Catalunya i Escòcia han posat sobre la taula el conflicte nacional dels dos territoris per debatre sobre les possibles vies per assolir la independència. Aquest dimecres, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha participat en un debat de la Chatham House, un dels think tanks d'afers internacionals més importants del Regne Unit, juntament amb el portaveu d’Afers Exteriors del Partit Nacionalista Escocès (SNP) al Parlament britànic, Alyn Smith, i el professor de Dret Internacional i d'Estudis Constitucionals Internacionals de la Universitat de Cambridge, Marc Weller.
La consellera Alsina ha posat en context la situació política que viu Catalunya, assenyalant que es troba "en una mena de punt mort", ja que, tot i que hi ha el consens que la solució és un referèndum pactat i torna a haver-hi una taula de diàleg, el referèndum no arriba i la persecució política continua.
Mentrestant, Escòcia també espera un altre referèndum, que espera aconseguir amb el permís del govern de Boris Johnson. "Volem que sigui un procés pactat, constitucional, legal i vinculant. No hi haurà un referèndum que no sigui així a Escòcia, seria grollerament irrespectuós que el govern britànic negués el mandat del poble escocès que tants cops ha repetit", ha defensat el diputat Alyn Smith.
"No hi pot haver un doble estàndard a Europa"
Sota el títol "Els moviments independentistes a Europa", el debat telemàtic ha estat moderat pel Dr. Russell Foster, professor d'Educació Política Britànica i Europea del King's College de Londres. Foster ha reconegut que Catalunya ha estat "liderant la reivindicació independentista" en els darrers anys, tot i que no és l'únic cas a Europa, com també ho és Escòcia.
"Hi ha moltes nacions en situacions similars i cadascuna té les seves aspiracions, però si hi ha dos llocs que volen la independència són Catalunya i Escòcia", ha defensat per la seva banda Smith.
La consellera Alsina ha apel·lat a la solució dels dos casos d'una mateixa manera, dins del marc comú de la Unió Europea. "No hi pot haver un doble estàndard sobre com tracten el futur de l'autodeterminació en el cas d'Escòcia i en el cas de Catalunya", ha assenyalat la consellera.
Un segon referèndum a Escòcia
Si una cosa ha canviat radicalment l'escenari del moviment independentista escocès, ha sigut el Brexit. Amb un marcat caràcter europeista, i sent Escòcia l'únic territori juntament amb Irlanda del Nord on l'opció de quedar-se a la UE va guanyar, el moviment independentista escocès té un nou argument per marxar del Regne Unit: tornar a Europa.
Recompte de vots durant el referèndum per la independència d'Escòcia, el 2014. / Efe
"Tornar a la Unió Europea és un dels impulsors de l'independentisme, també per superar la falta de treballadors i recuperar-nos de la Covid", assenyala Smith. El projecte d'una Escòcia independent que proposa l'SNP només s'entén dins de la UE; i és un dels nous arguments que destaquen de cara a la campanya del nou referèndum. La situació era ben diferent del 2014, quan independitzar-se del Regne Unit suposava quedar fora de la UE i haver de tornar-hi a entrar. "Vam fer unes eleccions al maig i la qüestió de la independència torna a ser sobre la taula perquè el meu partit va guanyar, i també perquè hi ha hagut un canvi en la situació", defensa el diputat escocès. Ara, ja fora d'Europa, el partit de la primera ministra Nicola Sturgeon ha pactat amb el partit dels Verds per tenir un govern estable i convocar un referèndum abans que acabi el 2023. "La qüestió sobre el nou referèndum és quan el tindrem, no si el tindrem", ha assegurat Smith.
La proposta de tornar de nou a les urnes, però, no compta amb el suport del govern de Boris Johnson, que s'hi ha mostrat contrari en reiterades vegades. Tot i això, el professor Marc Weller de la Universitat de Cambridge s'ha mostrat convençut que el govern britànic no pot oposar-se al mandat del poble escocès indefinidament, i ha volgut donar un missatge tant per Escòcia com per Catalunya. "El meu missatge és simple; és bo parlar, explorar alternatives, no admetre que l'altre costat pot tancar-se simplement dient que no. Això mina la legitimitat de tot plegat i augmenta el cas per una acció unilateral; i crec que la causa que hem sentit de tots dos ponents sembla ser exactament la correcta", ha conclòs.
Acció exterior
El debat ha sigut un dels punts destacats del viatge de la consellera Alsina a Londres, que ha començat aquest dimecres, el mateix dia en què un dels seus predecessors al càrrec d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha hagut de declarar davant la justícia per l'Acció Exterior del Govern del president Carles Puigdemont. "És una prova que la repressió política continua", ha denunciat la consellera en declaracions als mitjans.
A banda de "temes i projectes estratègics" que "connecten amb les prioritats tant del Departament com del Govern", la titular d'Afers Exteriors aprofita aquest viatge per explicar que el conflicte català continua vigent: "Hi ha un gran interès a Anglaterra per la situació a Catalunya i exposarem la posició del Govern de la Generalitat".
Aquest dimecres, la consellera s'ha reunit amb membres de l’All-Party Parliamentary Group sobre Catalunya, un grup format per membres de les dues cambres del Parlament britànic, tant dels Lords com dels Comuns, que es va crear per intercanviar informació sobre el conflicte encara no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol
Demà, entre altres reunions, Victòria Alsina té previst reunir-se amb Jonathan Powell, exassessor polític del govern de Tony Blair i director d’Inter Mediate , una organització dedicada a la resolució de conflictes.
Imatge principal: La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina.