La informació donada a conèixer està basada en dades imprecises de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en un clar intent de traspassar els errors de gestió als ajuntaments. En un moment en què l'atenció mediàtica presta especial atenció a l'eficiència en la gestió de l'aigua, i quan la sensibilització ciutadana sobre això de la sequera va en augment, és d'exigir que les informacions relacionades amb aquesta sensible matèria siguin especialment rigoroses. Molt més quan procedeixen d'un organisme públic.

Per tot això, i davant de l'afirmació donada a conèixer per alguns mitjans informatius, citant com a font a l'ACA, que el rendiment mitjà de les xarxes d'abastament d'aigua potable dels municipis catalans és del 75% i que amb el 25% corresponent a les fugues es podia omplir el pantà de Sau, l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC) considera necessari aclarir unes dades que, no només són imprecisos, sinó que contribueixen a generar desinformació sobre un tema especialment sensible

Segons aquesta associació professional, la més important del sector i que agrupa a les empreses públiques i privades de l'aigua a Catalunya, que gestionen l'abastament d'aigua potable a més del 85% de la població, les dades acumulades sobre això demostren la xifra mitjana de fuites d'aigua és en realitat del 10%, incloent en aquesta proporció les pèrdues degudes a les avaries causades per obres alienes al servei d'aigües i per purgues per al manteniment dels sistemes.

L'ASAC assenyala que hi ha municipis on les pèrdues són menors, com en l'àrea metropolitana de Barcelona, on amb prou feines assoleixen el 6%. D'altra banda, si es té en compte que el 70% del consum d'aigua a Catalunya correspon és per a ús agrari i que només un 30% es destina a ús urbà i industrial, aquest 10% de fugues a les xarxes de distribució equivaldria realment a un 3% del consum global.

En un altre ordre de coses, aquesta organització professional informa que per calcular el rendiment general de la xarxa de distribució és necessari tenir en compte els volums d'aigua consumida que no queden registrats en els comptadors, i que suposen un 11,5% de mitjana.

Es tracta d'usos municipals no subjectes a càlcul, com els destinats al reg de parcs i jardins o la neteja de carrers, així com el destinat a les fonts públiques o a les boques d'incendi, on no és possible situar un comptador per raons de seguretat. A tots ells caldria sumar els consums ocults pels fraus duts a terme de manera il·legal per alguns usuaris, i el subcàlcul dels aparells de mesura obsolets, que no registren bona part del consum.

Si sumem ambdós percentatges, l'11,5% corresponent als consums no registrats i el 10% a causa de les fugues, observem que el rendiment mitjà de les xarxes de distribució d'aigua potable a Catalunya és del 78,5%: una xifra superior a la mitjana espanyola (76,5% segons dades d'AEAS) i a l'europea (75% segons EUREAU).

El maneig de la informació ha de ser especialment rigorós per traslladar als ciutadans un missatge clar, honest i veraç a l'hora de sol·licitar la seva participació en l'ús responsable de l'aigua. En sentit contrari, es corre el risc de generar desconfiança cap a l'administració, una circumstància que s'ha d'eludir especialment ara, davant d'una de les sequeres més rigoroses dels últims anys, quan tots hem d'actuar conjuntament per fer un ús més responsable de l'aigua, una actitud solidària que ens permeti fer front als escenaris d'escassetat en els quals ens endinsarem amb més garanties d'èxit.

 

Imatge principal: pantà de Sau / ACN