Les investigacions de la fiscalia del Tribunal Suprem sobre la fortuna de Joan Carles I obren tots els diaris, fora de l’Ara i La Vanguardia, que trien la polèmica sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, i El Punt Avui, que insisteix en el desori dels preus de la llum. L’ABC fa un pòster amb la suposada connexió russa de l’entorn de Carles Puigdemont desvelada per The New York Times, cosa de la que en parlarem ara d’aquí un parell de paràgrafs. El resultat és que els tràfecs del rei emèrit (la fiscalia sospita de quatre delictes: suborn, frau a Hisenda, blanqueig i tràfic d’influències) han guanyat als de l’entorn del president exiliat. Només l’ABC i El Mundo destaquen aquest afer en primera, i l’Ara i El Periódico el recullen en un títol menor.
És interessant analitzar el reportatge del Times. El millor diari del món té un procés d’edició i verificació molt exigent, al que dedica gairebé tanta gent com reporters té al carrer, en una redacció de gairebé 1.500 persones. Això no vol dir que no s’equivoquin o que no els facin gols. L’any passat, per exemple, el diari va admetre que Calliphate, el súper guardonat podcast sobre Estat Islàmic del 2018, “s’havia basat en mala informació” i que “s’havien comès errors greus” en no comprovar els relats del canadenc Abu Huzaifa, presentat com un militant del Daesh que havia mort gent a Síria. En realitat es deia Shehroze Chaudhry i el 2019 el van detenir per haver-s’ho inventat tot. La reportera principal del podcast, veterana especialista en terrorisme islàmic, cobreix ara ensenyament. El diari va retornar els premis atorgats al podcast.
12 passatges foscos
Al reportatge sobre la connexió russa de Josep Lluís Alay, director de l’oficina de Puigdemont (el diari en diu alto consejero, no fos cas que el seu càrrec sembli poca cosa), sorprén trobar-hi fins a 12 passatges foscos o confusos, cosa greu si consideres que al text s’associa als líders independentistes amb agents russos relacionados con intentos de golpes de Estado y asesinatos en Europa. Aquí van alguns moments desconcertants del reportatge. La traducció a l’espanyol és horrorosa —típic del Times— però es deixen els texts tal i com els publica el diari.
D’entrada, el titular fa entendre una cosa que el text no prova: que Moscou, a instàncies d’Alay, va destinar espies a promoure l’agitació independentista a Catalunya via Tsunami Democràtic. De fet, el titular ocult de la versió en espanyol per a que el cercador Google trobi i promogui la peça (el pots veure posant el cursor sobre la pestanya), que sovint no és el mateix que el titular del reportatge, diu: Colaborador de Puigdemont habría buscado ayuda rusa…. El condicional és molt insòlit en aquest diari a l’hora d’informar i mostra que no poden afirmar el que insinuen.
Les fonts que esmenta el reportatge són gairebé anònimes: informes de inteligencia, en concret un reporte de inteligencia europeo de 10 pàgines, i otros documentos confidenciales que no s’identifiquen millor. En no existir cap servei d’intel·ligència “europeu”, no costa gaire d’imaginar de quin estat és el servei d’intel·ligència que els ha facilitat els documents.
Sospita sense evidència
Els detalls sense font identificada que esmenta el Times coincideixen amb els que el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, inclou en l’instrucció procedents dels informes fabricats per de la Guàrdia Civil que proven d’embolicar Puigdemont, Alay i altres en una suposada conxorxa d’espies russos. La mateixa fiscalia ha rebutjat la instrucció aquest dijous, cosa que el reportatge del diari nord-americà diu elípticament en un dels tres passatges que llancen una insinuació i tot seguit la desmenteixen. Les investigacions judicials, explica el Times, no han resultado en cargos relacionados con las reuniones de Moscú. Llavors per què s’insinuen les acusacions? Pel que fa als espies russos descoberts a Catalunya per las autoridades españolas […] alrededor del momento del referéndum […] España no ha presentado evidencia de que hayan tenido un papel activo. Si no hi ha evidència que hagin actuat, per què es relaciona aquests agents (els dels intentos de golpes de Estado y asesinatos) amb els líders independentistes?
Per reblar el clau, en un altre moment, diu: No está claro qué tipo de ayuda ha provisto el Kremlin a los separatistas catalanes, ni si ha brindado algún apoyo. Res no està clar ni hi ha cap fet que lligui al govern rus amb els independentistes o amb avalots a Catalunya, doncs. No hi ha notícia, però es deixa anar la sospita, com quan es diu haya sido que Alay lo supiera o no abans de recordar que Rússia treballa per desestabilitzar les democràcies occidentals. Ho sabia o no ho sabia?
Moment còmic
El moment còmic del reportatge arriba quan explica que Alay reconoció que se vio con Yevgeny Primakov, nieto de un famoso espía de la KGB. El nét, alerta. Un altre és quan dona validesa al que descriu com a rumores sobre la interferència russa a Catalunya la tardor del 2017, en al·lusió a un reportatge d’El País (La Vanguardia també en deia alguna cosa) i que el seu autor va ser incapaç de provar en un comitè del parlament britànic on un diputat va deixar en ridícul. En un altre moment diu que l’1-O contaba con el apoyo de una coalición débil de tres partidos políticos que se disolvió rápidamente debido a los desacuerdos en materia de ideología y estrategia. Res de la repressió policial i judicial, ni de la dissolució del Parlament des del govern espanyol, ni del 155. Menys encara que aquesta coalición débil és la mateixa que governa ara.
Deixem-ho aquí per fer-te-la curta, encara que tots aquests nyaps del Times, visibles a simple vista i amb una mica de memòria, no han impedit que els quatre diaris esmentats ho posin en portada, els dos de Madrid salpebrant les imprecisions del Times amb interpretacions marca de la casa. Molt de rus per no res.
