Catalunya ha estat ben present a la cimera europea que ha començat aquest dijous a Brussel·les i que acabarà demà divendres. Tot i que oficialment la situació a Catalunya no figurava en l'agenda europea, molts caps de govern n'han parlat a la seva entrada al Consell Europeu. El president espanyol, Mariano Rajoy, volia evitar que Europa tractés el cas català, per no donar-li una dimensió europea com demanen els líders independentistes, però finalment s'ha colat de ple en el Consell. Això sí Rajoy volia suports europeus i n'ha aconseguit de molt preuats, com el d'Emmanuel Macron o Angela Merkel, però també s'ha emportat algun revés.
La cimera arriba en un moment clau del procés sobiranista, a menys de dos dies perquè el Govern espanyol es reuneixi de forma extraordinària per definir com aplica l'article 155 de la Constitució, que comportaria un suspensió total o parcial de l'autonomia de Catalunya, i amb l'advertiment del president Carles Puigdemont de dur la votació de la independència al Parlament si s'aplica aquest article.
Aquesta situació ha fet que moltes de les preguntes dels periodistes que esperaven a les portes de l'edifici del Consell fossin sobre Catalunya. Així, n'han parlat els grans líders europeus, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, o el president francès, Emmanuel Macron, però també d'altres com el primer ministre belga, Charles Michel, el de Luxemburg, Xavier Bettel, el d'Eslovènia, Miro Cerar i el d'Holanda, Mark Rutte.
EFE
Els contratemps de Rajoy a la UE
Rajoy, també present a la reunió, esperava un suport dels seus socis europeus i en part l'ha aconseguit, tot i que també s'ha emportat algun revés. El més important, el fet que la delegació permanent d'Alemanya a la UE hagi inclòs el cas català en un tuit on parlava de l'agenda de la reunió. Un fet sorprenent, i un revés diplomàtic per Espanya, ja que Catalunya no era inicialment a l'ordre del dia. Malgrat tot, en una roda de premsa posterior a l'inici del consell, el president de l'organisme, Donald Tusk, ha assegurat que Catalunya no forma part de l'agenda de manera "oficial" i que no espera que se'n parli.
Això sí, Rajoy ha aconseguit que la cancellera Angela Merkel tanqués files amb ell. A l'arribada a la reunió, Merkel ha demanat una solució al conflicte que "tingui com a base la Constitució espanyola". A més, ha subratllat que dona suport a la posició de Madrid en el conflicte sobre Catalunya i ha destacat que l'executiu espanyol compta en aquest assumpte amb el suport dels principals partits polítics espanyols. Merkel ha fet aquestes declaracions als mitjans de comunicació en la seva arribada a la reunió. La cancellera ha permès només dues preguntes, i la primera ha estat, com no podia ser d'una altra manera, sobre Catalunya, i és que el cas català està centrant l'actualitat europea com mai abans.
Bèlgica i Luxemburg
Rajoy tampoc ha pogut evitar que Bèlgica i Luxemburg, dos socis fundadors de la Unió Europea, se sortissin del discurs oficial. El primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha assegurat que "la UE no pot ignorar la crisi catalana". Un missatge que clarament trenca amb el discurs de les institucions europees, que eviten entrar a valorar la situació a Catalunya, i que desmunta l'estratègia que ha seguit Rajoy de mantenir-ho com un problema intern. Tot i això, Bettel ha estat crític amb l'organització del referèndum per part de les autoritats catalanes, perquè considera que la llei i la Constitució "han de ser respectades".
La crisi belga
Tampoc ha agradat a la Moncloa la posició de Bèlgica. Just aquest dijous al matí, un diari belga ha publicat un missatge de l'ambaixador espanyol a Brussel·les al diplomàtic belga delegat a Madrid. En el text, el representant espanyol expressa el malestar per unes declaracions del primer ministre belga i l'adverteix de la possibilitat de posar en perill les relacions entre els dos països. El correu electrònic ha estat filtrat per la diplomàcia belga, just unes hores abans del Consell Europeu, on s'havien de trobar els dos mandataris, fet que segur que no ha agradat gens a Madrid.
A més, les declaracions del primer ministre belga, Charles Michel, a l'entrada de la reunió tampoc ho han acabat d'arreglar. Michel, lluny de matisar les declaracions de la discòrdia, ha assegurat que les "assumeixo, reivindico i confirmo". Michel havia assegurat en una entrevista al diari Le Soir dissabte passat que si el diàleg entre Catalunya i Espanya fracassa, aposta per obrir una mediació europea o internacional. Madrid, però, segueix refusant aquesta possibilitat.
Michel ha rebutjat que les seves paraules hagin creat una crisi entre Espanya i Bèlgica, però la fredor amb la qual Rajoy ha tractat el mandatari belga en trobar-se a la reunió del Consell Europeu fa pensar tot el contrari. Quan el president espanyol ha arribat al lloc reservat per a Espanya a la reunió, situat entre el de Bèlgica i Suècia, ha saludat primer el suec i després fugaçment ha saludat Michel sense mirar-lo als ulls. Una situació inusual, ja que normalment se saluden i parlen una estona. Rajoy, però, avui ha decidit girar-li l'esquena.
França i Holanda, amb Rajoy
De qui Rajoy sí que s'ha emportat un suport clar i explícit és de França. El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat que la cimera europea estarà marcada per "un missatge d'unitat" dels països de la Unió entorn d'Espanya. "Aquest Consell estarà marcat per un missatge d'unitat, d'unitat entorn dels Estats membres de cara a les crisis que puguin conèixer. Unitat entorn d'Espanya", ha dit Macron quan ha arribat a la reunió. A més, Rajoy s'ha pogut reunir de manera bilateral amb el president francès. El president espanyol volia evitar que el tema català sortís a l'ordre del dia europeu, però sí que volia reunions bilateral amb els socis europeus per reforçar-se.
EFE
També Mark Rutte, primer ministre holandès, ha abonat les decisions que prengui Rajoy, perquè creu que actua seguint l'opinió del Tribunal Constitucional, i ha evitat d'anar més enllà perquè considera que és "un afer intern d'Espanya".
Per la seva banda, el primer ministre eslovè, Miro Cerar, ha considerat que la independència del seu país de Iugoslàvia fa 26 anys no és comparable a la situació a Catalunya, tot i que entén que al seu país el cas català és visqui d'una "manera emocional". Per això, ha demanat trobar una solució pacífica dins de l'ordre constitucional espanyol. Ara bé, Cerar té sobre ell la pressió del seu parlament, que en un debat sobre Catalunya, va aprovar una moció sobre l'autodeterminació.