, ha arribat a titllar de "nazi" l'aturada; posteriorment, ha suggerit que s'inhabiliti Junqueras i Puigdemont. La participació massiva en l'aturada de país i la resistència pacífica mostrada per amplis sectors de la ciutadania malgrat la brutalitat desfermada per la policia espanyola i la Guàrdia Civil als centres de votació del referèndum, que va provocar més de 800 ferits, ha encès totes les alarmes a Madrid.
El PSOE ha demanat aquest matí que el Congrés reprovi la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, per la violència policial a Catalunya. El PSOE fa costat a les forces de seguretat espanyoles però no a l'ús que n'està fent el govern de Madrid contra els independentistes catalans. El bloc "constitucionalista" comença a esquerdar-se després que el secretari general socialista, Pedro Sánchez, demanés en la seva reunió amb Rajoy que incorporés al diàleg Puigdemont i Podemos. El PSOE està ara més a prop de Pablo Iglesias que del president espanyol, a qui només sembla fer costat un Albert Rivera que demana més llenya contra els "separatistes".
L'estratègia del govern del PP és diàfana: es tracta de capgirar la realitat dels fets, presentant els agents executors de l'estratègia de repressió com a "víctimes" amb l'objectiu de calmar la Comissió Europea i les cancelleries, que en les últimes hores han advertit Rajoy sobre l'ús de la força i, a la vegada, acumular acusacions contra Puigdemont i el seu Govern que puguin justificar noves mesures polítiques i judicials, ja sigui la suspensió de dret de l'autonomia catalana per la via de l'article 155 de la Constitució —la suspensió de fet ja s'ha produït pel que fa a àmbits com les finances o el control policial del territori— o la inhabilitació del president i el Govern per sedició.