Catalunya continua per tretzè any consecutiu "a la cua" —en els termes expressats aquest divendres pel Govern— de les comunitats de règim comú pel que fa als ingressos rebuts de l’Estat per habitant, malgrat ser entre les que més aporta. Així es desprèn de les dades de liquidació corresponents al 2022, comunicades pel Ministeri d’Hisenda que l'Executiu català ha difós aquest divendres, i que mostren que l'any esmentat Catalunya va ser el tercer territori que més va aportar a les arques estatals, però el desè en recursos rebuts: "Un resultat desfavorable que es repeteix cada any des de 2010. Només el primer any d’aplicació del model, el 2009, Catalunya va quedar per sobre de la mitjana del conjunt de territoris", lamenta la conselleria d'Economia i Hisenda a través d'un comunicat.
En concret, cada català va aportar de mitjana uns 3.565 euros, però en va rebre 3.264. Si es té en compte el cost de la vida, els recursos totals rebuts cauen fins als 3.043 euros per càpita, situant Catalunya com la catorzena comunitat; només per davant de la Comunitat de Madrid, que és la que surt pitjor parada en aquest sentit pel seu alt cost de vida. El Govern destaca que tot i ser el tercer territori en aportar més ingressos per càpita, un 17,5% per sobre de la mitjana, la redistribució posterior va situar Catalunya un 2,3% per sota dels nivells mitjans, la qual cosa suposa una caiguda de 19,8 punts percentuals. La diferència s'apuja encara més, fins als 26,4 punts, si es té en compte l’impacte del cost de la vida.
Segons les dades que publica la Generalitat, en termes d'aportació de recursos per càpita al sistema, les primeres cinc posicions les ocupen, per aquest ordre, Madrid, Balears, Catalunya, l'Aragó i Cantàbria i les cinc últimes corresponen a Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Extremadura i Canàries. En canvi, en termes de recepció de recursos lidera la classificació Cantàbria, a la que segueixen La Rioja, Extremadura, Castella i Lleó, i Aragó, i els cinc últims llocs són per a Madrid, Canàries, Andalusia, Múrcia i el País Valencià, que tanca la classificació. Tenint en compte el cost de la vida, les comunitats més beneficiades en recepció de recursos del model de finançament són, segons les dades de la Generalitat, Extremadura, La Rioja, Cantàbria, Castella i Lleó i Astúries, i les cinc més perjudicades són Andalusia, el País Valencià, les Balears, Catalunya i Madrid, que ocupa el lloc 15.
Un model "ineficient", valora el Govern
Davant d'aquest balanç de comptes, l'Executiu català denuncia la "ineficiència" i manca d'equitat de l'actual model de finançament, "que no s’ha reformat des que va entrar en vigor l’any 2009, malgrat que la seva norma de creació especificava que s’havia de revisar quinquennalment". El Departament que ara mateix dirigeix en funcions la consellera Natàlia Mas Guix lamenta que "els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model" fan que Catalunya rebi "sistemàticament" ingressos per sota del que aporta, mentre que "altres comunitats, amb una capacitat tributària molt inferior a la mitjana, sempre obtenen més recursos" per habitant que Catalunya.
La conselleria d’Economia i Hisenda també considera que el sistema de bestretes i liquidacions és “complex i poc transparent”, ja que va subestimar la recaptació catalana el 2022 en 4.324 milions d'euros. En aquest sentit, lamenten que el Ministeri estimi la recaptació de cada territori i no en liquidi els imports reals fins dos anys després. "La manca d’actualització del model i el sistema de bestretes ha provocat un desequilibri vertical entre l’evolució dels recursos disponibles per a l’Estat i els territoris. Així, mentre que entre el 2012 i el 2022 els ingressos de l’Estat gairebé es van doblar (+88,7%) sense haver-hi cap increment de competències que ho justifiqués, els ingressos de les comunitats només van pujar un 40,5% en el mateix període", argumenten.
El finançament, clau de la investidura
Aquest comunicat del Govern coincideix amb un context polític en el qual l'independentisme, inclòs ERC, el partit que ara mateix governa en funcions la Generalitat, reclama a l'Estat i al govern que presideix Pedro Sánchez un canvi del model de finançament perquè Catalunya surti del règim comú o si més no s'aconsegueixi sobirania fiscal, "la caixa i la clau de la caixa" perquè tots els impostos dels catalans es recaptin i es gestionen a Catalunya. L'aposta d'ERC és un model similar al qual ja tenen el País Basc i Navarra, amb uns concerts propis. I aquesta és una de les demandes que negocia amb el PSC en el marc del possible suport a la investidura del socialista Salvador Illa com a president, si bé des de les files socialistes han expressat reticències al fet que Catalunya surti del règim comú, ja que faria inviable el conjunt de la balança fiscal —segons ha expressat el govern espanyol— i aposten per una reforma del finançament comú per actualitzar-la i que sigui "més justa" per a totes les comunitats.