Acollir menors migrants no acompanyats en funció de la població de cada comunitat autònoma. És la proposta que el govern espanyol ha posat sobre la taula per desencallar amb el Partit Popular la reforma de la Llei d’Estrangeria que permeti mitigar la crisi migratòria derivada de l’arribada de menors estrangers a les Illes Canàries. Fonts coneixedores de les negociacions informen a ElNacional.cat que aquest va ser el plantejament que el dilluns passat, 30 de setembre, va fer la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, en una reunió promoguda per ella mateixa i que va mantenir amb el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo, i amb el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Les mateixes veus subratllen que aquest és un criteri “objectiu, quantificable i just”. Amb aquesta distribució, Catalunya seria el segon territori que acolliria més menors estrangers no acompanyats, donat que és la segona comunitat més poblada, només per darrere d’Andalusia.
La voluntat de les tres parts (govern espanyol, PP i govern canari) és desbloquejar la modificació de la Llei d’Estrangeria, encallada des del mes de juliol passat, i trobar una solució a una situació crítica que s’arrossega des de fa mesos. A partir d’aquesta idea inicial, Sira Rego es va mostrar oberta a negociar, però va deixar clar en tot moment que s’hauran de plantejar propostes “dins del marc del compliment dels drets de la infantesa”. Ara mateix, tant el PP com el govern de les Canàries estan estudiant la proposta i fonts de la negociació consultades per ElNacional.cat apunten que no els consta cap nova data en l’horitzó ni cap calendari per rubricar l’acord. “Jo crec que avançarem bastant”, ha respost aquest matí el ministre Ángel Víctor Torres en ser preguntat pel termini en el qual preveu rubricar un acord. La complicitat del PP amb la proposta permetria tirar-la endavant al Congrés dels Diputats, cosa que va ser impossible el juliol per la negativa dels populars sumada a la de Junts i la de Vox.
En aquella ocasió, no s’havia arribat a fixar cap criteri: la proposició de llei que va descarrilar en la seva primera votació (la de presa en consideració) es limitava a establir que els “criteris d’aplicació” del Pla de resposta davant de la situació de contingència migratòria extraordinària per a la infantesa i adolescència migrant no acompanyada serien adoptats al si de la Conferència Sectorial d’Infantesa i Adolescència amb “caràcter obligatori” per a totes les comunitats autònomes. I puntualitzava, sense més concrecions, que l’acord recolliria els “criteris objectius per a la determinació de la redistribució territorial dels menors d’edat migrants no acompanyats, així com l’assignació de la tutela i custòdia per part dels serveis de protecció de les comunitats autònomes en les quals hagin estat redistribuïdes”.
Míriam Nogueras, el juliol: “No pot ser que siguem sempre els que més paguem”
Fonts coneixedores de les reunions admeten que encara falta saber com respira Junts davant d’aquesta nova proposta. Els juntaires van deixar clar des del primer moment, el mes de juliol, que s’oposarien a la reforma de la Llei d’Estrangeria si es repartien menors migrants a Cataluanya. “El poble de Catalunya ha estat sempre solidari, però no pot ser que siguem sempre els que més paguem”, va esgrimir Míriam Nogueras, que va defensar que l’única alternativa a “l’abús” és “plantar-se”. La portaveu de Junts al Congrés va rebutjar la proposta inicial del govern espanyol adduint que “tensava encara més Catalunya” i va posar presses a la Moncloa perquè acceleri la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. “Una vegada això estigui tancat, podrem parlar de les Canàries i de la saturació que pateixen”, va afegir.
La reforma de l’article 35 de la Llei d’Estrangeria té vocació d’oferir una solució a llarg termini a la crisi migratòria. Tanmateix, a començaments de juliol, el govern espanyol va promoure un repartiment d’urgència que incloïa Catalunya i va apostar perquè fos la comunitat que acollís més menors immigrants. Amb el vot a favor de les autonomies del PSOE i del PP (després que Vox trenqués els seus acords de governs autonòmics), la Taula Sectorial va aprovar distribuir 347 menors immigrants no acompanyats que estaven a les Illes Canàries: se’n van assignar 31 menors a Catalunya, el territori que més n’acollia. El Govern de la Generalitat es va abstenir.
Àngel Víctor Torres: “Màxima discreció i confidencialitat” en les negociacions
Just aquest matí, Ángel Víctor Torres ha posat en relleu que el govern espanyol manté un “contacte permanent” amb el PP i amb l’executiu de les Canàries per arribar a un acord sobre l’acollida dels menors migrants no acompanyats i ha subratllat que ho estan abordant amb “màxima discreció i confidencialitat”. “Tindrem les reunions que siguin necessàries”, ha apuntat. I ha subratllat la importància que siguin “discretes” amb l’objectiu d’aconseguir que l’acord “pugui sortir”. “Quan això s’acabi serà el moment de fer totes les intervencions públiques”, ha afegit.