El BNG i el PSOE treuen petroli del que sembla que és un tret al peu d’Alberto Núñez Feijóo que pot passar factura a Alfonso Rueda. I és que, en 48 hores, l’òptica de les eleccions gallegues, que entren a la recta decisiva, s’ha capgirat i el Procés ha tornat a treure el cap a la campanya. No només l’ha aprofitat el PP, que està fent esforços per introduir a Galícia una certa clau estatal, sinó que també s’hi han agafat el BNG, el PSOE i Sumar per criticar l’expresident de la Xunta i posar en qüestió el projecte de Rueda. Ras i curt, la pel·lícula es remunta al dissabte ben entrada la nit, quan diferents mitjans de comunicació van revelar que Feijóo estaria obert a concedir un indult a Carles Puigdemont amb la condició que reti comptes davant la justícia, compleixi la condemna, demani la mesura de gràcia i renunciï al referèndum i la independència per la via unilateral. Una revelació, enmig de la campanya electoral i a l’epicentre del debat sobre el conflicte polític a Catalunya, que va capgirar els plans de propis i estranys. Hores més tard, Feijóo va confirmar-ho implícitament i va reconèixer que “no es dona ni una de les possibles condicions” per a un indult i l’endemà, va recollir cable: “Jo no soc Pedro Sánchez. No accepto ni acceptaré els indults”. Ara bé, malgrat els matisos posteriors, les conseqüències d’aquesta detonació, ara mateix, són imprevisibles i difícils de quantificar.
🔴 Resultats Eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
🗳️ Eleccions Galícia 2024: candidats i claus dels seus programes
📆 Eleccions a Galícia 2024: data, calendari electoral i horaris
Des de les forces d’esquerres, el primer a posicionar-se, i qui va fer-ho amb més duresa, va ser l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. En un acte del PSdeG a la Praza da Constitución de Ferrol, va reprovar “la hipocresia i la gran mentida” del PP i va sostenir que les notícies sobre Feijóo suposaven “la fi d’una infàmia protagonitzada pel PP generant crispació”. Zapatero va anar un pas més enllà i va acusar el PP de no donar l’amnistia no perquè no volgués, sinó perquè no podia: “Ara diuen que, com que no era legal, no es van decidir. No, no, no. El problema no era que no era legal, sinó que no podien aprovar-la perquè Vox no li hauria votat mai”. “Resulta que Puigdemont ha deixat de ser un terrorista, cal donar-li un indult per a la reconciliació i que l’amnistia era negociable. I d’aquí a unes setmanes proposaran la beatificació de Puigdemont”, va reblar.
Així mateix, va expressar que se sentia “reconfortat” comprovant que Pedro Sánchez “tenia raó amb la concòrdia a Catalunya”. Aquestes paraules arribaven l’endemà que Alberto Núñez Feijóo hagués dit, en aquest cas obertament en un míting a Sarria (Lugo), que el PP està “a favor de la reconciliació” i farà “tot el possible perquè aquells que van trencar la convivència es reconciliïn amb l’estat de dret”. Va reconèixer que la reconciliació “és necessària”, però va matisar que “no pot passar per la impunitat”, i va demanar als qui volen indults “que verbalitzin el penediment”.
Pontón, Besteiro i Lois abanderen la crítica al gir de guió de Feijóo i titllen el PP de mentider
Els caps de llista de les tres formacions d’esquerres amb opcions d’entrar al Parlament de Galícia també van posar el dit a la llaga. Ana Pontón, líder del BNG i única alternativa real de Rueda a la presidència de la Xunta, va censurar que Feijóo hagués volgut traslladar “les batalletes madrilenyes i la crispació” a les eleccions gallegues pensant que “Galícia era el seu premi de consolació”. Pontón va afirmar que el PP “va de cop de volant a cop de volant” i va lamentar que faci “molt temps que va fer de la mentida la seva manera de fer política”. En la mateixa línia, el candidat del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, va assegurar que “la mentida envolta el Partit Popular” i acompanya Alfonso Rueda.
Per la seva banda, la cap de llista de Sumar, Marta Lois, va exigir a Rueda que, després de setmanes “agitant el tema de l’amnistia” i “arremetent” contra els pactes entre el govern espanyol i els independentistes, doni “explicacions” sobre la proposta de Feijóo. “Han quedat descoberts: són uns mentiders, són uns manipuladors, i se li ha escapat al senyor Feijóo”, va proclamar. L’endemà, en una entrevista a Las Mañanas de RNE, va insistir que els gallecs “no poden anar a votar sense saber el que pensa Rueda” sobre l’indult condicionat a Puigdemont.
El Feijóo del 2024 volia ser el Rajoy del 2009
Ara fa poc més d’una setmana, a l’inici de la campanya, l’actual líder del PP estava cridat a ser un baló d’oxigen per a Rueda. El seu deixeble afronta unes eleccions com a cap de llista per primera vegada i Feijóo, que havia sigut el candidat en les últimes quatre conteses electorals, es postulava com a soldat a disposició de qui va ser el seu vicepresident durant deu anys. L’objectiu era repetir la jugada del 2009 amb els papers canviats. En aquell moment, l’aleshores cap de l’oposició al Congrés dels Diputats i president del PP, Mariano Rajoy, venia de perdre les eleccions generals contra Zapatero per segona vegada i va jugar-se-la bolcant-se en la campanya electoral gallega. “Va tenir un paper molt destacat i una presència molt activa”, recorda Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, en una conversa amb ElNacional.cat. En la mateixa línia, Antón Losada, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Santiago de Compostela, subratlla que “Rajoy va fer una feina impagable i va ser totalment clau en la victòria de Feijóo”.
I què va fer Rajoy? Va recórrer Galícia de dalt a baix i va fer molts mítings fora del circuit de les grans ciutats (en llocs que estan més lluny o amb poca gent). Això és el que està fent ara Feijóo, amb un recorregut paral·lel al de la caravana de Rueda, aposant per mítings de més petit format, a prop de la gent i coincidint amb el candidat en comptades ocasions. Aquesta estratègia de Feijóo s’ha vist estroncada per una notícia que, depèn de com, pot rebaixar la contribució que havia estat fent fins ara.
Una relliscada a una setmana de les eleccions i amb un quart d’indecisos
Enmig de tot l’enrenou de les últimes 48 hores, el CIS ha publicat la tercera i última enquesta sobre les eleccions gallegues: torna a posar en dubte la majoria absoluta del PP. L’enquesta, realitzada entre el 5 i el 7 de febrer, no permet calibrar l’impacte de la revelació de Feijóo, però sí que il·lustra quelcom revelador: el 23,7% dels enquestats encara dubta sobre quin partit votarà. A més, en una altra pregunta, el 17% reconeix que ho decidirà l’última setmana de campanya i el 12% confessa que ho farà el dia de reflexió o el mateix diumenge dels comicis. En un escenari tan obert, les paraules, les reaccions i els temes que es fan aflorar a la superfície s’han de mesurar gairebé mil·limètricament. I sortides de pista o girs imprevistos i inesperats de guió fan entrar en una dimensió gairebé desconeguda.