El català és la tretzena llengua més parlada dins la Unió Europea. Tanmateix, no es considera una llengua oficial. Quelcom que la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha qualificat "d'inacceptable" i ha assegurat que Catalunya participarà activament a la Conferència sobre el futur d'Europa.
Així ho ha anunciat al ple del Parlament d'aquest dimarts, en resposta a una interpel·lació del diputat de Junts, Francesc de Dalmases, sobre el futur d'Europa. Ha garantit que es posarà sobre la taula el "reconeixement de l'oficialitat del català".
Participació ciutadana
La Conferència sobre el Futur d'Europa és un procés de participació ciutadana a escala europea impulsat pel Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu. Alsina ha explicat que, en el marc d'aquesta trobada, el Departament habilitarà un espai al portal de participació ciutadana i organitzarà taules rodones pel territori amb alguns dels temes que es tractaran a la jornada.
Esperança en Europa
En el seu discurs, Alsina ha dit que Europa representa "el major espai de llibertats per al país", en al·lusió als processos judicials en els quals es troba l'expresident català Carles Puigdemont i alguns dels seus exconsellers a Bèlgica.
Així doncs, la consellera d'Acció Exterior considera la no oficialitat del català a la Unió Europea es deu a la "falta de voluntat política".
Contra l'Estat
En aquesta intervenció també ha carregat contra l’Estat espanyol assegurant que "està en guerra contra la democràcia" i ha alertat que és "perillós" llançar la idea que l'Estat "accepta negociar", en un missatge vetllat a ERC.
"Unió d'estats"
Tot i tenir l'esperança fixada en Europa, Alsina ha expressat que "La qüestió catalana ha de deixar de ser una qüestió interna", i ha sostingut que no demanaran a les institucions europees que recolzin la independència perquè "és realista" i sap que és una "unió d'estats", però sí que creu que haurien d'emparar el "dret a l'autodeterminació".
En aquest sentit, Alsina ha advocat perquè s'elabori un "marc legal que doni cobertura a les secessions en l’àmbit europeu" i ha argumentat que, a judici seu, això reduiria el conflicte polític.
"Si Europa vol seguir sent un far en la defensa dels drets humans i vol mantenir el seu 'soft power', no pot condemnar a les minories nacionals a un sentiment perpetu d'impotència i negació constant de la seva voluntat", ha subratllat.
Sobre Polònia
La consellera també ha criticat aquest dimarts que la UE sancioni Polònia, però no hagi actuat davant Espanya quan hi havia líders polítics i activistes independentistes empresonats.
"Sentir què diuen ara sobre Polònia els mateixos líders europeus que van quedar immòbils mentre un estat membre, Espanya, mantenia empresonats a líders polítics i activistes catalans provoca certa perplexitat i una profunda decepció", ha afirmat en una interpel·lació durant el ple del Parlament.