Gestionar la injecció més gran de recursos que ha aprovat mai la Unió Europea sense intermediaris. Catalunya capitaneja una aliança de territoris europeus que fan pinya per reclamar a les més altes institucions del continent veu pròpia a l'hora de decidir com s'inverteixen els diners provinents dels fons europeus de recuperació de la crisi del coronavirus. El primer pas, una carta dirigida als presidents de la Comissió, el Consell i el Parlament europeus, Ursula von der Leyen, Charles Michel i David Sassoli.
En la missiva, a la qual han posat veu en una compareixença aquest dijous el vicepresident Aragonès, el conseller d'Exteriors i la delegada del Govern a Brussel·les, reivindiquen que al llarg d'aquests nou mesos de pandèmia han estat i encara són "a primera línia, adoptant contínuament accions per assegurar una recuperació sostenible". I emplacen els mandataris europeus a entendre que "Europa només podrà sortir més forta de la crisi si els seus territoris tenen els mitjans necessaris per implementar polítiques dinàmiques" dins l'àmbit de les seves competències, que inclouen polítiques públiques socials i sanitàries, d’educació i formació professional, d’investigació i desenvolupament, de política industrial, de desenvolupament empresarial, de transport i mobilitat o d'infraestructures.
Entre els territoris que integren aquesta coalició hi ha Euskadi, Balears i la Comunitat Valenciana i una vintena més d'altres indrets d'Europa, com Baviera, el Tirol, Flandes, Occitània o l'Emília-Romanya. Segons ha explicat el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, l'objectiu no és crear una nova comissió o òrgan europeu, sinó que els deixin participar activament en la presa de decisions relacionades amb l'era post-Covid que es discuteixen en les més altes instàncies. Argumenten que "la crisi de la Covid-19 no entén de fronteres nacionals, però els diferents territoris afronten reptes diferents".
750.000 milions pendents d'Hongria i Polònia
El paquet d'estímul acordat per la Unió Europea és històric. Mai abans s'havia mobilitzat una partida tan voluminosa. En total, 750.000 milions d'euros. Els màxims beneficiaris d'aquests recursos seran Espanya i Itàlia, els més castigats per la crisi del coronavirus.
En el cas de l'Estat espanyol, la previsió és que rebi 140.000 milions, a distribuir entre totes les comunitats autònomes. Els pressupostos generals de l'Estat que s'aprovaran en les properes setmanes incorporen 24.600 milions a repartir al llarg del 2021. De fet, l'acord pressupostari que ERC ha signat amb la Moncloa preveu que la Generalitat pugui cogestionar aquest fons.
El calendari inicial amb què treballava Europa era que entre gener i juny comencessin ja a arribar els ajuts als respectius estats membres. Però s'han trobat amb un entrebanc al camí. Polònia i Hongria han vetat l'aprovació definitiva del fons. "Esperem que s'aprovi a finals d'any", ha manifestat la delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret.