La 15a legislatura a Catalunya ha arrencat amb la incertesa de saber si hi haurà un nou president o caldrà tornar a les urnes el diumenge 13 d’octubre. Aquesta setmana, el president del Parlament, Josep Rull, ha activat el compte enrere electoral amb un acte equivalent a una investidura fallida. Amb aquesta resolució, Rull ha constatat la “impossibilitat” de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat dins del termini de 10 dies hàbils posteriors a la constitució de la cambra que la llei estipula per celebrar un primer ple d’investidura. D’aquesta manera, s’ha obert el període de dos mesos reglamentari que es posa en marxa quan un primer ple d’investidura no prospera. Ara, els dos partits que han manifestat la seva intenció de concórrer a la investidura –el PSC i Junts– tenen fins al 26 d’agost per intentar forjar una majoria que els permeti arribar al Govern: Salvador Illa busca bastir una entesa amb Esquerra Republicana i Comuns, mentre Carles Puigdemont aposta per una aliança de l’independentisme que requereix l’abstenció dels socialistes –i que Illa ha descartat–.
D’entrada, convé assenyalar que, si bé no és la primera vegada que s’activa un acte equivalent a una investidura fallida, sí que es tracta d’un escenari inèdit en el sentit que mai s’havia executat amb posterioritat a unes eleccions, certificant la inviabilitat de celebrar un primer ple d’investidura en els terminis marcats. Tant Illa com Puigdemont volen anar a una investidura, però van demanar més temps a Josep Rull per poder encarrilar els seus acords i no fer passos en fals. L’altre precedent es remunta a l’octubre de 2020, quan el president Quim Torra va ser condemnat i inhabilitat. L’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, va fer una ronda de consultes que fou estèril, ja que cap grup va proposar un candidat a la investidura. És en aquest context quan va activar aquest mecanisme que va suposar la convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer de 2021.
El que sí que ha estat igual que llavors és el format en què s’ha comunicat: la lectura de la resolució es va fer al ple i es va fer un petit debat amb una intervenció dels grups parlamentaris per un temps màxim de cinc minuts cadascun. La sessió, que va tenir lloc el dimecres, va acreditar que els potencials pactes encara són llunyans. Tot plegat situa la política catalana en un estiu d’escenaris insòlits: des de la possibilitat de no tenir cap ple d’investidura fins al 26 d’agost a una possible investidura el mes d'agost.
Sense plens d’investidura en el termini permès
La impressió és que, ara com ara, els possibles pactes es troben en un atzucac. Si no hi ha cap desllorigador al llarg de les pròximes vuit setmanes, agafaria força la possibilitat d’una repetició electoral. En aquest context, existeix la possibilitat que no hi hagi cap ple d’investidura al llarg d’aquests dos mesos i que cap candidat intenti postular-se. Tant el PSC com Junts han demanat més temps per tancar els acords i ja han apuntalat que, sense aquests, no aniran a una investidura fallida. En una roda de premsa de la setmana passada, el líder dels socialistes, Salvador Illa, assenyalava que es presentarà quan tingui els suports: “Estic treballant en aquesta direcció”. Al seu torn, el secretari general de Junts, Jordi Turull, també apuntava que el seu grup no vol “fer un Feijóo”: “Preferim anar a la investidura quan pensem que ens en sortirem”.
Aquesta circumstància no s’ha produït mai, ja que sempre s’ha celebrat un ple d’investidura a totes les legislatures. Majoritàriament, els presidents de la Generalitat han estat investits en un primer ple, amb algunes excepcions: Jordi Pujol va ser elegit per primera vegada cap de l’executiu en una segona votació, fet que es va reproduir l’any 1995. Qui també va ser investit president en segona volta va ser Artur Mas l’any 2010. Justament Mas va ser el protagonista d’una investidura fallida en dues votacions el 10 i 12 de novembre de 2015. L’exdirigent de Convergència va acabar fent un pas al costat i Carles Puigdemont va ser escollit president de la Generalitat just l’últim dia abans que s’acabés el termini de dos mesos per evitar eleccions. Finalment, la investidura de Torra va prosperar en segona volta; mentre que Aragonès va ser elegit a la tercera (en les dues primeres no va reeixir la seva proposta).
Primera repetició electoral i dissolució anticipada de la legislatura per manca d’acord
Si té lloc l’anterior escenari –s’exhaureix el termini de dos mesos sense la celebració de cap ple d’investidura–, conseqüentment es produirà una altra situació que no havia passat a Catalunya: una repetició electoral per la dissolució automàtica de la cambra davant la impossibilitat d’investir un president de la Generalitat en el període escaient. Transcorregut el temps de dos mesos, el 26 d’agost se certificaria el final de la quinzena legislatura i les eleccions s’haurien de celebrar en un termini de 47 dies. Així doncs, els nous comicis es farien el diumenge 13 d’octubre. Fins ara, a Catalunya sí que s’han fet diverses convocatòries electorals anticipades abans que acabi la legislatura en el seu període natural, però mai ha ocorregut que hi hagi una repetició davant el fet de no haver pogut escollir una nova presidència de la Generalitat.
Investidura al juliol o agost
L’altre escenari novedós és que se celebri un ple d’investidura en mesos estivals. Al llarg de tota la història, els plens d’investidura s’han produït en els mesos de gener, març, abril, maig, juny, novembre i desembre. L’únic ple per investir un president de la Generalitat que es va fer en període estival va ser el de Jordi Pujol el 22 de juny de 1988. D’aquesta manera, amb el calendari actual, l’única manera d’evitar la dissolució de la 15a legislatura és que hi hagi un ple amb una investidura que fructifiqui abans del 26 d’agost. Dit d’una altra forma, seria la primera vegada que té lloc una sessió d’aquestes característiques el mes de juliol o agost.
De fet, el Parlament acostuma a tenir un període inhàbil de l’1 al 15 d’agost. Enguany, la Mesa del dimarts va activar el mecanisme perquè es pugui fer un ple en aquesta primera quinzena d’agost. Ara bé, el que encara queda és trobar la fórmula exacta per fer-ho, un fet que es preveu que es resolgui aquest pròxim dimarts amb una nova reunió de l’òrgan rector de la cambra: una opció és que ho autoritzi formalment la mateixa Mesa o bé que sigui la Diputació Permanent (un òrgan que garanteix la continuïtat de l’activitat parlamentària entre períodes de sessions i entre legislatures) qui convoqui amb una antelació de 48 hores el ple si fos necessari.
Tres diputats exiliats amb l’amnistia en vigor
Una altra anomalia d’aquesta legislatura és que encara hi ha tres diputats a l’exili: Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. Tot això, a més, passa en un moment en què la llei d’amnistia ja ha estat aprovada i en vigor des de l’11 de juny. La imatge de tres butaques buides a la cambra no s’ha esvaït. Als llocs de Puigdemont i Puig, hi figuren dos llaços grocs, mentre que aquest dimecres, al lloc de Wagensberg, hi figurava una samarreta amb el lema ‘Xàtiva renaix de les cendres’. De fet, és una samarreta amb una llarga història: la primera persona que la va lluir va ser David Fernàndez, exdiputat de la CUP, l’any 2012. Qui va heretar aquesta peça de roba va ser Lluís Llach, que la va dur el primer ple de la legislatura en què el cantautor i ara president de l’ANC va encapçalar la llista de Junts pel Sí per Girona. Després dels comicis del 2017, Llach se la va cedir a Ruben Wagensberg, que la va portar també el primer dia de la nova legislatura. I, abans de retornar al republicà, també va estar en mans de l’exdiputada de la CUP, Dolors Sabater.
Tot plegat situa Catalunya en un nou i insòlit terreny polític: la incertesa de saber si hi haurà ple d'investidura o es desbloquejarà la situació amb un pacte 'in extremis'.